Newsletter

Vicente Ortún va destacar que hi ha un dèficit de legitimitat social i de transparència, i va insistir en el fet que “cal millorar la qualitat de la política per millorar la qualitat de la gestió pública”. En aquest sentit, va destacar que la sostenibilitat de l'estat del benestar és un tema més de “desitjabilitat” que no pas econòmic. Segons el professor, el quid de la qüestió és quin tipus de model d'estat del benestar triem per a la nostra societat.

Institucions i polítiques públiques
Ortún va assenyalar que "sembla que no totes les crisis econòmiques són iguals, que les polítiques públiques poden prevenir i curar molts efectes de la crisi sobre la salut i que les institucions són la clau per fer-ho". Un dels efectes de la crisi, va dir, està sent que disminueix la utilització dels serveis sanitaris (hospitals, urgències, etc.).

Vicente Ortún va remarcar la idea que el cost i l'eficiència dels serveis sanitaris no han de dependre de la demanda i que cal basar la gestió clínica en criteris d'evidència científica i de cost-efectivitat. En aquest sentit, va destacar dos projectes pioners a Catalunya, la Central de Resultats i el Projecte ESSENCIAL. A més, va explicar que per avançar en l'objectiu d'aconseguir millors resultats cal més especialització en el sector sanitari, així com la promoció d'un aprenentatge continu.

Ortún va defensar que més despesa en sanitat no significa més qualitat, “no és el quant [...] sinó com es gasta”, va dir, i es va mostrar taxatiu amb el futur: “no podem traspassar els deutes als nostres fills. L'estat del benestar ha de tenir una consideració intergeneracional”. Per aconseguir un estat del benestar sostenible, el professor va aconsellar fer un "finançament selectiu" i, entre altres, desplegar aquelles inversions que es puguin mantenir.

Avaluació de resultats
Així mateix, va incidir en el fet que cal estimular la innovació perquè suposa un estalvi de costos i un increment de la qualitat. En aquest sentit, va tornar a insistir en la necessitat d'una avaluació contínua de resultats, tant des del punt de vista de la seva utilitat i la seva qualitat com des del punt de vista econòmic. Perquè es donin tots aquests condicionants, Vicente Ortún va apuntar que cal una societat que promogui l'autonomia i la responsabilitat. Aquests aspectes, va afegir, s'han de traslladar a organitzacions sanitàries més madures i que incentivin l'autonomia.

Vicente Ortún va acabar la seva conferència ressaltant que, com a societat, ens cal més racionalitat tècnica i més legitimitat social per avançar en aspectes com la sostenibilitat de l'estat del benestar.

Podeu accedir a la presentació del degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Pompeu Fabra i a la bibliografia que va recomanar.

El projecte Amphos, posat en marxa per AbbVie, ha estat avalat per la Sociedad Española de Directivos de la Salud (SEDISA) i la Asocicación Nacional de Directivos de Enfermería (ANDE), i ha comptat amb la participació de més de 60 directors gerents d'hospitals espanyols. L'objectiu d'aquesta iniciativa és aprofundir en els aspectes relacionats amb la gestió i l'eficiència del sistema sanitari, especialment en l'àmbit hospitalari, i arribar a identificar propostes concretes per a la seva millora.

Després d'analitzar la situació actual, els més de 60 responsables d'hospitals van detectar cinc punts clau de millora:

• Gestionar l'hospital com una empresa, seguint el model similar al de les societats mercantils, amb una organització orientada a la transparència i a la cerca de resultats.
• Desenvolupar una política de Recursos Humans més flexible, amb un pla de formació continuada i incloent la funció docent en les estratègies d'hospital, fomentant la compensació al talent i la motivació.
• Fomentar l'ús racional dels recursos sanitaris, les polítiques preventives i l'autocura.
• Desenvolupar nous models d'ordenació, racionalitzant els recursos del sistema, evitant duplicitats i assegurant serveis de qualitat. Per aconseguir-ho, cal integrar les accions de diferents nivells assistencials i subsistemes.
• Desenvolupar les TIC per aconseguir una gestió integral i eficient dels processos hospitalaris i la transparència del sistema. Plantejar l'actuació de l'hospital com a generador de recursos per diferents vies, com la venda de patents, la tasca docent o la venda de serveis a tercers.

Podeu descarregar el resum executiu de l'informe Amphos i la presentació que van fer els ponents a la Trobada per ampliar la informació.

Jovells va destacar que la presència del conseller de Salut a la Trobada en aquests moments de dificultat simbolitza el diàleg necessari per arribar a un pacte per superar la difícil conjuntura i per posar la mirada en un "horitzó de recuperació".

El president de La Unió va fer al·lusió al diàleg en uns dies en els quals, sobre la taula del sector, hi havia l'aprovació de les tarifes del CatSalut. Jovells va argumentar que La Unió no podia estar d'acord amb una reducció de tarifes quan, en els dos últims anys, el sector ja havia fet uns esforços importants.

Manel Jovells va fer referència a que, ara, els esforços havien de ser possibilistes i assumibles i, sobretot, orientats a preservar la sostenibilitat del sistema sanitari més enllà del moment actual. Com a objectiu prioritari, va destacar que cal aconseguir un pacte en la negociació col·lectiva.

Així mateix, va demanar canvis estructurals com, per exemple, la cartera de serveis i va insistir en la necessitat d'arribar a pactes amb la participació lleial i honesta de tots els agents. El president de La Unió va ressaltar que serà "a través del diàleg i de la confiança que el sector trobarà les seves pròpies solucions per superar la situació actual".

El conseller va fer una defensa del model sanitari català, que s'ha caracteritzat durant aquests anys per un exemplar comportament ètic i de compromís vers la ciutadania. Boi Ruiz va remarcar que qualsevol acció individual que no estigui alineada en aquest sentit ha de ser considerada com a tal i va subratllar que el sistema sanitari català és “un model de responsabilitat pública”.

El sistema sanitari i els agents que hi intervenen
El titular de Salut també va fer referència a que el sistema sanitari és un model propi de Catalunya, concretat en la Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya de 1990, però que les seves bases es troben en la política sanitària impulsada el 1934 pel president Companys.

En aquest context, va situar el CatSalut com a la principal asseguradora pública de salut i va considerar que la resta de proveïdors de serveis sanitaris, independentment de la seva figura jurídica, són agents del sistema. En aquesta línia, va assegurar que “cal maximitzar els recursos públics en col·laboració amb els agents i dinamitzar aquesta relació”, i va afegir que “a través del contracte (entre el CatSalut i els proveïdors) s'estableix una responsabilitat pública”.

Malgrat la difícil situació econòmica, Ruiz va insistir que s'han de defensar les polítiques sanitàries i socials públiques i buscar els recursos necessaris. El conseller va apel·lar a la responsabilitat de tots els agents per tal de treballar conjuntament en el manteniment i preservació del sistema sanitari català de finançament públic com un factor clau de cohesió social però, també, econòmic.

La importància de la gestió
A més d'abordar la situació econòmica, el conseller va exposar la necessitat de tenir una nova perspectiva de la salut, passant d'un sistema centrat en el tractament de la malaltia a un sistema centrat en la prevenció. Així mateix, va demanar que els esforços en la gestió i en la cerca de l'eficiència reverteixin en l'activitat clínica als centres sanitaris. També va recordar que és necessari centrar-se en la gestió per guanyar eficiència, que ha de revertir en l'activitat clínica, i ser eficients en aquells aspectes que no formen part del core business, com la bugaderia, la neteja, l'abastiment, etc.

Pel que fa a la sostenibilitat del sistema sanitari, es va mostrar d'acord amb l'anàlisi i millora de processos hospitalaris del projecte AMPHOS, presentat per Abbvie, i va assenyalar que calen reformes estructurals profundes no només en l'atenció sanitària sinó també en l'Administració i en el model de governança, el qual, segons va dir, s'ha de basar la transparència i en un retiment continu de comptes.

Preservar la salut del debat polític
Per tal d'avançar en aquesta línia, el conseller va anunciar que, a instàncies del Parlament, s'impulsarà un Pacte Nacional per la Salut a Catalunya, amb l'objectiu de preservar aquest àmbit dels vaivens de la política i va assegurar que “el sistema sanitari serà viable si tots volem que ho sigui”. Ruiz va encoratjar a tots els agents que intervenen en el sistema sanitari a arribar a un pacte que, segons va ressaltar, és indispensable en aquests moments, un acord que permeti estabilitzar la situació, i va marcar sis mesos de calendari per tenir enllestit aquest gran acord. A més, va posar de relleu que cal un acord polític i social per al funcionament del mateix sistema però, també, pel repte que suposa la negociació col·lectiva. En aquest aspecte, va posar el focus en que cal establir un marc laboral estable que faciliti als centres desplegar polítiques pròpies.

A l'hora de treballar pel pacte, va demanar la col·laboració de tots els agents, en especial de sindicats i de patronals. Boi Ruiz va alertar que “estem en un moment límit si no hi ha un acord” i que, si aquest pacte no s'assoleix, “no serà pels gestors sinó per la incompetència dels polítics que governen”.

Els assistents a la Trobada de Directius d'Hospital van poder realitzar una visita guiada a l'Hospital de Mollet acompanyats del gerent de l'Entitat, Jaume Duran. Aquest centre, que va ser inaugurat l'estiu de 2010, representa un model de funcionament pioner en el sector sanitari espanyol, ja que ha estat dissenyat i edificat amb importants avenços en matèria de sostenibilitat. Les instal·lacions són el més eficient possible en matèria de consum d'energia i molt respectuoses amb el medi ambient i l'entorn.

La construcció, a més d'integrar el roure centenari de la Ronda dels Pinetons, evita pèrdues energètiques i aporta energies i recursos naturals. La clau està en dues estratègies innovadores de climatització que permeten eliminar les torres de refrigeració i donar major seguretat en termes de salut pública. La primera d'elles és l'ús de l'energia geotèrmica, gràcies a la qual es disposa d'un sistema de refrigeració a l'estiu i de calefacció a l'hivern. La segona són els sostres radiants, mitjançant la col·locació d'uns circuits que eviten els corrents d'aire i augmenten el confort. Les instal·lacions també aprofiten al màxim l'energia solar.

Podeu ampliar la informació sobre l'Hospital de Mollet al seu web.