Newsletter

Els professionals veuen el model sanitari des de fora. El viuen com un model vell i passiu que afavoreix la parcel·lació i una baixa coordinació. Hi ha diversos aspectes que es valoren com a ineficiències del model:

• L'escassa racionalitat en l'ordenació dels fluxos d'atenció, que possibilita un fàcil accés a la urgència en detriment de la primària, o la manca de coordinació per fer les proves amb puntualitat.
• La baixa coordinació entre l'atenció especialitzada i l'atenció primària, que se suma al fet que l'ICS no disposa, en general, d'un bon interlocutor.
• La diversitat entre els diferents proveïdors, que genera una alta complexitat burocratitzadora.
• La desmotivació que es pot viure a la sanitat pública, produïda pel fet que no es valora la feina que un fa.

Els participants al grup focal consideren que el model hauria de redissenyar-se, considerant:

• Una relació propera i coordinada entre l'atenció primària i l'atenció especialitzada. En la discussió d'aquest punt es posa de manifest que “manquen líders que coordinin”.
• Uns sistemes d'informació com a eines de treball que siguin compatibles i comuniquin la informació rellevant en el moment i lloc on es precisa, de forma integrada. En aquest aspecte, es comenta que “fa riure que cada hospital tingui el seu propi programa informàtic”.
• Un canvi en la utilització del pacient com a “pilota de ping-pong” per una elevada capacitat de resolució i atenció en tots els nivells assistencials.

Pel que fa a la sostenibilitat del sistema sanitari, els treballadors de l'àmbit mèdic opinen, en general, que la distribució de recursos ha estat feta en funció d'interessos polítics i que, com a conseqüència d'això, el sistema no és sostenible. Dels seus comentaris es desprèn que cal una major participació dels professionals en la planificació sanitària per decidir els fluxos, la unificació de serveis en el territori o el terciarisme. A més, demanden més consideració de la seva participació i criteri.

També amb relació a la sostenibilitat del sistema sanitari, els participants al grup focal consideren que, en època de crisi, el model sanitari català –que parteix de la iniciativa de la societat civil– ha permès una major flexibilitat i ha facilitat arribar a acords particulars en cada centre. Per últim, també creuen que la intervenció dels professionals ha estat fonamental per mantenir la qualitat de l'atenció en època de "retallades" i, en aquest aspecte, se senten orgullosos.

Els participants en aquest grup consideren que l'actual model sanitari sí que permet i possibilita el desenvolupament professional de la infermeria. Estan d'acord en el fet que, en una conjuntura en la qual es conjuguen la falta de recursos i la transició d'un model biomèdic a un model “persona cèntric”, la infermeria constitueix o ha de constituir l'element idoni i central a partir del qual pivotin la resta de processos assistencials, estructura essencial que es considera per assolir nivells d'eficiència.

Segons van comentar, la raó rau en les possibilitats que té per liderar una atenció integral i en la ràtio resultat/cost, especialment en el malalt crònic, que és el que més despesa genera al sistema. Tanmateix, creuen que aquestes evidències han d'anar acompanyades des de les instàncies que dissenyen el model, que cal evolucionar del pagament per activitat i anar cap un sistema basat en els resultats.

Per altra banda, es va assenyalar que aquest rol infermer permet un millor desenvolupament de les competències dels professionals i que, perquè aquest desenvolupament sigui ple, s'han de superar una sèrie de condicionants:

• Cal reconeixement efectiu. La carrera professional és una bona eina i és important que estigui acompanyada de reconeixement econòmic.
• La infermeria ha de ser conscient de les seves potencialitats i capacitats i ser capaç de reivindicar-les i exercir-les.
• És necessari el suport intern (d'institucions) i extern (de col·legis professionals, administracions, etc.).
• Calen eines de gestió a l'abast del lideratge infermer. Per exemple, el contracte de gestió clínica seria una d'elles. Aquest es valora com una eina de millora constant, que introdueix la cultura de l'avaluació, crea equip i genera responsabilitat col·lectiva.

Finalment, els professionals van destacar que l'emprenedoria presenta bastants dubtes, principalment de tipus econòmic, de beneficis socials i de condicions de treball. No es rebutja l'emprenedoria, però dels comentaris dels participants al debat es desprèn que encara és un canvi de cultura que ha de madurar i que hauria de passar per aliances estratègiques.