La viabilitat, principal repte del sistema sanitari
A la cloenda de l'acte, la secretària general de Salut de la Generalitat de Catalunya, Roser Fernández, va començar el seu discurs posant èmfasi en la necessitat que, en aquests moments difícils, els diferents agents que intervenen en el sistema de salut se centrin a trobar els elements que els uneixen i no aquells que els separen. Així mateix, va explicar que la dificultat de la situació actual ve donada per problemes estructurals però, sobretot, per la incertesa que genera la impossibilitat de conèixer els escenaris immediats.
Fernández va subratllar que el major problema que té el sistema de salut és el de la viabilitat, ja que, tot i que estan clares les necessitats, no hi ha els recursos necessaris per satisfer-les. En aquest sentit, va resumir quins són els eixos en què s'ha de treballar per fer que el sistema sigui viable. En primer lloc, va explicar que cal millorar el finançament. Això passa, segons la secretària general de Salut, per valorar si cal millorar les aportacions dels usuaris, així com per demanar un millor finançament per a Catalunya. D'altra banda, va dir que cal revisar el nivell de cobertura pública amb criteris de cost-efectivitat i, finalment, va apuntar a la millora de l'eficiència, tant a nivell macroeconòmic, des de l'Administració, com a nivell microeconòmic, des de cada centre.
Arran d'això, va explicar les mesures que s'han dut a terme des del Govern per millorar els ingressos i reduir les despeses. Sobre els primers, va fer referència a l'euro per recepta, la suspensió del qual obligarà a buscar noves fórmules per optimitzar els ingressos. Quant a les depeses, la secretària general de Salut va explicar que les principals mesures adoptades han passat per aturar les inversions i ajornar la posada en marxa de dispositius ja acabats, fer una important reducció de l'estructura de l'Administració i buscar un equilibri en la despesa en farmàcia.
Pel que fa als serveis sanitaris, va assenyalar que, tot i que és la partida que proporcionalment ha estat menys afectada per la reducció de despeses, és on s'ha notat més pel volum que suposa en els pressupostos. Aquí, va fer referència al fet que, al sector concertat, l'impacte equivalent a la reducció d'una paga extra en el sector públic s'ha traslladat via tarifa. Fernández va admetre que aquest punt posa de manifest les contradiccions que es donen entre el sector públic i el sector concertat, on els centres gaudeixen de major autonomia de gestió però, en canvi, no tenen la seguretat jurídica que tenen les entitats de l'ICS davant determinades situacions.
La resta de mesures pel que fa a la reducció de la despesa a l'àmbit sanitari han estat, segons va dir la secretària general de Salut, mesures de reestructuració de l'assistència que s'han abordat centre per centre. En aquest sentit, va explicar que és essencial que hi hagi una bona entesa entre les administracions i les gerències o governs de les organitzacions sanitàries i socials, així com entre aquests últims i els mateixos professionals, l'opinió dels quals s'ha de tenir molt en compte a l'hora d'implantar mesures als centres.
La secretària general de Salut, Roser Fernández, va acabar el seu discurs fent referència a les principals línies d'actuació del Pla de Salut 2011-2015 i va manifestar el seu desig que totes les parts siguin responsables per debatre els elements que s'hi detallen fugint de la demagògia. Fernández va finalitzar la seva intervenció assenyalant que una societat civil sense uns bons polítics no pot tirar endavant, però que els polítics, sense una societat compromesa, tampoc no poden fer-ho.
