Conscienciar el ciutadà i potenciar la racionalització de recursos
Partint de la premissa que els recursos del sistema sanitari són finits, el grup va polsar l'opinió dels assistents en relació a quins són els criteris que haurien de guiar qualsevol reforma del model, singularment, per l'adopció de mesures en relació a l'ús dels serveis sanitaris i socials, en relació a la acció de l'estat al voltant del finançament dels serveis i en relació a allò que cal tenir present per a la seva implementació.
Criteris determinants per tal de prioritzar mesures de contribució del ciutadà al finançament
En relació a quins són els criteris que han de prioritzar-se a l'hora de determinar mesures de contribució de l'usuari al finançament dels serveis sanitaris i socials, els assistents van prioritzar aquelles mesures que potenciïn l'ús responsable dels serveis (racionalització), aquelles que contemplin la renda de l'usuari en la seva aplicació (tractar de manera diferent les situacions diferents), i aquelles que segmentin la cartera de serveis per tal de valorar aportacions de l'usuari en funció de la prestació.
El grup va apuntar un seguit de mesures que s'han de prioritzar:
| Ús responsable del sistema | 26,1% |
| Adeqüació a la renda | 25,4% |
| Cartera de serveis segmentada | 19,4% |
| Protecció del malalt fràgil | 11,2% |
| Penalitzar hàbits de salut inadequats | 8,2% |
| Copagament hoteler | 5,2% |
| Copagament de serveis que depenen de la decisió de l'usuari (atenció primària i UCIES bàsicament) | 4,5% |
En aquest sentit, van determinar que una vegada fet el diagnòstic i compartit per la majoria d'agents del sector és l'hora de passar a l'acció.
Política fiscal pública i “descompressió” del sistema per l'utilització de serveis privats
La contribució fonamental de la ciutadania al finançament dels serveis sanitaris i socials es basa en la política fiscal; per altra banda, les decisions de regulació o el tractament fiscal de l'activitat privada també afecten a l'ús de serveis privats que descomprimeixen els serveis públics; es va recolzar la preeminència de les mesures recaptadores, però de manera selectiva (pren força la penalització fiscal de mals hàbits de salut) i les mesures per afavorir la descompressió dels sistemes públics (via desgravació fiscal del pagament de sistemes privats de salut) i per la presa de mesures immediates per fer tal de poder front als nous entorns.
| Fiscalitat finalista penalitzadora | 32,8% |
| Desgravació fiscal | 30% |
| Increment pressió fiscal bossa comuna (IRPF) | 13,4% |
| Desregulació activitat privada | 8,8% |
| Fiscalitat finalista transversal | 7,5% |
| Taxes | 7,5% |
Criteris determinants per preveure mecanismes tècnics de contribució al finançament
Respecte als condicionaments tècnics que poden dificultar l'aplicació de mesures d'aquesta naturalesa i els criteris que han de ser els determinants a l'hora de preveure els mecanismes d'aplicació, el grup va analitzar diversos aspectes:
| Recursos a Salut i BS | 41,8% |
| Cost d'implantació | 33,6% |
| Verificabilitat de la mesura | 20,2% |
| A la borsa comuna HP | 3,7% |
Els associats van considerar fonamental que qualsevol mesura s'ha de traslladar als pressupostos de la Conselleria de Salut i a la de Benestar Social i Família. També es va assenyalar que cal valorar el cost d'implantació i articular-la sobre indicadors que permetin valorar la seva eficàcia.
