Principals aportacions

L'Administració va veure en La Unió una peça clau, tant pel seu compromís com per la qualitat tècnica. Per aquest motiu, l'associació empresarial va col·laborar en l'elaboració del Desplegament del Mapa Sanitari de Catalunya (1983), primer instrument de planificació de la sanitat. De mica en mica, la Unió va veure com un altre criteri dels que defensava es feia realitat: el traspàs de competències en matèria de sanitat a l'Administració catalana.
El 1981 es va produir un altre fet important per a la Unió: la signatura amb la Unión Española de Aseguradoras (UNESPA) i el Consorcio de Compensación de Seguros del Convenio de Asistencia derivada de Accidentes de Tráfico en el Ámbito de la Sanidad Privada, el qual va significar l'inici del desbloqueig d'unes tarifes que no s'actualitzaven des de l'any 1974. Els resultats del conveni, però, no van ser del tot tangibles fins a l'any 1983, amb un mètode de contraprestació per estada.
Davant la precària situació en què es trobava la sanitat, la Unió també va centrar els seus esforços a aconseguir un millor tracte dels hospitals concertats. L'any 1985 va aconseguir que es reconegués formalment la diversitat jurídica de la xarxa hospitalària amb l'aprovació del Decret de la XHUP.
La promulgació de la Llei General de Sanitat de 1986 va canviar de forma considerable el sector de la sanitat. A Catalunya, la Unió va tenir un paper rellevant en l'àmbit politicosanitari. En el seu afany per apropar l'assistència als usuaris i per racionalitzar la prestació de serveis, va col·laborar en el Pla de Reordenació de la Xarxa Hospitalària (PRH) i en el nou mètode de concertació, definit per les Unitats Bàsiques d'Assistència (UBA).
L'any 1989 es va signar el I Conveni Laboral dels Hospitals Concertats de la XHUP, un conveni que va permetre la unificació de les diferents condicions laborals existents en el sector hospitalari concertat català. La signatura d'aquest conveni va significar la consolidació de la Unió com a patronal de referència del sector sanitari i social de Catalunya.
El 1990 es va aprovar un nou Pla General de Comptabilitat. La Unió va publicar una nova adaptació sota el títol Adaptació del Pla General de Comptabilitat a Centres d'Assistència Sanitària.
L'existència d'una realitat històrica diferenciada –basada en sistema mitx- i el canvi de cultura va comportar considerar l'administració sanitària com a finançadora i compradora de serveis, dissociant-la del seu rol de gestora directa de la producció. La Unió va contribuir directament a l'avantprojecte de Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) de 1990.
La sostenibilitat del sector, la insígnia de La Unió. La racionalització de la despesa i la sostenibilitat del sector són criteris que sempre han format part dels principis de La Unió. Prova d'això són la col·laboració de l'entitat en l'Informe de la Comissió d'Anàlisi i Avaluació del Sistema Sanitari, col·loquialment Informe Abril (1991) i la compareixença de l'entitat al Congrés dels Diputats, al 1997, davant la Subcomissió de Sanitat per a l'estudi de modernització del sistema sanitari.
L'entitat també ha estat requerida en altres ocasions per la cambra estatal i la catalana. Compareixença a la Comissió de Política Social del Parlament de Catalunya per informar de la problemàtica de la Salut Mental, maig de 2001. Compareixença al Senat a la Comisión de Sanidad y Consumo, octubre de 2005. Compareixença a la Comissió de Salut amb relació al projecte de Llei de reforma de l'Institut Català de la Salut, abril de 2006. Compareixença a la Subcomisión del Pacto por la Sanidad del Congreso de los Diputados, desembre de 2009.
La Unió va contribuir al Model d'acreditació d'Hospitals que es va desenvolupar durant el 2004-2005. Contribució a la normativa del Decret 5/2006, de 17 de gener, pel qual es regula l'acreditació de centres d'atenció hospitalària aguda i el procediment d'autorització d'entitats avaluadores.
Normativa que publica el Departament de Salut amb les condicions, procés i regulació general del model d'acreditació a Catalunya i concretament dels centres d'atenció hospitalària aguda.
La Unió va col·laborar en el desenvolupament de la Llei de serveis socials de 11 d'octubre de 2007. L'anterior llei de serveis socials de Catalunya, del 1985, la Llei d'administració institucional, de descentralització, de desconcentració i de coordinació del sistema català de serveis socials, del 1994, i el Decret legislatiu 17/1994, pel qual s'aprova la refosa de les lleis anteriors, defineixen els serveis socials, estableixen un dret genèric als serveis socials per a tota la població i fan una proposta de sistema de serveis socials que ha servit per a posar en marxa una estructura dels serveis socials, per a avançar en la responsabilització pública de les administracions i per a establir un sistema de participació dels agents implicats.
Des de la seva creació el 1997, la Unió ha col·laborat amb la Central de Balanços del Servei Català de la Salut. Durant els últims cinc anys s'ha afavorit la incorporació al projecte de l'àmbit sociosanitari i de salut mental.
Central de Resultats de la Xarxa Sanitària d'Utilització Pública de Catalunya.
Diversos estudis del sector sanitari i social com a sector econòmic.
El 2008 Foment del Treball, Unió Catalana d'Hospitals, Fepime Catalunya, Fenin Catalunya, Federació de Mutualitats de Catalunya i Forum de Salut Mental promouen un pacte per a la sostenibilitat del sistema sanitari i social al nostre país. El pacte proposa vuit mesures per garantir la continuïtat d'un sistema sanitari i social d'accés universal, equitatiu i de qualitat al marge de quin sigui l'escenari econòmic concret de cada moment. En aquest sentit, totes les entitats signants consideren encara més prioritari la posada en marxa de mesures concretes en un marc de crisi econòmica generalitzada i, en conseqüència, de limitació dels recursos disponibles.
Diversos estudis sobre l'impacte de l'IVA. Durant el 2009, es va presentar l'estudi "Anàlisi de fórmules de gestió i finançament d'inversions als centres sanitaris i socials" . L'estudi incloïa diverses propostes en matèria fiscal.