El ciutadà com a eix del sistema

L'últim torn d'intervencions va girar al voltant del necessari contínuum assistencial que exigeix tot sistema d'atenció a les persones que vulgui ser accessible i que actualment, en canvi, està basat en una fragmentació per línies assistencials: salut pública, primària, hospitals, salut mental, sociosanitari, atenció a la dependència, etc. Respecte a aquest assumpte, les preguntes que es van plantejar van ser les següents:

Quines propostes faria per facilitar l'encaix de l'atenció sanitària amb l'atenció a la dependència?

En l'àmbit de l'atenció social, creu que s'hauria de diferenciar el que és una xarxa i model de provisió de serveis amb el que són ajuts socials? S'hauria d'integrar la xarxa de provisió de serveis sanitaris amb la d'atenció a la dependència?

José Maria Fabregat (Ciutadans) va encetar aquest tercer bloc amb una crítica als resultats en l'aplicació de l'actual Llei de la dependència i va considerar que fins l'any 2015 no s'haurà resolt la seva organització. Pel que fa a l'encaix de l'atenció sanitària amb l'atenció a la dependència va indicar que aquest s'haurà de basar en un redisseny del Programa ProdeP, ja que serà necessari comptar amb entitats de titularitat privada, i va assenyalar que caldrà arribar a un gran pacte social en aquest assumpte.
Finalment, Fabregat va considerar que la xarxa de provisió de serveis sanitaris i la d'atenció a la dependència estan tan estretament interrelacionades que és complicat diferenciar-les.

Lluís Postigo (ICV-EuiA) va reafirmar la posició de la seva formació política en la promoció de l'encaix de l'atenció sanitària amb l'atenció a la dependència així com en millorar la resposta sanitària de la dependència a totes les escales sense oblidar les diferències intrínseques de cada àmbit.
Postigo va mostrar la seva preferència per allò públic, en considerar que les entitats públiques són les que poden garantir uns millors resultats i objectius.
En última instància, es va allunyar de la introducció de més copagaments i de la incentivació d'assegurances privades.

Belén Pajares (PPC) va apostar per la creació de la Agència de la Dependència per facilitar l'encaix de l'atenció sanitària amb l'atenció a la dependència, a partir d'una reorganització dels departaments de Sanitat i d'Acció Social que permeti optimitzar els recursos. A més, va indicar que la Llei de Dependència ha creat falses expectatives i que no es va acompanyar de memòria econòmica corresponent.
Pajares es va mostrar partidària d'integrar la xarxa de provisió de serveis sanitaris i la d'atenció a la dependència amb la intenció –va assenyalar- de donar resposta a les insatisfaccions de la ciutadania.

Ernest Benach (ERC) va fer èmfasi en la prioritat de situar el ciutadà en l'eix del sistema i es va referir a la introducció en aquesta legislatura del dret als serveis socials i a les modificacions que això comporta. En aquest sentit, va subratllar que una de les assignatures pendents de Catalunya és l'encaix entre salut i atenció a la dependència per atendre les demandes reals de la població. Així mateix, va posar l'accent en el rol de la infermeria. Benach va posar en dubte la necessitat de comptar amb dues conselleries, la de Salut i la de Benestar Social, i va insistir en què el model s'ha de modificar adaptant-lo als canvis i que caldrà prendre decisions dràstiques a partir d'un pacte no només polític sinó sobretot amb el sector.

Josep Maria Sabaté (PSC) va assenyalar que el mateix sector ha sabut trobar aquest encaix entre atenció sanitària i atenció a la dependència i que actualment moltes institucions ja ho estan aplicant.
Sabaté va afirmar que seria molt més senzilla i eficaç la gestió conjunta dels serveis sanitaris i socials i va remarcar la necessitat de seguir reforçant una participació més important dels professionals. Va a afirmar que es necessita més personal d'infermeria. Es va referir, en concret, al debat que hi ha d'haver en els propers mesos al voltant de les recomanacions de la professió mèdica i infermera en la definició del nou model de provisió de serveis.
Sabaté va posar en valor el sistema actual que vetlla –va explicar- per la cohesió social del nostre país i que s'haurà d'adaptar a les necessitats reals de la ciutadania.

Francesc Sancho (CiU) va tancar la tercera ronda d'intervencions i el debat manifestant la seva preocupació per la situació del sistema de salut però sobretot per l'atenció a la dependència en l'actual panorama pressupostari i econòmic.
Sancho va explicar que el sistema es troba molt fragmentat i que la solució a aquesta fragmentació es troba en crear una xarxa eficaç i eficient. Per tant, es va mostrar partidari d'unificar la provisió assistencial de serveis sanitaris i d'atenció a la dependència, a més d'aprimar l'Administració, insistint en tot moment en la necessitat de canvi i en la presa real de decisions.