La necessària col·laboració publicoprivada

La segona tanda d'intervencions va girar al voltant de la governança del sistema i a la definició del rol de l'administració i dels seus instruments en relació a la xarxa de provisió. El conjunt de preguntes que es van plantejar en aquest segon bloc van ser les següents:

Quin paper creu que ha de jugar l'Administració en el model de prestació de serveis sanitaris i d'atenció a la dependència: planificar, definir la cartera de serveis, acreditar, contractar i avaluar o, també proveir directament els serveis? Què entén per governança territorial del sistema? Com exerciria les competències pròpies de la Generalitat de Catalunya garantint la màxima coordinació amb el món local? Quins elements fan possible la governança del sistema amb la governança pròpia de les organitzacions o empreses? Comparteix la idea d'una xarxa diversa amb entitats de naturalesa pública i privada que permeti aprofitar recursos, infraestructures, professionals i coneixement? Donaria prelació a la titularitat de l'entitat o a l'optimització de recursos i resultats? Quin valor dóna a la contribució de les empreses del sector i quines exigències els hi faria?

José Maria Fabregat (Ciutadans) va iniciar aquest segon torn d'intervencions explicant que des de la seva formació política són partidaris d'una sanitat pública i gratuïta i va afegir que sense el recolzament de la privada seria molt difícil poder oferir aquest servei. Fabregat es va mostrar favorable a la idea d'una xarxa diversa amb entitats de naturalesa pública i privada que permeti aprofitar recursos, infraestructures, etc. i va donar preferència a l'optimització de recursos i resultats en vers la titularitat de l'entitat.

Lluís Postigo (ICV-EuiA) va exposar que l'Administració ha de jugar el rol previst a la mateixa Llei d'ordenació sanitària de Catalunya (LOSC), és a dir, planificació, definició de la cartera de serveis, acreditació, avaluació, etc. i és a qui li correspon configurar un sistema nacional de salut, cosa que –va indicar- no s'ha dut a terme en els últims 20 anys. En aquest sentit, va afegir que l'Administració ha de garantir el dret a uns serveis per la salut disponibles equitativament i va proposar l'elaboració d'un pla per l'equitat en els recursos per l'assistència i per la promoció de la salut, tant per grups socials com per territoris. Postigo va assenyalar l'aposta del seu grup polític per un veritable sistema sanitari públic, amb un paper important de l'atenció primària, en considerar que les entitats que configuren el sistema de salut públic de Catalunya haurien de mantenir més relacions entre sí mitjançant un contracte social explícit més que mercantil.

Belén Pajares (PPC) va iniciar la seva exposició afirmant que el Pacte per la Sanitat s'ha trencat perquè les qüestions de pes no hi estaven contemplades.
Pajares va explicar que cal garantir l'autonomia dels centres sanitaris i va assenyalar la diversitat de proveïdors i de fórmules de gestió com a característiques diferencials del model sanitari català. També va prioritzar l'optimització de recursos i resultats per davant de la titularitat de l'entitat, al·legant que allò que valora la ciutadania és la proximitat, agilitat i professionalitat. Finalment, va dir que cal tenir en compte les necessitats dels proveïdors de serveis, ja que les condicions financeres acaben perjudicant la seva viabilitat, fent referència directa als darrers retards en els pagaments.

Ernest Benach (ERC) va animar als presents a no tenir por al Pacte per la Sanitat, en considerar que aquest és més necessari que mai en un moment on el model de paradigma està canviant. Benach va prosseguir la seva argumentació explicant que el model català és fruit de la història i que, si és capaç d'evolucionar, té molts elements a favor. Es va referir en concret al coneixement que genera el sector biomèdic, un dels valors més importants de Catalunya que s'ha d'aprofitar –va explicar- per poder reinvertir-lo després en el dia a dia. Benach va concloure recalcant que, un acord ampli, on cada agent sàpiga quin és el rol que ha de jugar, ens podrà tornar a situar en un context competitiu en el marc europeu.

Josep Maria Sabaté (PSC) va defensar l'activitat del Govern en aquesta legislatura, afirmant que no s'ha creat cap empresa pública nova i posant l'accent en l'aposta per la simplificació de l'Administració sanitària que s'ha dut a terme.
Sabaté va respondre a Benach afirmant que no existeix por al pacte, ja que cada dia s'arriben a acords, i que el que cal decidir és com reforçar-lo. En aquest sentit, va reivindicar les accions que s'han realitzat en la present legislatura fruit d'un pacte com la creació de la Central de resultats. També va explicar que les empreses del sector són una font de creació de riquesa i tenen un impacte molt clar en l'economia catalana. Finalment, va apuntar que aquest any s'ha arribat a l'homologació dels salaris.

Francesc Sancho (CiU) va incidir en la necessitat de canvi, ja que –va exposar- malgrat s'ha arribat a molts pactes, no s'han pres decisions. Per tant, va assenyalar com a necessari que el partit que governa ha d'assumir responsabilitats.

Sancho va explicar que cal un sistema molt integrat per no duplicar processos ni costos i una integració a partir de les tecnologies de la comunicació, a fi d'optimitzar els resultats, fomentada per la participació dels professionals en la presa de decisions. Per acabar, va remarcar la necessitat de retiment de comptes i avaluació de resultats dels serveis públics prestats als ciutadans.