Debat i aportacions dels professionals mèdics

Els professionals veuen el model sanitari des de fora. El viuen com un model vell i passiu que afavoreix la parcel·lació i una baixa coordinació. Hi ha diversos aspectes que es valoren com a ineficiències del model:

• L'escassa racionalitat en l'ordenació dels fluxos d'atenció, que possibilita un fàcil accés a la urgència en detriment de la primària, o la manca de coordinació per fer les proves amb puntualitat.
• La baixa coordinació entre l'atenció especialitzada i l'atenció primària, que se suma al fet que l'ICS no disposa, en general, d'un bon interlocutor.
• La diversitat entre els diferents proveïdors, que genera una alta complexitat burocratitzadora.
• La desmotivació que es pot viure a la sanitat pública, produïda pel fet que no es valora la feina que un fa.

Els participants al grup focal consideren que el model hauria de redissenyar-se, considerant:

• Una relació propera i coordinada entre l'atenció primària i l'atenció especialitzada. En la discussió d'aquest punt es posa de manifest que “manquen líders que coordinin”.
• Uns sistemes d'informació com a eines de treball que siguin compatibles i comuniquin la informació rellevant en el moment i lloc on es precisa, de forma integrada. En aquest aspecte, es comenta que “fa riure que cada hospital tingui el seu propi programa informàtic”.
• Un canvi en la utilització del pacient com a “pilota de ping-pong” per una elevada capacitat de resolució i atenció en tots els nivells assistencials.

Pel que fa a la sostenibilitat del sistema sanitari, els treballadors de l'àmbit mèdic opinen, en general, que la distribució de recursos ha estat feta en funció d'interessos polítics i que, com a conseqüència d'això, el sistema no és sostenible. Dels seus comentaris es desprèn que cal una major participació dels professionals en la planificació sanitària per decidir els fluxos, la unificació de serveis en el territori o el terciarisme. A més, demanden més consideració de la seva participació i criteri.

També amb relació a la sostenibilitat del sistema sanitari, els participants al grup focal consideren que, en època de crisi, el model sanitari català –que parteix de la iniciativa de la societat civil– ha permès una major flexibilitat i ha facilitat arribar a acords particulars en cada centre. Per últim, també creuen que la intervenció dels professionals ha estat fonamental per mantenir la qualitat de l'atenció en època de "retallades" i, en aquest aspecte, se senten orgullosos.