Reflexions en el debat per part del grup d'infermeria

Els participants a la sessió van fer referència al fet que les Comissions Clíniques són un instrument necessari per a la definició de la pràctica clínica correcta i adequada en situacions concretes i per resoldre de forma interdisciplinària els problemes que puguin presentar-se en la institució. També van assenyalar que les Comissions Clíniques constitueixen una important forma de participació dels professionals en la gestió i millora de la qualitat. Ara bé, van puntualitzar que el seu resultat pot ser satisfactori o relatiu en funció de com s'abordi. A més, es van plantejar una sèrie de factors que cal observar per extreure totes les seves potencialitats. Es va manifestar també que s'ha de tornar a percebre aquests espais com grups de treball encarregats d'elaborar, a partir del consens entre els professionals experts, els criteris d'actuació clínica i la proposta d'actuacions que consideri oportunes i necessàries. Moltes vegades la realitat no respon a aquesta definició i les Comissions Clíniques són percebudes com imposicions normatives.

D'altra banda, es va posar de manifest que la comunicació és un element cabdal i que la informació i el coneixement no s'han de quedar dins de la Comissió Clínica, sinó que s'han de traslladar als serveis i que els membres de les comissions han de ser conscients d'aquesta responsabilitat.

Així mateix, aquestes millores de la comunicació també es poden estendre a la comunicació interna en el conjunt de la institució. Si els gestors i directius de l'organització són capaços de transmetre la informació de manera que aquesta sigui accessible, es traslladen i es reforcen valors al grup. Es va recordar que una forma de fer partícips als professionals de les decisions estratègiques de la direcció és la informació. En moltes ocasions simplement estar informat i realitzar un feedback d'objectius i resultats fomenta extraordinàriament el sentit de pertinença i el compromís.

Hi va haver un consens unànime entre les professionals d'infermeria en el fet que disposen de total llibertat per donar la seva opinió sobre la millora d'un procés. Ara bé, van destacar que la problemàtica no rau en la capacitat de fer propostes i suggeriments, sinó en el fet que aquestes siguin tingudes en compte. Per mitigar això van considerar que s'ha d'evolucionar d'una praxis basada en la queixa i l'opinió a la construcció de propostes i alternatives.