Reflexions en el debat per part del grup mèdic

Una de les afirmacions que es va destacar en la sessió va ser: “Tots volem implicar-nos, però cadascú s'implica de forma diferent”. També es va apreciar un desig de participació, però tenint en compte que depèn de la idiosincràsia dels directius i de cadascú. Es va comentar que les organitzacions tenen vida i els assistents van explicar que, a vegades, malgrat que els metges són professionals d'alta qualificació tècnica, han estat liderats per persones una mica mediocres. No obstant això, es va puntualitzar que no ha estat desitjable l'accelerat recanvi de directius en algunes organitzacions.

D'altra banda, es va posar de manifest que la participació s'ha de buscar, provocant en certa manera al directiu, per aconseguir que t'escolti. En general, però, hi va haver acord en el fet que “sento que em trobo en una institució on sóc escoltat”, i es va percebre una elevada participació, on “he pogut discrepar, i també he hagut de cedir”.

En la sessió hi va haver consciència de la gravetat de la situació de manca de recursos econòmics, que genera una gran incertesa, i es va destacar que queda poc marge de maniobra, però que cal superar-lo amb implicació. Es va posar en relleu que, en comparació amb altres comunitats autònomes, a Catalunya s'ha fet una millor gestió de la crisi, buscant un diàleg més proper amb els professionals. A més, els professionals mèdics van estar d'acord en el fet que l'actual problema per garantir la sostenibilitat no pot suposar novament una retallada de salaris. I van ressaltar que cal superar aquesta mesura d'emergència que no soluciona res i trobar fórmules imaginatives que permetin eliminar duplicitats, un funcionament en xarxa i una definició clara de la cartera de serveis de finançament públic.

Així mateix, els participants van reclamar que l'Administració defineixi aquesta cartera de serveis i els seus nivells de copagament, ja que una sanitat pública d'accés universal, total i lliure no és sostenible. Es va posar de manifest que cada especialitat coneix prou bé quins problemes de salut o procediments “sacrificaria” (és a dir, deixaria fora del finançament públic) i es va demanar encetar un diàleg amb els professionals per planificar aquest canvi. En aquest sentit, es va considerar que seria possible arribar a acords territorials entre professionals, com a mecanisme de reducció de serveis, procurant no afectar el nivell de qualitat assistencial.