Condicions per a una col·laboració publicoprivada de qualitat

Manel Peiró, vicedegà acadèmic d'Esade, va aportar una visió general de la col·laboració publicoprivada. En primer lloc, va assenyalar que el context econòmic actual accentua la necessitat de coexistència i col·laboració entre modalitats públiques i privades de provisió de serveis, i va indicar que les crisis són també un moment d'oportunitat i millora.  

Peiró va posar l'èmfasi, durant tota la seva exposició, en la falta de visió de complementarietat que existeix avui dia entre l'àmbit públic i el privat per diverses raons, com el desconeixement de la diferència, la incomprensió per les racionalitats respectives (el sector privat busca eficiència i rentabilitat i el públic prima l'interès general), els diferents processos en la presa de decisions o la gestió del temps.

El repte en l'escenari actual, segons Manel Peiró, és, des d'una perspectiva pública, guanyar dimensió, amb la dificultat del límit territorial, una barrera que es converteix en oportunitat en el sector privat. De la mateixa manera, la identitat política també és territorial, cosa que limita la seva eficiència. Davant d'aquesta situació, va explicar que hi ha dues alternatives: la integració vertical (centralització) i l'horitzontal (col·laboració públic-públic i públic-privat). Segons el vicedegà d'Esade, les variables clau per aconseguir aquesta integració són la diferenciació de rols, l'especialització, la qualitat, la dimensió i l'eficiència.

Tot seguit, es va referir als fonaments de la col·laboració publicoprivada, a partir d'un canvi en el model productiu avançant cap a una cadena de valor més especialitzada en funció dels resultats. Segons el vicedegà acadèmic d'Esade, la tendència és a evolucionar cap a models amb molta menys jerarquia i més de xarxa, relacionals, on es gestioni la relació entre operadors de diversa classe i condició.

Peiró va indicar que, en el marc actual coexisteixen jerarquia (estabilitat) i xarxa (flexibilitat), per la qual cosa hi ha diferents fórmules de col·laboració.

El vicedegà acadèmic d'Esade es va referir també als espais innegociables per part de la perspectiva pública: autoritat i regulació, béns d'apropiació col·lectiva, monopolis naturals, assignació de recursos, rendició de comptes de l'acció pública, etc. Així mateix, va exposar les raons fonamentals per les quals al sector públic li resulta interessant la col·laboració publicoprivada: millorar la qualitat del servei públic i la productivitat, reduir costos, disminuir la complexitat organitzativa, augmentar la flexibilitat i compartir l'esforç inversor, entre d'altres aspectes.

Pel que fa als possibles escenaris de cooperació, Manel Peiró va assenyalar el de la regulació (a mans de l'Estat); la compra de béns i serveis, externalització, concerts, etc.; el finançament, i els partenariats. Segons quin sigui l'escenari -va indicar-, els requeriments per a cadascuna de les parts i els rols desenvolupats són diferents.  

Peiró va fer menció als riscos i perversions de la col·laboració publicoprivada, com per exemple la incomprensió de les posicions relatives i la desnaturalització de les polítiques públiques.

Tanmateix, va destacar alguns aspectes essencials de la col·laboració publicoprivada, com el fet que es tracta d'un instrument estratègic per gestionar polítiques i serveis públics, que els objectius han de ser complementaris i no coincidents, i que ha d'anar orientada a la creació de valor públic, així com a l'eficiència i qualitat, no exclusivament a costos.

Finalment, va assenyalar els requeriments per aconseguir una col·laboració publicoprivada de qualitat. Pel que fa a aquest últim punt, va destacar que cal tenir en compte diversos paràmetres, com el coneixement de les capacitats i necessitats mútues, unes regles de joc adequades conegudes i estables a nivell normatiu, una gestió relacional basada en la confiança mútua, la innovació continuada, transparència i rendició de comptes i la superació dels estereotips, entre d'altres.

Podeu accedir al vídeo complet de la conferència inaugural de Manel Peiró.