El model d’atenció a la dependència

El grup va estar conduït per Joan Orrit i Josep M. Ramírez, membres de la Junta Directiva de La Unió, amb el suport de Josep M. Bosch, assessor jurídic. Hi van participar 35 directius. Relació d'assistents.

La reflexió inicial que es va proposar com a fil conductor de les aportacions del debat va ser la següent:

Després d'uns anys des de l'aprovació de la Llei de Dependència i de les limitacions i dificultats per a la seva implantació, han tingut lloc circumstàncies no desitjades, però també altres que evidencien punts forts. Han quedat en el camí debats i reflexions sobre les necessitats de les persones, com són la valoració del grau de dependència, el paper dels cuidadors familiars o la promoció de l'autonomia, entre d'altres. Així doncs, es convidava a fer una reflexió sobre els punts forts i febles d'aquest quart pilar del benestar.

Basant-se en la defensa del model d'atenció a la dependència català i del decàleg elaborat per La Unió l'abril de 2009, el Grup de treball va analitzar el model que contempla la Llei i la seva adequació a la realitat. Aquesta anàlisi es va fer tenint en compte les fortaleses i debilitats, identificant bones pràctiques i els valors que les inspiren. El Grup també va abordar les principals característiques del model i va reflexionar sobre diversos aspectes.

El grup va basar la seva anàlisi al voltant de tres preguntes:

• Quines són les principals fortaleses i febleses del model?

• Podem els proveïdors desplegar bones pràctiques que potenciïn les fortaleses o intentin superar les febleses?

• Quins valors hem de prioritzar per potenciar la millor implementació del model actual?

Les principals bones pràctiques identificades per aquest Grup, que resumim aquí, posen de manifest la necessitat de potenciar valors directament vinculats amb la reflexió ètica de la seva relació amb els usuaris.

• Incentivant l'equitat en el tracte, l'autonomia, la participació i la coresponsabilitat.
• Promovent la millora del model a través treballant en xarxa i a partir del coneixement i l'evidència
• S'han identificat algunes pràctiques concretes com l'avaluació model CIF (Classificació internacional del funcionament de la discapacitat i de la salut). ASPACE; elConsell Social. Institut Guttmann; la revisió de protocols de participació dels usuaris. Corporació Sanitària Parc Taulí; Projecte apoderament usuaris i família. Hospital Benito Menni i l'apropament d'equips d'atenció primària a residències de Mutuam.

Les principals conclusions del grup són:
 

• El Model d'Atenció a la Dependència, no ha seguit en el seu desplegament el model dissenyat a la llei; prenent com a referent únicament el col·lectiu de la gent gran, ha esdevingut un model estructuralista, homogeneïtzador, limitador de l'autonomia personal, que no afavoreix la innovació ni l'avaluació per resultats, i ha potenciat un sistema de prestacions escassament vinculat a serveis.
   
• Els proveïdors tenim capacitat per adoptar i adoptem bones pràctiques que incideixen en aquells valors afeblits pel desplegament del model, tant en l'àmbit de  l'usuari (l'equitat, reconeixement de la diferència, l'autonomia, la coresponsabilitat, la participació) com en l'àmbit de la provisió (gestió del coneixement, treball en xarxa).

Podeu accedir a la reflexió completa del Grup 3.