’Només serem eficients si continuem posant els professionals com a eix vertebrador de les nostres polítiques’

Malgrat que la crisi econòmica i financera actual va començar fa més temps, l'afectació en el sector salut comença el mes de maig de 2010, i s'agreuja, per tant, amb l'afectació del 2010 i 2011.

Possiblement, part del que està succeint ha estat inevitable, ja que, malgrat els diferents informes d'experts, l'eficiència com a estratègia d'equitat mai ha estat primordial en les polítiques macros i micros.

Depenent de la situació prèvia de cada organització, tant des del punt de vista economicofinancer, com, i sobretot, des de la mateixa cultura de l'empresa, les mesures a prendre per les organitzacions han fet no factible un tipus d'acord diferent amb els professionals i els seus representants i, consegüentment, amb els objectius essencials de la sostenibilitat present i futura.

Quin tipus de mesures van prendre davant l'escenari de restriccions plantejat des del Govern?

Des del primer moment la nostra anàlisi ha estat que la situació actual era estructural, per tant, feta aquesta valoració, vam decidir que les mesures havien de ser, tanmateix, estructurals. Des de maig de l'any 2010 vam actuar amb tota l'organització informant de forma transparent de la situació econòmica de l'Hospital Plató així com del sector i a escala mundial.

D'altra banda, com a part de les estratègies de participació, havíem creat una comissió assessora de la direcció general d'Afers Socials, invitant a un membre de cada sindicat, escollit pel mateix comitè d'empresa, a que hi participés.

L'objectiu d'aquesta comissió és esdevenir un lloc on es pugui informar i recaptar les opinions sobre les estratègies a mig, llarg i curt termini. Tot això ha permès que en el moment del 2011, quan es plantegen les últimes retallades dins el sector, les persones de l'organització i el mateix comitè d'empresa, estiguessin assabentats de la nostra situació constantment.

Per tant, tenint en compte que considerem la retallada estructural i que els professionals n'han estat informats, la negociació es va basar en com fer la reestructuració dels nostres professionals de forma consensuada. Per això, sobre la base estructural vam arribar a acords que d'alguna manera facilitaven el consens. A qui i com anava a afectar aquesta reestructuració van ser temes que els negociadors van pactar i des de la Direcció sabien els límits econòmics que feien possible la sostenibilitat, però també que per al present i el futur era bàsic l'acord. L'acord pres amb el Comitè d'Empresa va ser validat per àmplia majoria en una assemblea general.

Com es plantegen el futur?

El futur és incert i cal, doncs, que siguem conscients que per ser sostenibles hem de ser eficients, però, al mateix temps, saber que només serem eficients si continuem posant els professionals com a eix vertebrador de les nostres polítiques. Únicament amb professionals implicats i eficients podrem aconseguir, amb aquesta situació de crisi estructural, organitzacions en les quals el pacient senti ben atès.