Xavier Mate: I si canviem el paradigma i sumem?

Diuen que els moments difícils són un bon context on trobar noves oportunitats, però realment per això ens ho hem de creure i abandonar progressivament els paradigmes que van funcionar en una altra realitat i redefinir el nou full de ruta proactiu i més optimista no simplement esperant que la situació millori.

Tenim la responsabilitat, com a gestors sanitaris implicats o entusiastes del sistema sanitari, de desenvolupar models de provisió més imaginatius per garantir als nostres usuaris el que necessiten i el que realment importa: medicina de qualitat amb dades objectives amb un model de servei sostenible, estable i eficient en el temps. És el moment d'ajudar-nos, sumar en un entorn de planificació i veure amb qui comptem.

Aquesta suma s'ha de centrar en territoris i realitats concretes, flexible a les necessitats més urgents dels usuaris. Aquesta suma ha de permetre poder plantejar projectes assistencials de futur que ajuntin inversió, major eficiència, estabilitat i transmetin un projecte de futur, que una institució per si sola no podria fer o hi tindria més dificultats

Una magnífica eina per desenvolupar i afrontar aquest futur són els models d'assistència multicèntrica o en petites xarxes, no només per poder oferir serveis a llocs on era difícil de fer-ho o créixer (model desenvolupat fins al moment), sinó per oferir amb més eficiència i menor cost serveis per territoris i permetre continuar amb la necessària inversió tecnològica. Per instrumentalitzar aquests models al marge de la propietat dels centres tenim els acords estratègics entre les institucions i la suma de serveis.

És un model que permet oferir una extraordinària potència si es fuig del protagonisme individual passant al protagonisme global i això es pot fer al marge de si les entitats són públiques o privades, però requereix un context d'estabilitat temporal, implicació amb el sistema sanitari i lideratge clínic, així com entitats privades disposades a assumir aquest repte.

Al Vallès tenim exemples d'aquests plantejaments: radioteràpia al Vallès (Consorci Sanitari de Terrassa, Consorci Sanitari Parc Taulí i Hospital General de Catalunya), unitat d'hemodinàmia conjunta (Consorci Sanitari Parc Taulí, Hospital Clínic i Hospital General de Catalunya), unitat de crítics conjunta (Consorci Sanitari Parc Taulí i Hospital General de Catalunya), servei de cardiologia conjunt (Hospital Clínic i Hospital General de Catalunya) entre altres.

Catalunya té experiència en col·laboracions publicoprivades com a origen del seu model sanitari, ara és el moment d'explorar una renovada potencialitat en aquesta nova etapa sota unes normes del joc definides i actualitzades sota el concepte de sistema sanitari català, un sistema sanitari que ofereix un magnífic servei, genera llocs de treball i és un motor econòmic de les seves poblacions, però que necessita reduir costos i ser més eficient.

Realment a l'usuari l'importa si som públics o privats?

Realment a l'usuari li preocupa qui paga als bons professionals que els atenen sota la nostra asseguradora pública i gratuïta?

Realment a l'usuari li preocupa qui afronta la necessària actualització tecnològica?

Realment a l'usuari li preocupa qui ha de sumar esforços per fer sostenible el sistema?

I no serà que tenim por del canvi de paradigma?

Xavier Mate, Vocal President del Consell de sector de Serveis Diagnòstics, Terapèutics i Clíniques Privades de La Unió.