Atenció aguda, atenció sociosanitària: quin creu cadascú que és el seu paper?

Aquesta taula va estar moderada per Francesc Puig, gerent de la Fundació Vallparadís, i hi van intervenir Xavier Pujol, gerent del Consorci Sociosanitari de Vilafranca i Xesca Moyà, subdirectora mèdica de l'Hospital Universitari Mútua de Terrassa.

Xavier Pujol va fer un repàs de l'evolució de l'atenció sociosanitària a Catalunya, des dels seus començaments, amb el Programa sectorial d'atenció al malalt crònic l'any 1983 i el Programa Vida als Anys (1986), fins a la consolidació del desplegament de recursos assistencials d'internament i funcionals l'any 2000.

Pujol va destacar les dificultats que dins l'activitat sociosanitària continua havent per ubicar els malalts adequadament i la necessitat que hagi una veritable integració entre l'hospitalització d'aguts i l'atenció sociosanitària, ja que, malgrat que a Catalunya s'està avançant en aquest sentit, a la resta de l'estat hi ha molt camí per fer. Xavier Pujol va defensar una integració no només funcional sinó també estructural, és a dir, a través de diversos factors com el finançament; l'organització (co-ubicació de serveis, aliances estratègiques, etc.); la prestació de serveis (capacitació conjunta, sistemes d'informació integrats, etc.); la clínica (transversalitat dels processos, història clínica compartida, etc.); i els professionals (millora de la comunicació interprofessional, superar les barreres d'especialització, etc.).

Xesca Moyà va aportar la visió des de l'hospital i va destacar que els centres d'aguts s'han hagut d'adaptar als canvis en la demanda (envelliment de la població i augment de la complexitat i pluripatologia) i esdevenir més àgils, complexos i quirúrgics.

Moyà va assenyalar l'impacte destacable que tenen els pacients amb necessitats d'atenció sociosanitària en els hospitals d'aguts (estades, reingressos i ingrés centre sociosanitari) i la coordinació entre ambdues parts amb la finalitat d'assolir un model d'atenció més centrat en les necessitats dels pacients. Des del punt de vista hospitalari, la responsabilitat se centra en millorar diversos aspectes com el maneig dels episodis aguts, la relació amb els altres nivells assistencials, o la formació continuada. A més, va destacar que el treball conjunt entre l'àmbit sociosanitari i l'hospitalari a partir d'una atenció més planificada, una integració dels diferents nivells assistencials i una major participació del pacient possibilitarà el camí cap a la sostenibilitat d'aquest model.

Podeu accedir a les presentacions íntegres de Xavier Pujol i Xesca Moyà .