La factura electrònica, un exemple d’eficiència amb creixent implantació a Catalunya
Espanya és un dels estats amb més regulació i també dels que més utilitzen la facturació electrònica.
La factura electrònica és un equivalent de la factura en paper, amb les peculiaritats següents:
Es tracta d'un fitxer informàtic. És a dir, la transmissió de les factures entre l'emissor i el receptor es fa per mitjans electrònics.
La transmissió de les factures es fa per mitjans telemàtics; és a dir, la comunicació de la informació es fa des d'un ordinador a un altre.
La factura està firmada digitalment, a través d'algun certificat reconegut.
La factura electrònica i la factura en paper tenen el mateix contingut i el cicle de vida, sigui quin sigui el suport, és comparable: no es fa res de diferent amb la facturació electrònica, tot i que sí que es fa de forma més eficient.
Malgrat que hi ha altres possibilitats, com per exemple, els sistemes d'intercanvi de dades EDI, la manera principal de facturació electrònica és a través de la firma electrònica reconeguda.
Des del passat mes de febrer, les entitats que integren el sector públic català han de garantir l'acceptació de factures electròniques i promoure'n l'extensió entre els seus proveïdors.
Amb caràcter general, les factures i documents substitutius han de conservar-se en el suport original en el qual van ser expedits i rebuts. Malgrat això, és possible la digitalització de factures de paper i també la impressió de factures electròniques.
Les factures en paper poden convertir-se a través del procés de digitalització certificada, d'acord amb els criteris de l'Ordre EHA/962/2007 .
Les factures electròniques podran conservar-se de forma impresa en paper, mitjançant la corresponent opció de software i d'acord amb els criteris de l'Ordre EHA/962/2007 .
Caterina Bartrons, gerent del Servei de Suport Jurídic de Faura-Casas.
