Polítiques d’incentivació de la producció científica a l’Institut Guttmann

logo institut Guttmann La gestió de coneixement en entorns hospitalaris implica disposar d'un marc estratègic prou definit entre la clínica i la recerca; i d'un conjunt de polítiques reals que incentivin la innovació, la transferència de coneixements i l'assumpció de lideratge dels professionals en àmbits de la seva especialitat.

L'experiència de l'Institut Guttmann en aquest entorn sorgeix del seu propi objectiu fundacional: per oferir la major qualitat assistencial és necessari mantenir-se com a centre d'excel·lència i referent de la investigació i innovació en matèria de neurorehabilitació.

Partint de la seva llarga trajectòria assistencial en neurorehabilitació, els darrers anys l'Institut Guttmann ha impulsat un model d'investigació que ha donat uns resultats força positius. Podeu consultar xifres sobre l'evolució de la producció científica, cites brutes i sobre l'evolució del factor d'impacte de l'Institut Guttmann.

Aquest model d'investigació potencia els elements singulars de la nostra plantilla (en general jove i amb una gran iniciativa per abordar temes nous) i les formes de treball en equips interdisciplinaris, amb una forta integració de l'activitat investigadora en la pràctica assistencial diària.

Un altre element rellevant és l'establiment de serveis de suport a la tasca científica del personal de l'Institut, com ara l'Oficina de Recerca, que allibera d'una sèrie de tasques els professionals clínics (selecció de projectes i captació de fons), i l'existència d'assessors científics externs que donen suport als professionals i els guien en la presa de decisions en matèria d'investigació.

D'aquesta forma, sense requerir una gran infraestructura específica per a la investigació, els professionals clínics de l'Institut Guttmann poden realitzar investigació translacional en neurociències a partir de la pràctica clínica, que en tot moment està orientada a fomentar l'autonomia personal i qualitat de vida de persones amb discapacitat. I el desenvolupament de noves tecnologies que ho afavoreixin.

A fi i efecte de maximitzar els resultats i obtenir el major valor afegit possible, els nostres professionals clínics orienten la seva activitat de recerca segons unes línies i programes emmarcats en un Pla Estratègic de Recerca.

Els sistemes d'incentivació de la generació i transferència del coneixement han d'estar integrats en altres pràctiques de recursos humans per tal que es consolidin en l'actuació diària dels professionals i generin un retorn de la inversió a llarg termini. En aquest sentit, l'Institut disposa de dos procediments d'incentivació i reconeixement de la gestió del coneixement dels professionals clínics.

L'un és el programa anual d'incentius centrats en la publicació d'articles, la impartició de docència, la presència activa en congressos científics i el lideratge en innovació de la pràctica clínica habitual. Aquest sistema d'incentius s'ha integrat en el sistema de DPO anual sorgit del conveni sectorial sense perdre la seva singularitat, i està acompanyat d'altres ajuts vinculats a despeses de representació, o bé al retorn cap als investigadors d'una part dels excedents generats per certs projectes de recerca.

L'altre sistema d'incentivació de la producció científica es troba recollida en el sistema de carrera professional (SIPDP) que estableix com a element distintiu dels diferents nivells de carrera la consolidació d'un currículum científic i de recerca.

Les polítiques d'incentivació a la recerca no s'haurien d'entendre només des d'una òptica de creació de valor explícita (imatge de marca, reputació, publicacions), sinó que tenen una gran potencialitat per promoure una conducta innovadora entre els professionals si, com és el cas de l'Institut Guttmann, potencia àmbits de lideratge en cada facultatiu (nínxol de coneixement i expertesa) i reforça l'orgull de pertinença a la institució. Elements gens menyspreables en els temps que corren...