El Consell d’Atenció a la Dependència de La Unió defensa un model per a les persones

A la Junta Directiva del 29 d'abril de 2009 es va aprovar el decàleg de La Unió en relació amb el model d'atenció social per a les persones amb dependència. Representa el posicionament de les entitats que conformen el consell de sector i ha estat confirmat per la Junta com els punts bàsics comuns que defensem. Potser l'eix vertebrador del decàleg és que els que formem part del Consell pensem fermament que aquest pot ser un sector empresarial, dinàmic, d'economia productiva, competitiu i amb competència, d'entitats disposades a actuar amb transparència en la gestió i afavorint la lliure concurrència i que volem mantenir la nostra diversitat i capacitat d'innovació.

Defensem, alhora, un model per a les persones, on aquestes puguin tenir respostes ràpides i properes al seu entorn. Pensem que les administracions públiques han de marcar un model, amb una cartera de serveis suficientment finançada, sostenible, amb una xarxa de proveïdors acreditada per estàndards i avaluada pels resultats, i on la prescripció dels serveis finançats públicament sigui professional, com ja ho es a la sanitat. És complicat d'entendre que quan s'estan donant els serveis per als nivells més alts de dependència, la prestació més reconeguda sigui la que havia de ser més excepcional, la prestació econòmica pel cuidador familiar. Si està indicat pel nivell de dependència, pel seu estat de salut, i la persona ho vol, és clar que s'ha de respectar la màxima proximitat del servei. Però no sempre és possible i també és cert que es poden donar aquests serveis al domicili amb professionals. Estan previstos per la llei estatal i per la llei catalana, però no es prioritzen prou i s'acaben donant prestacions econòmiques. Amb aquesta realitat, segurament es donen solucions a curt termini a problemes personals i familiars que s'han agreujat amb la crisi, però també s'està dificultant que es desenvolupin proveïdors professionals. I això últim és el que vertebra un sector empresarial generador de valor (pels llocs de treball que manté al país i per la inversió que pot arribar a atreure) i generador de benestar (pels serveis professionals que dóna).

Però es produeixen també altres situacions paradoxals. Deixaré per al lector tres preguntes obertes.

• Per què sembla que està malt vist que en aquest sector es puguin generar recursos, ser eficaç i eficient i tenir guanys propis de l'activitat generada?
• Per què hi ha alguns que fan de la seva naturalesa jurídica la seva bandera de presentació i no l'eficiència o els resultats dels serveis donats?
• Per què és millor que el Govern faci subvencions a establir col·laboracions públicoprivades reals quan s'està necessitant un volum d'inversió important per donar els serveis d'atenció (per cert, el mateix Govern les busca en la construcció i gestió d'altres equipaments)?

No m'estendré més. Com es reflectia a l'editorial del REFERENT de juliol, el model d'atenció social per a les persones amb dependència encara és viu i està en debat. Us recomano la seva lectura. El decàleg de La Unió ens recorda els elements bàsics que hauria de tenir aquest model per a nosaltres.


Pedro Cano Desandes, vocal president del Consell d'Atenció a la Dependència de La Unió