Per què l'ètica és important a les organitzacions sanitàries?

Cristian Palazzi, professor i secretari de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull, va començar la seva conferència explicant que l'ètica de les organitzacions sanitàries i socials es pot abordar tant des de la vessant de la teoria de les organitzacions com des de la vessant de la bioètica. En aquest sentit, va insistir en el fet que aquest tipus d'organitzacions es basen en el tracte amb les persones que, en moments de vulnerabilitat, recorren a la seva ajuda. "Per aquest motiu -va afegir- pensar en una organització sanitària o social només en termes econòmics o empresarials és un reduccionisme".

El professor va explicar que aquesta vulnerabilitat "ens recorda que hem de conviure amb la mortalitat i que hem de cuidar l'altre com un subjecte fràgil". A més, va incidir en el fet que cuidar i acompanyar és vetllar per l'autonomia de les persones i assistir-les en la seva vulnerabilitat. En aquest punt, va recordar que l'ésser humà també és ètic.

En aquest sentit, va assenyalar que les organitzacions sanitàries i socials han de tenir en compte aspectes organitzatius i econòmics però, també, debats com la investigació genètica, les tècniques de reproducció humana o les noves fronteres en el transplantament d'òrgans. "La qüestió és: tot el que es pot (tècnicament) fer s'ha (èticament) fer?", va dir.

Segons Palazzi, es tracta de la relació entre tècnica i ètica, entre ciència i consciència que, al llarg del temps, s'ha intentat dirimir des d'arguments teològics però que, actualment, s'ha secularitzat i està en mans d'experts, professionals i afectats. El professor va afirmar que és aquest col·lectiu el que té la última paraula.

Així mateix, va fer referència a l'evolució del concepte de salut que, actualment, representa un dels factors més importants per analitzar la qualitat de vida i que traspassa els aspectes econòmics.

Humanisme 2.0
També va asseverar que cal “cultivar un humanisme 2.0” entenent que la salut individual està condicionada, també, per la salut pública i que precisament per aquest motiu és tan complexa la tasca dels centres sanitaris i socials.

"Per tal de fer la seva funció -va continuar- aquestes organitzacions estan formades per equips multidisciplinaris, que tenen un objectiu comú: atendre les necessitats sociosanitàries d'una manera digna i responsable". En aquest aspecte, va fer referència al fet que una organització d'aquest tipus és un conjunt de vocacions i va vincular la satisfacció personal amb el plaer interior de trobar una coherència entre fer el que es vol, el que es pensa i el que, en definitiva, es fa.

Així mateix, va remarcar que, si darrera d'aquestes organitzacions no existís una clara vocació d'atenció a l'altre, no existirien. En aquest marc, el professor va posar en relleu el concepte d'honor vinculat amb el fet d'humanitzar la malaltia.

Oferir garanties de salut vol dir -segons va explicar Palazzi- garantir la qualitat de vida dels usuaris posant-los a l'abast més capacitat per prendre decisions de forma autònoma i els mecanismes per promoure més educació i generar confiança.

Ètica i sentit
En aquest àmbit, va afirmar que “si alguna cosa aporta l'ètica en aquest món sociosanitari és donar sentit al que fem”. També va fer èmfasi en la idea que les organitzacions sanitàries i socials en la seva qualitat d'agents socials poden ser morals o immorals, igual que els individus i que, per aquesta raó, han de ser capaces de retre comptes almenys en tres nivells: econòmic, organitzatiu i professional.

El professor va qualificar de bon gestor a un “bon intèrpret de la realitat de la seva organització”, que administra de manera eficient els recursos, tot assegurant la qualitat i fent èmfasi en el fet que l'exigència ètica està directament vinculada amb perquè fem les coses i si som capaços d'explicar-les. Palazzi va identificar com a principal enemic de les organitzacions l'auto-complaença que paralitza i no deixa avançar. També va donar una doble recepta per millorar el funcionament de les entitats: "diàleg des del punt de vista de l'estil de l'organització i entre els seus valors, i foment de la democràcia participativa, afavorint espais de confiança en el canvi i la millora". Palazzi va dir que tot això cal fer-ho comptant amb els individus que formen les organitzacions promovent un sentiment i orgull de pertinença.

Coresponsabilitat
També va destacar que el professional de la salut és coresponsable del fet que la seva entitat tingui un comportament ètic, la qual cosa -segons va afegir els professor- implica millorar les condicions de vida dels usuaris. Palazzi va subratllar que avui en dia, a més de cuidar de l'usuari, la manera d'abordar la seva vulnerabilitat és oferir-li les màximes "quotes d'autonomia" que pugui assumir.

El professor va manifestar que una bona manera d'ajudar a proporcionar la màxima qualitat possible anivellant les expectatives d'usuaris i professionals és oferir consciència de què es pot fer i de què no, de què es pot esperar i de què no a través d'un codi ètic. Per modular el que és possible i el que no, va ressaltar que les organitzacions no poden “eludir la seva funció pedagògica en la recerca de la justícia i el benestar”.

Així mateix, va posar el focus en el fet que “ser ètic és ser competitiu” en el context d'un mercat estandarditzat per la normativa, esgrimint l'argument que “l'ètica és l'única manera de diferenciar-nos dels altres fent un salt endavant”.

Per acabar, va afirmar que la qualitat en els serveis sanitaris i socials rau en la coherència amb els valors cívics, els professionals i els organitzatius, i va extreure les principals conclusions de la seva conferència:

• L'auto-complaença és una gran enemiga de l'ètica.
• Els serveis sanitaris i socials s'han d'argumentar des del retiment de comptes i la transparència.
• Des d'una actitud ètica, les organitzacions han de buscar mecanismes per implicar la ciutadania, que és la seva raó de ser.
• Cal promoure més participació de professionals i ciutadania en el sistema.

Podeu accedir al text complet de la conferència.