Encaix a la pràctica
El sector sanitari, un creixement sense límits? 
Pedro Nueno, professor d'Entrepreneurship a l'IESE, va moderar el debat i va aportar, també, la seva visió del desenvolupament sostenible com a expert amb una llarga trajectòria en l'àmbit empresarial. En el debat, hi van participar Helena Ris, directora general de La Unió; Miquel Nadal, director de la Fundació RACC; i Jose Carlos de Souza Abrahao, president de la International Hospital Federation.
Jose Carlos de Souza Abrahao va obrir el debat assegurant que la salut està vivint un moment molt peculiar a tot el món, no només a Espanya i a l'Amèrica Llatina. Citant un autor francès, el president de la International Hospital Federation va dir que “la salut no té preu però la medicina té un cost”.
Souza va insistir en què els recursos són limitats i que sostenibilitat és fer més amb menys recursos: un dels grans reptes de la gestió sanitària. Va recordar que una gran part de la població no té cap mena de recursos, amb la qual cosa cal garantir no només la sostenibilitat econòmica, sinó també la social. Així mateix és necessari garanti la sostenibilitat mediambiental. L'expert va afegir que des dels hospitals cal tenir-ne cura ja que aquests centres són un dels majors agents contaminants, pels diferents materials i tecnologia que consumeixen. Souza va cloure que tot això suposa un canvi d'actituds i que cal conscienciar la població.
Per a Helena Ris, la sostenibilitat l'aconsegueixen aquelles empreses que són capaces de reformular la seva estratègia tenint en compte l'increment econòmic, el valor social i els costos mediambientals. Segons la directora general de La Unió, en l'aposta del sector sanitari per la sostenibilitat el principal escull és que la despesa sanitària és sempre incremental i els avenços en aquest àmbit no sempre són escalables. Així mateix, Ris va considerar que cada vegada més la pràctica assistencial integra criteris de sostenibilitat i que aquests són compartits per la majoria dels professionals. En aquest sentit, va assenyalar que les noves tecnologies tenen un nivell de penetració important amb avantatges econòmics, ambientals i socials.
Miquel Nadal, per la seva banda, va argumentar que el concepte de “desenvolupament sostenible” és difícil de definir ja que, en part, és una tautologia: el desenvolupament ha de ser necessàriament sostenible perquè, si no ho és, no hi haurà desenvolupament. El director de la Fundació RACC va explicar que, en Economia, quan s'aborda la sostenibilitat es parla d'externalitat, és a dir, d'aquell cost que no el paga qui el genera. Quan el cost social es més gran que el cost individual s'està fent èmfasi en les “externalitats negatives”. Les externalitats porten al sobreconsum i, per gestionar aquest sobreconsum es poden fer dues coses: o bé reduir-lo o bé consumir d'una altra manera. A la pràctica, això s'acaba fent a partir de la intervenció pública, a través d'impostos i mitjançant regulacions. En aquest sentit, per Nadal, l'Estat és cabdal a l'hora de prendre decisions pel que fa a la sostenibilitat.
Segons uns treballs del RACC, Nadal va manifestar que la majoria de professionals estan preocupats pel medi ambient però en canvi no estan disposats a pagar per protegir-lo. Això, segons l'economista, planteja un dubte pel que fa als resultats de l'enquesta de La Unió i Gesaworld: la majoria de directius hospitalaris considera la sostenibilitat un valor afegit per als hospitals però, quants estarien disposats a pagar per la sostenibilitat?
La sostenibilitat: cost o benefici?
Sota el parer de Miquel Nadal, la sostenibilitat tradicionalment és un cost, encara que actualment s'està veient que comporta, també, un benefici important a nivell d'imatge per a les empreses. Aquesta visió, però, acabarà canviant, sobretot per l'augment del cost de l'energia, principalment del petroli, que farà que l'aposta per noves energies, més ecològiques, resulti més interessant. Per tant, a llarg termini la sostenibilitat com a benefici deixarà de ser una qüestió d'imatge per passar a ser una inversió de futur.
Helena Ris va assegurar que la sostenibilitat per als hospitals va més enllà de la imatge, i va afirmar que les organitzacions sanitàries estan realment preocupades pel desenvolupament sostenible. Com a exemple, va assenyalar que actualment ja es fa un 70% de la cirurgia sense ingrés.
La directora general de La Unió va explicar que, si el sector sanitari vol incorporar la sostenibilitat a la pràctica habitual, cal considerar una sèrie de factors: fomentar el debat a les institucions perquè, justament, la sostenibilitat no sigui una qüestió d'imatge o de moda; assumir que la sostenibilitat a la pràctica clínica suposa una millora de la qualitat, l'eficiència i la seguretat; passar de la visió individual a la de grup -aspecte important, per exemple, en l'àmbit de consum de medicaments-, i aprofitar les possibilitats de la tecnologia, com és la telemedicina.
En aquests sentit, Ris va dir que és contradictori que, segons els resultats de l'enquesta, més d'un 80% del centres considerin que l'aplicació de mesures de sostenibilitat ha de figurar al Pla Estratègic de l'entitat i, en canvi, no ho introdueixin en la Direcció per Objectius, on també hi hauria de ser perquè es pugui traslladar a tots els professionals.
Segons de Souza Abrahao, la sostenibilitat no es pot veure com un cost perquè, per sobre de tot, és una inversió en la salut de la població. És més, a la llarga la sostenibilitat serà una necessitat presentada per la societat. El president de la International Hospital Federation va explicar que hi ha un estudi que demostra que en els hospitals basats en criteris sostenibles els resultats clínics són millors i va donar l'exemple d'un hospital de 300 llits inaugurat recentment a Rio de Janeiro que ha estat pensat, dissenyat i construït amb criteris de sostenibilitat.
La sostenibilitat és només una moda?
Jose Carlos de Souza Abrahao va explicar que, independentment de les modes, la sostenibilitat comporta certs aspectes que són necessaris i no es poden eludir, com ara una millor gestió de la logística i les compres o una gestió més transparent dels recursos. Plantejar què es farà amb totes les pròtesis que s'estan fabricant és un exemple, entre molts d'altres, que demostra que cal que tinguem en compte la sostenibilitat.
Pedro Nueno va apuntar que a l'IESE s'han presentat molts projectes que demostren que la sostenibilitat no només no és una moda sinó que pot ser molt rendible. Nueno va posar l'exemple d'una empresa que va trobar la manera de transformar els tetrabriks en alumini i va assegurar que la quantitat d'idees en l'àmbit de la sostenibilitat amb què s'està trobant la prestigiosa escola de negocis no s'havia vist mai abans.
Per la seva banda, Miquel Nadal va afegir que tot plegat es tracta que les empreses passin de l'excel·lència operativa a l'excel·lència social i, com que precisament els hospitals acostumen a ser bons exemples de la primera, ara han de fer el pas cap a l'excel·lència social. Aquest pas, per a qualsevol empresa, comporta un canvi de visió: de la visió operativa, basada en els consums, a la visió estratègica, basada en els valors.
En aquest sentit, Helena Ris va dir que, tot i que és cert, com demostra l'Enquesta sobre desenvolupament sostenible als hospitals catalans que els criteris de sostenibilitat són més fàcils d'aplicar en l'àmbit dels consums que en la pràctica mèdica, els hospitals seran capaços de reformular i ampliar aquesta visió de la sostenibilitat.
