El RGPD ha estat molt comentat per la incorporació de novetats al voltant de la figura del consentiment de l'interessat per tractar les seves dades. El consentiment, quan és la base que legitima el tractament de les dades (o, dit de manera més planera, quan és la base legal que permet que tractem dades personals) esdevé un acte que ha de ser exprés i, per tant, decauen tots aquells tractaments de dades que s'han fonamentat en un consentiment implícit o tàcit.
Pel que fa a les dades de salut, així com moltes d'altres categories especials de dades personals que sovint es tracten als centres sanitaris (origen ètnic o racial, conviccions religioses o filosòfiques, genètiques, vida sexual) el RGPD parteix de la idea que és prohibit tractar-les. Tot i així, estableix circumstancies que fan decaure aquesta prohibició, entre les que destaquen el tractament necessari per al diagnòstic mèdic, la prestació d'assistència o tractament de tipus sanitari o social, o la gestió de sistemes i serveis d'assistència sanitària i social.
Per tant, cal dir que el nou RGPD no genera un canvi d'escenari en el sector sanitari en allò que fa referència a la base jurídica del tractament de dades personals, ans el contrari, el seu redactat és més clar i incorpora de manera inequívoca la prestació d'assistència i gestió de serveis socials juntament amb els sanitaris. Per tant, no cal el consentiment de l'interessat per tractar les seves dades als efectes de prestar assistència o gestionar els sistemes sanitaris i/o socials.
uch.cat
