Apunts, el blog de La Unió

El passat 28 de maig, després d'intenses negociacions, patronals i sindicats van assolir el primer conveni de la sanitat concertada al nostre país. Aquest acord marca l'inici de la recuperació de les condicions laborals sectorials i la recuperació salarial. Així mateix, el conveni també és rellevant perquè 60.000 treballadors dels hospitals d'aguts, dels centres d'atenció primària, de centres sociosanitaris i centres de salut mental concertats amb el Servei Català de la Salut mantindran unes condicions de treball homogènies i unes estructures de costos de personal similars.

En aquest sentit, el conveni assegura l'assumpció sectorial dels conflictes col·lectius i el manteniment de la unitat del sector. També dóna aixopluc a unes comissions de treball sobre professions sanitàries, ocupació i igualtat i classificació professional que permetran donar una resposta més adequada a la realitat dels centres en aquests aspectes.

Ara farà tres any que des de la Junta Directiva de La Unió es va decidir obrir un espai de diàleg amb els professionals de l'assistència i escoltar directament la veu de metges i infermeres, amb les seves inquietuds, opinions, valors i reptes. Aquesta iniciativa té per objectiu ajudar a construir entre tots un sistema sanitari d'excel·lència al servei de les persones, cercant i promovent vies de desenvolupament professional dins les organitzacions i fomentant, alhora, la implicació i el compromís necessaris i traduint-los en els canvis que calen en la pràctica assistencial per obtenir els resultats desitjats en termes de salut per als ciutadans.

En aquesta orientació, s'ha produït una experiència molt enriquidora i satisfactòria per a tots els que hem tingut ocasió de participar-hi: els debats amb grups focals de metges i infermeres. En els dos debats realitzats (2013 i 2014) s'han analitzat i fet aportacions pel que fa a les oportunitats del nostre model sanitari, els valors del professionalisme, l'autonomia de gestió, el lideratge assistencial, els canvis en la metodologia de treball i la coordinació en els programes d'atenció a les persones en situació de cronicitat, per citar-ne alguns.

L'exercici de la pràctica infermera, en els diferents àmbits d'actuació, implica necessàriament la utilització de medicaments i productes sanitaris. Per tant, la capacitat de seleccionar i indicar tècniques, productes sanitaris i fàrmacs sota criteris de bona pràctica i judici clínic infermer és una capacitat que s'atorga a la professió per les seves pròpies competències i que, a nivell internacional, disposa d'un ampli reconeixement i evidència científica que ho avala. 

Després de molts esforços per obtenir el reconeixement de la prescripció infermera, tant des del rol autònom (desenvolupament de la funció de tenir cura de les persones) com des del rol col·laborador (desenvolupament de la funció de col·laborar en l'exercici de les funcions d'un altre professional), l'any 2009 la modificació de la Llei de garanties i ús racional  dels medicaments i productes farmacèutics reconeix la indicació, utilització i autorització de dispensació de tots els medicaments i productes sanitaris no subjectes a prescripció mèdica,  que de manera autònoma pugui fer la infermera.

La Unió ha creat el Consell tècnic assessor de recerca, innovació i transferència tecnològica amb la voluntat de treballar des de la nostra organització en tot allò que pugui permetre introduir a les entitats associades la cultura de la innovació. Es tracta de reunir en un grup tècnic de treball el talent expert en innovació existent entre els nostres associats i, a partir del seu coneixement, poder potenciar el valor de la innovació.

Aquest objectiu ambiciós l'intentarem assolir a través d'accions formatives de diferent naturalesa, iniciatives d'intercanvi d'experiències entre els diversos agents concernits i amb actuacions clarament orientades a difondre la cultura de la innovació com element clau dins les organitzacions.

Benvolgut Dr. Lloveras,

Vull expressar la meva sorpresa i malestar per les teves declaracions, recollides en un suplement de El Periódico de Catalunya el passat cap de setmana. El sector sanitari català, amb la característica de la convivència publicoprivada, ha configurat  un model del qual, com molts ciutadans, me'n sento orgullosa. No cal dir que aquest model necessita reformes i millores per poder-se enfrontar adequadament als reptes de salut i socials, i, alhora, ser sostenible en el temps. Per avançar i aprofundir en el nostre model calen arguments objectius i tècnicament robustos. Malauradament, en els teus arguments no vaig saber trobar cap tipus d'idea constructiva encaminada a preservar-lo o a dotar-lo de més eficiència i qualitat.

Però el que trobo més fora de lloc i que més em va doldre és l'acusació de corrupció del model sanitari de finançament públic, centrada en la figura dels consorcis, per no dir el fet que acusis de manca d'ètica als metges que fan activitat privada en els centres públics, encara que això sí, hipotèticament. Tirar la pedra i amagar la mà, ni just ni ètic.

Podem parlar de valor públic, amb cooperació de la iniciativa privada, molt abans que l'Estat desplegués estructures pròpies per donar determinats serveis. Al nostre país, tradicionalment, la cooperació publicoprivada ha estat un element clau per configurar un model propi de prestació de serveis, sanitaris i d'altres, adaptat al context social i polític de cada moment i avançat a les inèrcies burocràtiques.

Podem trobar altres exemples d'èxit de col·laboració publicoprivada, com és el cas dels mercats municipals de Barcelona. No és només l'oferta comercial, sinó també el fet de mantenir el sentit de plaça el que crea valor públic dels mercats a la ciutat.

Aquest exemple l'explicava Jordi Torrades, gerent de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona, quan abordava els factors clau de la cooperació publicoprivada en la gestió municipal, en una conferència feta en el marc del Programa PARTNERS de l'Institut de Governança i Direcció Pública d'ESADE. Això va ser el 19 de març, durant la presentació de la IV edició de l'Observatori de la Cooperació Publicoprivada en les Polítiques Sanitàries i Socials impulsat per La Unió i ESADE.

Tot i no ser res estrany ni hauria de ser vergonyós, existeixen a dia d'avui un estigma social i uns prejudicis que influeixen en les actituds i comportaments que els altres tenen cap a les persones amb un diagnòstic de salut mental. Moltes persones se senten aïllades, rebutjades i discriminades quan manifesten tenir un diagnòstic de salut mental, especialment en l'entorn laboral. I una greu conseqüència d'aquest estigma és la por a demanar ajuda a un especialista, retardant el tractament i agreujant el problema i el patiment.

Obertament, l'aliança catalana de lluita contra l'estigma i la discriminació en salut mental –de la qual forma part La Unió, entre d'altres entitats– llança la campanya “No facis com si res: dóna la cara”, amb l'objectiu d'evidenciar que existeix aquest tabú social respecte als problemes de salut mental. 

A la ponència inaugural de la IV Jornada de La Unió del passat mes de gener 2015 sobre col·laboració publicoprivada, Jorge Wagensberg va introduir elements de reflexió ètics i filosòfics sobre què és adient fer davant la diversitat biològica. Ell ens plantejava el motiu pel qual era pertinent preservar-la a partir de quatre tipus d'arguments: ètics, estètics, econòmics (el nostre menjar i els medicaments vénen de la natura) i, finalment, perquè la diversitat és font de solucions a problemes que encara desconeixem...

Salvant les distàncies, el prendre com a referència un sistema biològic per inspirar idees envers un sistema social, cultural i econòmic pot ser suggeridor. Especialment, si es té en compte aquesta línia argumental per induir a una certa reflexió sobre què és aconsellable fer respecte la diversitat d'organitzacions en l'àmbit de la salut i els diversos models possibles de col·laboració publicoprivada a Catalunya. Estaria bé, doncs, que obríssim un debat sobre la funció de la diversitat en el context de les organitzacions per a la salut.

En aquesta entrada d'Apunts, el blog de La Unió, voldria reflexionar sobre la interpretació d'algunes disposicions normatives que –sota el nostre punt de vista– suposen una amenaça per al sistema sanitari i social català. L'essencial és que, a vegades, la norma no té en compte models com el nostre, on la diversitat de proveïdors i el principi de col·laboració publicoprivada esdevenen un element inherent al seu propi ADN. Em refereixo, per exemple, a la normativa de Contractes del Sector Públic i a l'afectació sobre les Agrupacions d'Interès Econòmic (AIE), constituïdes per diferents entitats de la xarxa d'utilització pública (SISCAT), tant de titularitat pública com privada. Les AIE conformen veritables eines que afavoreixen economies d'escala o sinergies compartides entre proveïdors que actuen des d'un pla d'igualtat davant del finançador públic (CatSalut). Però, a la pràctica, a causa de la rigidesa de la norma i de la seva interpretació, s'impossibilita aquest sistema d'aliances i s'impedeix, sovint, una reducció de costos per al mateix sector sanitari públic. Creiem que seria convenient revisar els principis que no permeten la disponibilitat d'instruments de gestió en un moment en el qual exigim idees innovadores per superar la manca de recursos i en el qual ens esforcem al màxim per buscar la manera de ser més eficients.

A l'Assemblea General d'Associats del passat 11 de desembre, el president de La Unió, Manel Jovells, identificava tres aspectes que amenacen la sostenibilitat del sistema sanitari català: el subfinançament històric, algunes disposicions normatives poc ajustades a la realitat del sector i la situació política i social. Voldria dedicar aquest espai a reflexionar sobre la primera qüestió, especialment quan aquests dies s'està abordant l'avantprojecte del pressupost que ha presentat la Generalitat al Parlament, tot i que fins al gener no es debatrà per àmbits específics. Semblaria que Salut creixeria el 2,1% i que Benestar Social i Família ho faria en un 1,7%. Aquests increments anirien destinats en la seva majoria a cobrir les pagues extres dels funcionaris que el Govern s'ha compromès a tornar a abonar.