Blog

Aprovechando la ocasión que nos da el Día Europeo de Protección de datos, es interesante echar una mirada al futuro próximo, a lo que viene y que marcará definitivamente cómo tratamos y cómo entendemos los datos de salud: el ESPACIO EUROPEO DE DATOS DE SALUD .

Estamos en una sociedad en transformación digital, un organismo donde su sangre son los datos, y por eso Europa (con cierto retraso en relación a estadounidenses y chinos) ha empezado a construir una Estrategia Europea de Datos, para mejorar en capacidad para interconectarlas, tratarlas, almacenarlas, y todo con mayor ciberseguridad; y ¿cuáles son los objetivos? Pues mejorar la competitividad y productividad, conseguir mejoras en salud y bienestar, mejorar el medio ambiente y lograr una gobernanza transparente y unos servicios públicos adecuados a las necesidades de la población.

Para alcanzar estos objetivos y hacerlo con las garantías que los valores europeos exigen, existe un potente marco normativo ya existente (Protección de datos, Derechos Fundamentales y ciberseguridad con instrumentos legislativos vigentes) y se despliega uno adicional (propuesta de Reglamento sobre normas armonizadas por un acceso justo a los datos y su utilización y la propuesta de Reglamento relativo a la Gobernanza de datos)

Pero la COVID ha modificado las prioridades: se han constatado las dificultades generadas por la divergencia entre normas, estructuras y procesos a la hora de poner en común datos sanitarios, tanto dentro de los estados como entre ellos (Sistema rico en datos y pobre a la hora de ponerlos al servicio de las personas y la ciencia) y se ha evidenciado la necesidad en términos de sistema sanitario y de salud pública de disponer de datos sanitarios actualizados, fiables y FAIR (Findability, Accessibility, Interoperability, and Reuse) para tratamientos y vacunas, y para mejorar herramientas digitales (HC electrónica, recetas electrónicas, aplicaciones sanitarias digitales...). ¿Resultado? Dentro de la Estrategia de Datos de la UE, se ha priorizado el Espacio Europeo de datos de Salud, y desde mayo de 2022 disponemos de una Comunicación de la Comisión y una propuesta de Reglamento específico.

La propuesta de Reglamento del Espacio Europeo de Datos de Salud aborda el uso primario de los datos de salud (la asistencia sanitaria) y también los usos secundarios (planificación, salud pública, investigación e innovación). Apuntamos algunos de los aspectos claves de la propuesta de Reglamento para ver el alcance y profundidad de lo que determinará Europa los próximos años.

Uso primario de los datos de salud electrónicos: sobre la base de una infraestructura transfronteriza europea digital ( MyHealth@UE) la accesibilidad, disponibilidad y comunicación transfronteriza de los datos prioritarios (definidos en el Reglamento), permitirá la gestión de certificados de salud y carnets vacunales de manera transfronteriza, permitirá al paciente un acceso inmediato, incorporar y modificar datos y limitar su acceso a profesionales según decida; como es imaginable, los softwares de gestión de HC tendrán que cumplir estándares sujetos a acreditación que les permitan interoperar con la plataforma mencionada, así como los productos sanitarios y los dispositivos de bienestar (wereables) que recojan datos de salud. Todo un aviso a las tecnológicas estadounidenses y asiáticas. El seguimiento de estas políticas, que deben mejorar la asistencia sanitaria y empoderar al paciente, irán a cargo de una única Autoridad de sanidad digital por cada estado de la UE.

Resulta, sin embargo, más relevante el impacto sobre los usos secundarios de los datos de salud electrónicos: nuevamente sobre una infraestructura transfronteriza europea digital (HealthData@UE ) y un Organismo de acceso a los Datos Sanitarios único en cada estado (y sujeto a un Consejo del Espacio Europeo de Datos Sanitarios), la propuesta de reglamento define:

1. un extenso catálogo de categorías de datos de salud (que van desde las HC, a los datos de condiciones de seguro, determinantes sociales, datos recogidos por aplicaciones de bienestar -wereables- o las derivadas de ensayos clínicos);
2. los obligados a poner a disposición los “sets” de datos por usos secundarios, que son los responsables del tratamiento (informando de los metadatos de los conjuntos que disponga de la autoridad), y en el caso que nos afecta, las entidades del sector sanitario o asistencial y aquellas que realicen investigación biomédica, entre otras;
3. las finalidades autorizadas de los usos secundarios, extensamente listadas que afectan a aspectos de Salud pública, planificación sanitaria e investigación e innovación, con mención especial al desarrollo de la IA;
4. las finalidades prohibidas, vetando toda finalidad que comporte decisiones perjudiciales para las personas y que produzcan efectos jurídicos, y con singular vigilancia a la actividad aseguradora.
5. Los permisos para acceder a los conjuntos de datos cuando deberán ser concedidos por las Autoridades de acceso y sujetos a riguroso control, en base a que datos serán anonimizados o seudonimizados (hecho tecnológicamente complejo, como es sabido) y haciendo retorno (comunicando los resultados del uso secundario autorizado). Todo en un contexto de transparencia (registros públicos de conjuntos de datos disponibles, de permisos otorgados y de resultados obtenidos)
6. Las condiciones de acceso a estos datos, que tendrá que ser un entorno de tratamiento seguro con medidas de seguridad reforzadas y sin posibilidad de descargar los datos personales.
7. Posibilidad de retribución por tasas no sólo la gestión de permisos sino las tareas propias de poner a disposición los conjuntos de datos.

Estamos, por tanto, ante una verdadera transformación del modelo de gestión de datos de salud. No será una normativa de aparición inmediata ni su redactado es definitivo, pero el camino iniciado parece imparable, y de hecho, a la UE no le conviene que se detenga.

Tres mensajes finales:

1. Esta normativa generará una alta interacción (más que ahora) entre tres ámbitos: sistemas digitales de tratamiento de datos, ciberseguridad y protección de datos.
2. La tendencia inexorable hacia una uniformización de estándares europeos en sistemas de información, codificación y políticas de gestión de datos sanitarios.
3. Las organizaciones sanitarias deben visualizar el gobierno de los datos como uno de sus ejes estratégicos, ya que éstos son uno de sus activos más valiosos.

Salut, Pau i Prosperitat per a tothom, un tòpic de les felicitacions tradicionals de Nadal i Any Nou que avui més que mai anhelem com a desig.

Salut per a tothom. L'impacte de la COVID-19 i l'aparició de nous virus ens ha fet sentir a tots vulnerables, i per uns moments ens ha interpel·lat a la corresponsabilitat per a l'interès col·lectiu. Un cop superada l'angoixa del primer moment sembla que ens relaxem i que tornem a la sensació d'immortalitat. I ho veiem en l'evolució del ritme de vacunació i en la intensitat individual d'apostar pels hàbits de vida saludables. I més enllà dels comportaments individuals el que més preocupa són les desigualtats d'accés al sistema de salut i com procurem fer efectiu el dret a la salut i al benestar.

Pau per a tothom. Més enllà de l'impacte emocional de la guerra d'Ucraïna, sembla que ens preocupi més l'impacte que té en l'encariment dels preus energètics i la inflació  que el drama humà que hi ha al darrera i l'incompressible que hauria de ser per a tots que a nivell polític no s'assoleixin els acords necessaris per frenar la violència i destruir pobles i persones. El pacifisme és l'actitud que defensa que la guerra mai resol els problemes de millor manera que les negociacions. Aquesta hauria de ser l'actitud vital de les nostres relacions personals, polítiques, laborals i socials. Comencem per a practicar-ho en els nostres entorns més propers, encomanem-nos de diàleg, consens i respecte.

Prosperitat per a tothom.  Aposta per un progrés econòmic que sàpiga integrar les noves demandes socials i els imperatius del canvi climàtic. Un progrés econòmic intel·ligent, basat en el coneixement, un progrés econòmic sostenible que utilitzi millors els recursos, un progrés econòmic integrador que generi ocupació de qualitat, cohesió econòmica, social i emocional. Un progrés econòmic transformador amb una agenda de canvis ineludibles per poder créixer d'una manera sostenible,  i així sustentar les polítiques socials.

I aquests propòsits com es traslladen a la nostra realitat? Procurant el consens polític per prioritzar la salut i els serveis socials, centrant el debat en com sumem i utilitzem bé els recursos per millorar la salut i els benestar de les persones, millorant les condicions laborals dels professionals per generar ocupació i servei de qualitat, millorant la productivitat del sistema per  disminuir les dificultats i  les desigualtats d'accés, superant els corporativismes i interessos particulars  per assumir les transformacions necessàries per créixer de manera sostenible, ambicionant col·lectivament un sistema de salut i social referent, innovador i integrador.

Sembla obvi, però segur que tots sabríem posar exemples concrets en cadascun d'aquests punts que evidencien que no sempre anem en aquesta línia. És el moment de passar de brainstormings d'idees a brainstormings de preguntes transformadores i d'autoexamen.

Nosaltres no podem ni volem caure en la visió fatalista sobre sistema públic de salut que darrerament ocupa les planes dels diaris, perquè hi creiem i perquè ens en sentim compromesos. Val massa la pena com perquè no siguem capaços de superar plegats els reptes d'uns moments certament complexos

El futur no es conquereix amb anhels i queixes, sinó amb la gestió intel·ligent, pragmàtica i compromesa del present.

La majoria de les organitzacions han obert els ulls i les orelles a la comunicació orientada a treballar per un propòsit comú i per afavorir el compromís personal i col·lectiu. Més enllà de models comunicatius funcionalistes i conductistes articulats per informar i persuadir, avui la mirada comunicativa es focalitza en la dimensió relacional, cultural i simbòlica. En l'abordatge de la comunicació corporativa, l'accent rau en les característiques pròpies de la conversa: escoltar i convèncer des de l'empatia per tal de generar consensos i fer  que les coses passin.

Des dels valors organitzatius connectem i construïm xarxes horitzontals i col·laboratives. La tecnologia juga un paper clau, i, en la seva utilització, hem d'observar com els adults accedeixen i gestionen la informació i com els més joves hi afegeixen un element més, el relacional, el del contacte entre iguals.

I són aquests joves els que consolidaran el concepte de ciutadania digital i voldran exercir els seus drets i deures d'una altra manera. Però més enllà de la tecnologia, l'aposta pels valors a l'hora de connectar i connectar-nos genera compromís, acció i canvi. I aquí, la comunicació actua com el fil invisible de la transformació. I aquest fil ha de tenir una narrativa que esperoni a construir i crear, entre tots un futur millor. Una narrativa a partir d'experiències, de resultats i d'objectius assolits. Basada en comunicació actualitzada, responsable, ètica i transparent, ajustada al moment actual, podem construir narratives que ens empenyin com a perseguir un propòsit comú.

El 50% del valor de les organitzacions rau en els intangibles

En el plenari de comunicació de 25 d'octubre, vam tenir l'oportunitat de conèixer l'estudi l'Approaching the future 2022 Tendències en reputació i gestió d'intangibles de la mà d'Ángel Alloza, CEO de Corporate Excellence. En una de les últimes entrevistes, Ángel Alloza afirmava que segons la consultora britànica Brand Finance, 'Global Intangible Financial Tracker', al voltant del 50% del valor de les organitzacions resideix en els recursos i actius intangibles com la marca, la reputació, el bon govern o la comunicació, arribant a assolir fins al 80-85% en alguns sectors d'activitat com el de la comunicació, la tecnologia, el farmacèutic o el de cura personal.

Segons l'Approaching 2022, les organitzacions són cada vegada més conscients del seu rol com a motor de canvi i per aquest motiu, el propòsit es consolida com a pilar de transformació que permet adaptar-se a noves demandes socials i regulatòries. És l'àmbit sobre el que més s'hi treballa, més d'un 48% l'han prioritzat, un augment significatiu respecte l'any anterior amb gairebé el 36%.

Per tal d'orientar el propòsit, més d'un 42% de les entitats estan definint models de lideratge més responsables que comportin una creació de valor a llarg termini.

En aquest context, la comunicació està en plena transformació, més d'un 44% assegura que la seva entitat hi està treballant, sembla que hi ha una clara aposta per la digitalització i les xarxes socials.

Des de La Unió volem afavorir aquests canvis i estar al costat de les entitats associades quan connecten i transformen qualitat de vida de les persones. Aquest és el nostre fil invisible: volem que les coses passin perquè Ens Movem X les Persones.

En motiu del I Congrés Català de Gestió Clínica i Sanitària per la Societat Catalana de Gestió Sanitària a Sitges els dies, 3 i 4 de novembre de 2022 es van presentar els resultats de l'informe Per a un Nou Marc d'Avaluació i Contractació de Serveis Basat en el Valor Salut, sota la coordinació de Jordi Varela i Tino Martí.

Vaig tenir l'oportunitat de ser panelista de la taula i escoltar prèviament la taula d'experiències.

De la invitació com a panelista el primer pensament va ser d'interès per tornar a posar a l'agenda la importància del sistema de contractació com a instrument dels canvis transformacionals que hem de fer, i també per reconèixer el valor del model sanitari català, un model de governança pública amb una xarxa de provisió diversa, professionalitzada i compromesa amb les polítiques públiques que ens va donar l'oportunitat de desplegar una organització instrumental pròpia i potent: acreditació, planificació i cartera de serveis, sistema de contractació i avaluació, SI i CdR, entre d'altres.

Des de l'escolta de la taula d'experiències em va sorgir el neguit de que la micro (gestió clínica) ens està avançant per la dreta a la meso (organitzacions) i macro (autoritat sanitària) a l'hora d'adaptar els processos per orientar-se a l'aportació de valor, i que cal posar-nos les piles per ser més palanques del canvi que frustradors  d'expectatives.

Centrant-nos en l'estudi, reflexions a compartir:

Primer, l'estudi comença parlant de les regles de joc per ajustar la relació entre autoritat sanitària i proveïdors del sistema: contractació, finançament i avaluació. Aquí caldria afegir-hi el que hauria de ser la primera regla de joc, el full de ruta, mapa i cartera de serveis per a desplegar les noves polítiques de Salut. Una cartera de serveis actualitzada a les noves necessitats de les persones i als nous models d'atenció per avançar cap a una atenció més predictiva, preventiva, personalitzada, participativa i de proximitat. I aquí cal fer una crida a la necessitat d'aproximar les estratègies del departament de Salut i  del CatSalut, posant a la thermomix el conjunt de plans directors i programes, amb un escenari clar de reordenacions que orienti les estratègies de les organitzacions, traslladant els documents d'intencions en cartera a contractar. Som un gran país petit, i es requereix planificar amb visió sistèmica.

Segon, el canvi transformacional més important és orientar el sistema de contractació a l'objectiu de la integració assistencial, fent efectiu el que en diem un MACP, que ens obligui a reorganitzar-nos en funció del que necessita la persona, la seva continuïtat assistencial amb una mirada 360º, sanitària i social. Per tant, aquest hauria de ser el propòsit final del procés d'introducció continuada d'innovacions en la contractació. De fet, això és el que diu l'informe: “Recomanem un model d'assignació de recursos dels sistemes sanitaris que tingui per objectiu el finançament de la preservació i millora de la salut poblacional i individual i que eviti, o inclusiu penalitzi, la fragmentació i el consum inapropiat de serveis”.

Però partim d'un sistema de pagament hospitalcentrista, organització-centrista, i nivell-centrista  (com recull un informe que el Cercle de Salut ha encarregat al Vicente Ortún), i hem d'evolucionar a un sistema que superi la fragmentació i incentivi a activar en cada moment el dispositiu més adequat, encara que no sigui de la nostra entitat. I no ens oblidem de l'Atenció Intermedia (AI) i de la Salut Mental amb una cartera de serveis potent que va més enllà de la interacció sanitària i social.

En aquest context el desplegament de la futura Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària és una gran oportunitat per començar a fer una planificació i contractació conjunta de serveis en aquells àmbits més urgents per a donar-hi resposta.

Tercer, fins aquí hi estem tots d'acord. Anem a veure les incongruències de tots plegats i les limitacions pròpies i alienes a les quals hem de fer front:

• Estem disposats a evolucionar cap a un model d'assignació territorial de recursos en base poblacional associat a l'acompliment global d'uns objectius de resolució? O volem preservar el nostre contracte maximitzant la nostra facturació? Sabrem passar de parlar del “meu” contracte al “nostre” contracte?
• Com fem compatible aquest model d'assignació poblacional amb l'abordatge per línies d'atenció?
• Tenim els lideratges i el coneixement per a optimitzar el valor dels instruments de planificació i compra? Podem trobar un espai d'expertesa, compartit i  sectorial, estable, per afrontar aquest canvi?
• Dins el SISCAT hi ha dos models de contractació i pagament, el de l'ICS i el dels centres concertats, i caldria incorporar en la proposta la necessitat d'harmonitzar les regles de joc per evitar desequilibris que poden afectar a l'equitat en la resolució territorial en funció de l'estructura de la provisió
• Per orientar-nos a un sistema orientat a resultats cal dotar a les organitzacions de les capacitats de gestió per assolir els objectius amb flexibilitat i amb la millor eficiència possible. I aquí topem amb les limitacions que la normativa del sector públic trasllada a les EPiC's (empreses públiques i consorcis), incloent-hi l'ICS. I sovint per mantenir la unitat de sector ens autolimitem tots perdent les potencialitats del nostre model.

Quart, imaginem que tenim clar el model d'assignació i contractació de recursos,  i volem fer una pas més de concreció per saber que garanteix els principis bàsics d'un model de finançament:  la suficiència, l'equitat/justícia, i el propòsit d'incentivar als objectius a assolir en termes de resultats del servei i d'optimització de recursos. No podem obviar parlar de 3 factors. La “P”  o preu que ha de garantir la suficiència, i, per tant, anar  monitoritzant els costos, el model d'evolució de la tarifa i abordar temes singulars de finançament com el de les inversions. La “Q”, la cartera de serveis, el què, a on i els resultats esperats, que orientarà les reordenacions necessàries. I la “T” de Transformació que ha d'incloure els incentius a la innovació en gestió i en processos.

Cinquè, cal considerar totes les potencialitats d'un model d'avaluació i contractació de serveis basat en el valor de la salut. Aprofitar per alinear objectius: administració – organitzacions – professionals (gestió clínica) – territori (treball en xarxa). Des de la transparència en els resultats legitimar l'aportació de valor del model sanitari català i superar demagògies perquè això no va de titularitats, va de bona o mala gestió, el lema de la SCGS, la gestió importa. I per això hem de recuperar el valor de la CdR i fer un pas més, que s'incorpori a la política d'incentius i a la presa de decisions, avançar en incloure resultats de resolució poblacional/territorial, i que permeti avaluar no només els resultats de les organitzacions sinó també del model d'assignació de recursos del sistema. I més enllà de la CdR preguntar-nos si realment volem avançar cap a un NICE de veritat, tant el CatSalut com els proveïdors?

Finalment, l'estudi en el seu resum executiu diu: “Evolucionar cap a un sistema de salut basat en el valor requereix, en primer lloc, aclarir què s'entén per valor i disposar de la capacitat d'avaluar-lo, i, en segon lloc, tenir l'audàcia de desplegar estratègies apropiades, entre les quals destaquen les reformes dels marcs avaluatius i dels sistemes de pagament dels serveis sanitaris”. Som doncs conscients que els canvis han de ser progressius i factibles, aprenent dels èxits i errors d'experiències anteriors o similars, però fins que no concretem i passem del relat a  l'acció no sabrem si realment estem disposats  i estem capacitats per a fer-ho.

Molts creiem que tenim l'ecosistema per a fer-ho, i fer-ho entorn un propòsit noble i compartit: la integració assistencial amb un model d'atenció solvent i sostenible, i des de l'escolta activa als professionals i a la ciutadania. Aquest ha estat el darrer informe que ha coordinat el Jordi Varela per a la SCGS abans de començar una nova etapa personal. El millor homenatge que li podem fer és ser resilients en avançar-hi amb convicció.

Totes les entitats que oferim serveis relacionats amb la salut mental, realitzem activitats inclusives que cerquen sensibilitzar la societat sobre els trastorns mentals i l'estigma que pateixen les persones que tenen un trastorn mental.

Tots els dies mundials serveixen per recordar a la societat l'existència d'una malaltia, commemorar fets, lluitar contra problemes... és a dir, busquen cridar l'atenció sobre alguna cosa. Actualment la Salut Mental ja no necessita un dia concret: tots els dies parlem de Salut Mental. Ja sigui a nivell polític, social, a la feina o comprant peix: tothom és conscient de com n'és d'important la salut emocional de cada un de nosaltres per poder tenir una bona qualitat de vida.

Per arribar a aquesta conclusió hem hagut de patir una pandèmia com la COVID 19, una malaltia devastadora en els seus inicis, que ha anat reduint la seva agressivitat fins que finalment ara ja estem aprenent a “conviure-hi”, però ens ha deixat una marca emocional: hem hagut d'aprendre a gestionar la incertesa, a prendre decisions ràpides i en ocasions doloroses, hem patit pèrdues i ens hem hagut d'empassar les emocions per tirar endavant....fins que aquestes, han sortit: és en aquest moment que ens trobem ara, amb la població ferida, que requereix més atenció que abans, amb un esclat de problemes sobretot en els adolescents i un empitjorament de la funcionalitat de les persones que ja abans patien problemes de salut mental. Tot això recau sobre professionals sanitaris i no sanitaris que també estan esgotats.

Però no ens quedem amb aquesta sensació agredolça: som un poble que de la necessitat en fa virtut. Fem que tots aquests reptes que tenim per davant ens duguin a fer el canvi sobre el model d'atenció en salut mental i addiccions que necessitem: estem transformant-nos, cada cop treballem i potenciem més el treball en xarxa, compartim bones pràctiques i establim unitats funcionals entre nosaltres, creixem, som més eficients i intentem millorar cada dia en l'atenció que oferim. Utilitzem tots els recursos que tenim a l'abast, inclosos els polítics: el Pacte Nacional per la Salut Mental, la Comissió d'Estudi per la Salut Mental, l'Agència Integrada social i sanitària i la futura signatura de l'acord entre ella Generalitat amb la OMS pels QualityRights. Tot això farà canviar la perspectiva de l'abordatge dels trastorns mentals i les disfuncionalitats que l'acompanyen, convertint-nos en una societat saludable física i emocionalment.  

La Unió fa la força i és per això que junts farem que el dia Mundial de la Salut Mental sigui cada dia.

Podeu accedir a la Compareixença de Meritxell Centeno a la Comissió d'Estudi sobre la Salut Mental i les Addiccions al Parlament de Catalunya (23 de setembre, minut 2h i 26min).

Al nostre país, hem estat pioners a nivell mundial i hem avançant molt en aquest àmbit. Actualment, és una línia estratègica del Pla director sociosanitari del Departament de Salut com demostra el fet que s'hi ha dedicat mésrecursos assistencials però cal avançar més encara en el camp del coneixement i de la formació. Perquè com a societat tenim el deure moral de garantir que les cures pal·liatives siguin un dret de les persones.

Segons l'OMS, anualment 40 milions de persones a tot el món necessiten cures pal·liatives I només un 14%, la reben. Es calcula que la prevalença de persones amb malalties cròniques en fase avançada i amb necessitat d'atenció pal·liativa oscil·la entre un 1,2% i un 1,4% de la població. 

La necessitat mundial de cures pal·liatives va en augment però la manca de formació i de conscienciació dels professionals és un obstacle important als programes de millora de l'accés a aquest tipus d'atenció. 

Estem d'acord en què les cures pal·liatives són un model d'atenció que respon a les necessitats provocades per malalties guaribles o no, amb moltes derivades i diferents graus de patiment per a l'afectat i al seu entorn. I que, perquè siguin efectives cal un abordatge d'atenció integral en la persona. Una mirada que requereix equips multidisciplinars que tractin la persona des del punt de vista físic, emocional, social i també espiritual. Una mirada sensible i didàctica que orienti la ciutadania. El final de vida i la mort encara son tabús culturals que, a poc a poc, hem d'anar superant com a societat.

L'objectiu de les Cures Pal·liatives és oferir les condicions i acompanyar en la vida i la mort de manera digna, independentment d'on es trobi la persona ( a casa o en un centre). El valor diferencial d'aquesta atenció no és la tecnologia punta sinó l'atenció d'uns professionals sensibilitzats, i especialitzats que ajudin, amb garanties assistencials i emocionals, a afrontar aquesta situació.

En aquesta línia, el nou Pla de Salut de Catalunya 2021-2025 i seguin les indicacions de l'OMS proposa una revisió global del model d'atenció i assistencial. Des de La Unió hi donem suport, entre altres, amb l'elaboració d'unes Recomanacions fonamentades en: l'Organització, Assistència, i Formació i Ètica. En aquest treball, han estat claus el Consell de Serveis Socials i Autonomia Personal, el Consell d'Atenció Sociosanitària i el Consell d'Ètica i Bones Pràctiques. Aquestes recomanacions, es van posar a l'abast d'organitzacions, i sobretot, de professionals, adaptant comunicació i formats (tríptics, infografies, i manuals).

Recentment, hem fet un pas més enllà i hem fet una Eina d'autoavaluació, que permet observar el grau d'acompliment d'aquestes recomanacions des dels diferents àmbits. Fins ara, el conjunt de les entitats que l'han aplicat han estat de l'àmbit Social i l'àmbit Sociosanitari. En breu, estarà disponible d'una Eina d'autoavaluació en l'àmbit d'Hospitalització d'aguts i Atenció primària.

Ens mouen les persones, i, en el Dia Mundial de les Cures Pal·liatives, i amb el lema “Guarint cors i comunitats”,  el nostre compromís es manté ferm amb tot el sentit i la sensibilitat que el tema es mereix.  

Ramon Llibre

Membre honorífic, ex membre de la Junta Directiva i ex president del Consell Consultiu de La Unió és una persona clau en el sector i imprescindible per a La Unió tant per la seva consolidada trajectòria professional, el seu coneixement i el compromís amb el model sanitari i social català. Per la seva vàlua, la seva estima cap el model sanitari i social i l'atenció a les persones, Ramon Llibre simbolitza els valors de La Unió. Amb motiu del Dia de la Gent Gran, ens regala les seves reflexions sobre què vol dir fer-se gran.

Ara que estic lliure de les obligacions de la feina professional, acostumo a pensar la meva vida en tres vessants diferents, segurament tots enllaçats.

La vida professional. No és fàcil deixar enrere tots els esforços fets a la feina: les persones amb qui has treballat, els projectes que has ajudat a tirar endavant... Penso en com hauria pogut millorar les coses però em consola pensar que els que m'han substituït, amb el seu entusiasme i preparació faran una molt bona feina en bé de les persones i la societat. Enyoro els companys i amics de la feina; sortosament encara mantinc bon contacte amb alguns d'ells.

La vida familiar. Sens dubte la més beneficiada en aquesta situació. Puc gaudir dels meus fills, nets i besnets i agrair-los totes les deferències que em tenen. Es meravellós veure com es van fent grans, superant estudis, entrant en el món del treball, disfrutant dels seus èxits professionals, formant una família. És fantàstic. Tant de bo tothom pugui gaudir-ho com ho faig jo.

La vida personal. Temps per pensar en el passat i en el futur i desitjar un món en pau en el que tothom pugui tenir una vida digna i plena. Amb una mica d'egoisme, pensar que jo també hauré col·laborat una miqueta en la millora d'aquesta societat. O així m'agrada pensar-ho.

Estem vivint una època sense precedents de grans desafiaments globals que resumim en 4C'- crisi social, clima, COVID-19 i conflicte, i la realitat actual és poc encoratjadora.

El món no està pel camí de frenar l'escalfament global a un escenari d'1,5 graus i, al mateix temps, seguim bregant amb els devastadors impactes sanitaris, socials i econòmics de la pandèmia mundial. Mentrestant, la guerra en curs a Ucraïna no només està creant una tràgica crisi humanitària, sinó que també afecta l'economia internacional, l'energia i els sistemes alimentaris.

A propòsit del setè aniversari de la definició de l'agenda 2030 i els 17 ODS i segons l'informe sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible 2022,[1] aquestes crisis en cascada i interconnectades estan posant en greu perill l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Aquestes circumstàncies, juntament amb la supervivència pròpia de la humanitat, posen en risc no només el planeta sinó també la salut i la cura de les persones. Per altra banda, com a estella d'esperança s'evidencia el rol creixent de les empreses en la generació de confiança. El baròmetre de confiança Edelman[2] ha valorat a les empreses com a ètiques i competents, i en aquest context la seva contribució és cabdal per  liderar les transformacions essencials.

Els deu principis del Pacte Mundial de les Nacions Unides, que abasten els drets humans, la lluita contra la corrupció, els drets laborals i el medi ambient, juntament amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, proporcionen un marc per al desenvolupament del sector salut, que beneficia a tots els agents d'interès, les persones, les empreses i les comunitats, alhora que aborda els reptes mundials.

Ara més que mai, també en el sector salut i social, necessitem impulsar paral·lelament aquests dos vectors. En primer lloc, la confiança a dins i fora les organitzacions en el marc del sistema de salut, construint i afermant les bases d'entitats amb propòsit[3]. En segon lloc, la innovació en el sector, desbloquejant les oportunitats econòmiques dels mercats emergents com les energies renovables i l'economia circular. Necessitem noves idees i solucions que puguin canviar les regles del joc: models pertinents de governança i de gestió, polítiques en la gestió de persones atractives, aliances eficients,  tecnologies que facin possible l'impossible, nous productes i serveis amb la sostenibilitat com a principal objectiu, models empresarials en què el progrés acompanyi també la diversitat i la inclusió.

Assolir els objectius de desenvolupament sostenible davant les crisis locals i mundials requereix un tipus d'innovació disruptiva, que ens porti a una transformació exponencial i que repercuteixi positivament en milions de persones.

Tots som molt conscients dels reptes que tenim davant nostre i coneixem les àrees que necessiten una acció urgent. Ara depèn que treballem junts amb els valors de la confiança, utilitzant la innovació i les noves tecnologies per aconseguir un impacte positiu a les persones i al planeta per a l'any 2030, abans que sigui massa tard.

Comencem un "nou curs escolar" després d'uns dies de descans, centrant prioritats i amb bons propòsits de millorar actituds personals i relacionals.

Tanmateix, en poques hores és fàcil caure en aquella remor social que ens distreu, que sovint ens serveix d'excusa per no prendre les decisions que hem de prendre, que en porta a sumar-nos a judicis uniformes i populistes, i a mirar-nos el partit des de fora.

Certament, les perspectives són complexes: inestabilitat i manca d'entesa política, lluny del que preocupa a la ciutadania, situació econòmica molt delicada, manca de full de ruta i de model de país, crisi de valors.

Com deia Charles Darwin "no és la més forta de les espècies la que sobreviu, tampoc ho és la més intel·ligent, ho és la que s'adapta millor als canvis". I com deia Marie Curie "res a la vida ha de ser temut, només comprès". Així doncs, ara és el moment de comprendre, raonar i actuar més que de témer perquè a la vida tot gira entorn el que esculls, i cada situació és una opció. Escollim la que ens permeti avançar, amb positivitat i amb prudència solidària i transformadora, sumant en les decisions d'avui els lideratges del demà més immediat.

Durant aquest estiu ens han deixat persones del nostre sector que ens n'han donat testimoni, la Mariona Creus a qui recordem especialment com a membre del Consell Consultiu de La Unió i persona estimada de tots. També al Dr. Mancebo, la Marisa Jiménez, en Joan Rovira. Tots ells, "lluny de la queixa, lluny del silenci" n'empenyen a implicar-nos en la gestió del moment amb un comú denominador, contribuir a millorar allò que és bo per a les persones, a tots els nivells.

Amb aquest Propòsit de fer-ho i fer-ho junts hi ha dos actituds que segur que ens hi ajuden: el Rigor en el coneixement i l'encert en el procés de fer les coses i, la Confiança.

Propòsit en sortir de la zona de confort i apostar pel canvi si aquest canvi contribueix a millorar la salut i el benestar de les persones, Rigor en prendre decisions lluny dels populismes i fer-ho en base a dades contrastades i fites avaluables i, Confiança entre tots per no perdre el temps en la crítica recíproca i actituds defensives que ens afebleixen a tots.

I si ho veiem igual intentem aterrar-ho en el nostre sector, ara, avui i aquí amb coses concretes:

• Compartint el propòsit en demanar un finançament suficient per al sistema de salut i social, en actualitzar les condicions laborals dels professionals en el marc d'organitzacions saludables que promoguin el desenvolupament professional, en comprometre'ns solidàriament en els canvis necessaris per adaptar-nos a les necessitats de les persones superant l'interès particular per millorar l'interès col·lectiu, i on la prioritat no podrà ser el creixement sinó la transformació, amb i per a la ciutadania.
• Posant en valor la identitat d'un model de treball en una xarxa de provisió descentralitzada en el territori, inclusiva, estable, professionalitzada, innovadora i compromesa amb les polítiques públiques, i que rendeix comptes dels seus resultats, i que són aquests resultats en salut, proximitat, qualitat, eficiència, i satisfacció els que han d'orientar la presa de decisions.
• Exercint el rol que li toca representar a cadascú des de la confiança que tots volem el mateix, un sistema de salut d'accés per a tothom, solvent i de qualitat, que dona resposta a les necessitats de la gent. I és aquesta confiança la que ha d'estar present en els debats parlamentaris, en la relació de l'administració amb les entitats sanitàries i socials, en la negociació entre els agents socials, en l'organització del treball a les organitzacions, en la relació del professional amb el ciutadà, en resum en la confiança de la ciutadania en el sistema.

I només hi ha una manera de fer-ho, des de la Confiança que compartim el Propòsit de millorar la salut i el benestar de les persones, i des del Rigor en voler fer-ho de la millor manera escoltant i donant comptes a la ciutadania de com gestionem els recursos que ens han confiat.

La transformació social és això.

Estem en una situació crítica de manca de professionals assistencials, en l'àmbit sanitari i en l'àmbit social, que està afectant a la capacitat de resposta del sistema de salut i a la seva accessibilitat.

Un dels motius és estructural. Fa anys que col·legis professionals i organitzacions ho estem dient. I reclamem a l'Estat que col·laborativament amb les CCAA revisem la planificació de places, els criteris d'accés, la llei d'ordenació de les professions sanitàries, els processos d'homologació de títols... tot això són competències estatals. Anem tard, i la situació s'agreuja  per la crisi sociodemogràfica i de jubilacions en la professió.

I ara, concretament en els propers mesos, és especialment crítica perquè segueix havent una alta pressió assistencial i coincideix amb les baixes dels professionals per COVID-19 i en l'inici de les merescudes vacances dels professionals després de dos anys acumulatius d'ajornar permisos i dies.

Aquí el Govern pren mesures per reduir les tasques burocràtiques dels professionals, es plantegen propostes per redistribuir tasques per tal que cada rol professional faci allò que només pot fer ell, els centres intensifiquen les aliances estratègiques entre ells per optimitzar recursos, però tot i així la situació comença a ser percebuda per la ciutadania i fa difícil assolir els objectius de recuperació de l'activitat quirúrgica i diagnòstica, i l'atenció a problemes emergents vinculats a patologies cròniques i salut mental.

El departament de Salut va posar en marxa el 2018 el Fòrum de Diàleg Professional amb tots els agents del sistema per avançar-se en l'anàlisi de les causes i la presa de decisions, i tot i que s'han reactivat els grups i el treball, no arriba a temps per resoldre el problema d'avui.

Per això cal una taula per a prendre mesures urgents per tal de donar resposta a la manca de professionals en determinades especialitats i territoris. I aquestes mesures requeriran coratge polític i lideratge tècnic, implicació territorial, superar corporativismes dels col·legis professionals, canvis organitzatius i de gestió a les organitzacions sanitàries, marcs flexibles en les relacions laborals, entre d'altres. Però la situació ho requereix, i hem d'estar a l'alçada.

I si el tema és crític en Salut encara ho és més en l'àmbit Social d'atenció a la dependència en centres i serveis d'atenció a la gent gran, discapacitats... on les condicions laborals són pitjors que en el sector Salut i els transvasament de personal és constant. Per això cal una mirada sistèmica de Salut i Social si pensem en l'atenció integral a la persona.

Mentre l'Estat va anunciant mesures que són cortines de fum. Entre elles la d'aquest dimarts que acaba amb la temporalitat dels professionals sanitaris traient la convocatòria de més de 67.000 places a tot l'Estat.

Aquesta mesura no genera més llocs de treball sinó que estabilitza als que hi ha, i cal tenir en compte que es refereix només als professionals que estan en el marc de l'Estatuto Marco del personal sanitario de los servicios de salud i funcionaris.

En el cas de Catalunya, el Reial Decret Llei 12/2022, aprovat el 5 de juliol, afectaria a l'ICS, que precisament és on es donen els índex més alts de temporalitat (segons dades de la Central de Balanços del 2019, el percentatge de personal fix en el sector sanitari concertat se situava en un 76,39% i a l'ICS en el 34,62%).

Al sector concertat, per contra, els hi és d'aplicació la normativa laboral general i tot i que l'índex de temporalitat, que se situava l'any 2019 en el 23,61%, venia justificat per les suplències i altres contractes eventuals propis de la estacionalitat en determinants territoris o campanyes sanitàries concretes, en el primer trimestre de 2022 s'ha efectuat per part de les entitats la revisió de la contractació per tal d'adaptar-la a la darrera reforma laboral.

En definitiva, cal anar al tema de fons. Ara no només tenim un problema de finançament, que també, sinó de manca de professionals que comença a afectar  a l'accés i a la qualitat de l'atenció a les persones. I requereix determinació, explicar bé a la ciutadania la situació, i activar la corresponsabilitat de tots en la presa de decisions urgents.