Blog

Com venim dient des de fa temps, el nostre model sanitari és un sistema fiable, que obté bons resultats de salut i d'eficiència. Sobretot, perquè és un model flexible que sobreviu amb una despesa per càpita molt ajustada i inferior a la d'altres regions espanyoles i europees, amb els mateixos o pitjors resultats i amb menys desplegament estructural i tecnològic. Aquest model està basat en l'autonomia de gestió, la negociació i la gestió empresarial dels centres, ja siguin públics o privats.

L'aplicació del 155 ha entorpit del tot el funcionament del sistema sanitari. No a nivell assistencial, només faltaria, però sí a nivell de la seva gestió. Com si no anessin prou endarrerits els mecanismes de contractació de serveis, ara s'hi ha afegit aquest nou “anar a Madrid” per a tot: normatives, contractes i inversions per als centres públics.

Al plenari de comunicació corporativa i periodisme després de Twitter que es va fer el passat 13 de juliol, el director de RAC 1, Eduard Pujol, animava els directors de comunicació de les entitats associades a explicar històries amb pell; Georgina Ferri, sotsdirectora de l'Ara, deia que entre els continguts que més interessen hi ha els vinculats a la salut, en concret, amb el càncer i l'alimentació saludable; Albert Sáez, sotsdirector d'El Periódico, assenyalava que la confiança en les organitzacions va a l'alça i Toni Piqué, cap de projectes d'El Nacional.cat, animava l'auditori a crear continguts propis.

“Procrastination”? Sembla greu... En català, procrastinació... No hi ha gaire diferència, no? Deixar per més tard el que pots fer ara. Ara sí, el que han dit tota la vida les àvies i recollit les dites populars. Un concepte que ara trepitja fort en l'àmbit dels recursos humans i la comunicació corporativa.

Imprescindible en el món del “coaching” i la productivitat i bàsic per entendre com enviar missatges, que te'ls capturin i, sobretot, que te'ls captin. A grans problemes, grans remeis, com ara la tècnica Pomodoro, ideada per Francesco Cirillo, una ajuda a la concentració o el “Getting things done” de David Allen, com a mètode de gestió de les activitats, entre d'altres.

La Unió ha assistit al Congrés del Consell Internacional d'Infermeres (CIE) 2017, celebrat a Barcelona del 27 de maig fins a l'1 de juny, amb el lema “Les infermeres a l'avantguarda, millorant les cures”.

Aquesta trobada internacional ha acollit més de 10.000 infermeres de tot el món, que durant quatre dies han compartit un ampli programa científic estructurat en sessions plenàries a càrrec d'experts de gran prestigi internacional, sessions paral·leles, exposicions de pòsters, panels, tallers, simpòsiums i cafès interactius.

Les sessions plenàries van abordar una temàtica diferent cada dia. La primera sessió, a càrrec de la doctora Mary Wakefield, infermera i ex subsecretària en funcions del Departament de Salut i Serveis Humans dels Estats Units, es va centrar en analitzar com estan enfortint les infermeres els sistemes de salut. La Dra. Wakefield, membre destacat del govern dels EUA durant el mandat del president Barack Obama, va argumentar que la funció infermera és l'eix vertebral dels sistemes sanitaris i va encoratjar els polítics a incorporar infermeres als governs.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha dictat una sentència, en Sala General (tots els Magistrats reunits), relativa a la contractació temporal a l'Hospital Clínic (però extrapolable a qualsevol altre hospital). En aquesta sentència, estableix que, encara que els contractes temporals d'un treballador siguin formalment ajustats a dret, si aquests estan encobrint una situació de cobertura de necessitats estructurals perfectament previstes (com sembla que és el cas), aleshores, també hi ha un abús de dret. I, per tant, la relació d'aquest treballador no és temporal, sinó indefinida.

La Sindicatura de Comptes, a l'Informe 29/2016, relatiu a l'Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, exercicis 2010, 2011 i 2012, Resolució 21/X del Parlament, ha qüestionat la figura jurídica de Barnaclínic, SA i la seva habilitació legal per portar a terme l'activitat que realitza.

Efectivament, en aquest informe, l'objecte del qual és la “fiscalització de regularitat de l'Hospital Clínic, exercicis 2010, 2011 i 2012, i de Barnaclínic, SA, exercici 2012, que inclou la revisió dels comptes anuals, de la contractació i de les despeses de personal d'ambdues entitats en els períodes assenyalats”, la Sindicatura manifesta el següent (pàg. 112-113):

Prestació d'assistència sanitària privada per un centre del sector públic.

El model sanitari actual només preveu la possibilitat que els centres privats col·laborin en la prestació pública de l'assistència sanitària, però no que centres públics gestionin, exclusivament, prestacions d'assistència sanitària privada. Per tant, l'activitat realitzada per Barnaclínic, centre 100% públic, d'assistència sanitària privada amb mitjans i personal públics, no troba empara en la normativa legal.

El dilluns 6 de març es va sotmetre a aprovació la Memòria preliminar de l'Avantprojecte de llei de fórmules de gestió de l'assistència sanitària amb càrrec a fons públics a través del CatSalut. La Unió, tot i estar d'acord amb la necessitat de regular el marc de contractació del sistema sanitari públic de Catalunya, va emetre el seu vot en sentit desfavorable perquè la memòria i el text de l'avantprojecte informat contenen canvis en el nostre model sanitari i en la definició de les entitats del Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT) que ens poden portar a un sistema amb menys capacitat per donar resposta a les necessitats dels ciutadans i de les generacions futures. En el document que explica el posicionament de La Unió podeu revisar l'argumentari que el fonamenta i que, malgrat intentar la negociació, no es va aconseguir que fos atès a través d'una proposta alternativa que fèiem per remetre el text a la Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC), amb un plantejament més obert i més adaptat a la nostra realitat històrica. Però repassem ara la història d'aquest procés que ens havia d'haver permès aprofitar les oportunitats que ens donen les directives europees per tal d'assegurar una provisió de serveis de la màxima qualitat i de col·laboració entre l'Administració i les entitats proveïdores de serveis sanitaris i socials. Potser repassant la història trobem la manera de no fer passos enrere per caure en polèmiques estèrils que ja havíem superat el segle passat.

La contractació de serveis sanitaris de provisió pública a Catalunya significava una forma diferent d'entendre la gestió del pressupost públic. A això se li va donar molta importància al primer Pla de salut de Catalunya (1993-1995). Era una manera d'introduir una pregunta necessària en termes de modernització de l'Administració: pressupost per fer què?

En contraposició a l'esquema clàssic de donar un pressupost per mantenir unes determinades estructures, on el control se centra bàsicament en si el procés d'assignació ha seguit la normativa administrativa, la contractació de serveis responia a un esquema innovador de gestió pública on l'objectiu era la producció de serveis amb una cobertura poblacional i uns resultats, per la qual cosa es contractaven unes activitats i unes responsabilitats d'atenció a canvi d'una contraprestació econòmica i una avaluació dels assoliments. L'orientació a resultats està en el rerefons d'aquest plantejament.

Compartint allò que fem, aprenem del què fan els altres i incentivem el treball en xarxa a través de les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies. El conjunt d'empreses que formen el Fòrum d'Associats Col·laboradors de La Unió potencien una visió transversal i intersectorial dels àmbits sanitari i social i, són generadores de riquesa i de valor afegit perquè impulsen el sector com a motor econòmic. La seva expertesa i la seva visió són importants per tal de sumar sinergies en el sector i fomentar la col·laboració intersectorial.

 Fa 10 anys, 6 empreses van iniciar el Fòrum d'Associats Col·laboradors. Avui, els 23 associats col·laboradors són una peça clau de La Unió, participant activament en els debats estratègics d'interès comú en el si de l'associació empresarial. Entre les entitats que formen part d'aquesta plataforma hi ha empreses de càtering, facility services, bugaderia industrial, consultoria, gasos mèdics, telecomunicacions, plataforma de compres, corredoria d'assegurances, serveis funeraris, software, màrqueting i productes sanitaris.

El 23 de desembre de 2016, el sindicat CCOO va denunciar el I Conveni col·lectiu de treball dels hospitals d'aguts, centres d'atenció primària, centres sociosanitaris i centres de salut mental, concertats amb el Servei Català de la Salut. Inicialment, semblava que aquesta iniciativa no tindria conseqüències pràctiques, ja que el sindicat no posseïa la majoria suficient a la mesa de negociació.

A finals de desembre, el Tribunal Suprem es va pronunciar sobre aquest aspecte i va dictaminar que no era necessari tenir majoria perquè la denúncia tingués efectes jurídics. Així doncs, en contra del que fins aquell moment havia sustentat el propi Tribunal, la denúncia de CCOO dóna per finalitzat el Conveni amb data 31 de desembre del 2016 i comença l'any d'ultraactivitat. En acabar aquest període –31/12/2017–, en cas de no haver arribat a un acord de Conveni, les parts es comprometen a un procés de mediació davant l'Autoritat Laboral i, en cas de desacord, als procediments de resolució extrajudicial de conflictes davant el Tribunal Laboral de Catalunya (o de l'organisme que el substitueixi en les seves funcions) a què fa referencia Acord Interconfederal de Catalunya de 2011.