Blog

Convivència segons l'ONU consisteix en viure amb altres, acceptar les diferències i tenir la capacitat d'escoltar, reconèixer, respectar i apreciar a l'altre, així com viure de manera pacífica i unida. El secret de la convivència és la llibertat, el respecte, la tolerància, la justícia, la solidaritat i l'empatia.

I la serenor de les vacances és un bon moment per reflexionar-hi i practicar-la a nivell familiar i social, i encarar nou propòsit per a la convivència en l'àmbit laboral i democràtic, en el sentit més ampli de la paraula.

Recomano llegir l'article Moderació d'Antoni Gutiérrez-Rubí publicat a La Vanguardia el 13 d'agost. “La moderació quan es combina amb pragmatisme i una dosi de resiliència adequada pot ser guanyadora. La moderació mostra i implica respecte, sensibilitat, empatia i valoració d'aquelles opinions i posicions que, tot i que poden ser molt diferents a les pròpies, mereixen ser escoltades amb receptivitat i intel·ligència. La moderació contribueix al combat contra la polarització i l'extremisme. I quan la comunicació política es torna massa apassionada i irracional, sortint-se de mare, corre el risc a desbordar-se i allunyar moltes de les persones que es podrien acostar amb interès per treballar junts en projectes compartits”.

Començar aquest nou curs escolar amb aquest esperit crec que és la clau. Haig de reconèixer que el que volia expressar just abans de marxar de vacances era el Ja n'hi ha prou. A Les Santes de Mataró quan anem a tancar als gegants cridem fort el No n'hi ha prou  per expressar que gaudim del moment i no volem que s'acabi ràpid. Just aquells dies vam poder conèixer els acord d'investidura del PSC amb ERC i amb Comuns en els quals en Salut es parla de la prioritat de republificar la sanitat i es qüestiona la concertació. Tornem-hi! Hem de saber expressar el Ja n'hi ha prou de confondre a la població i traslladar-li l'angoixa que el model sanitari català és un model de privatització. Com deia algú “Per crear dret o anar a la guerra, els líders no necessiten tenir raó, només l'autoritat que afirmen amb paraules que tant poden dir veritats com mentides”.

La concertació és sistema públic de salut, i ara és el moment d'enfortir-lo, de sumar capacitats, de recuperar accessibilitat i confiança, no d'excloure a entitats històricament compromeses amb el servei públic. No és el moment de generar confrontació fictícia en un model propi de convivència que professionals i ciutadania aprecien. No és el moment de desviar l'atenció al problema de fons. És el moment de sumar esforços per fer sostenible el nostre sistema nacional de salut i frenar la sanitat a dues velocitats amb uns nivells de doble cobertura que ens porten a generar més desigualtats.

El periodista  Josep Martí que aquest estiu ha fet una immersió social per diferents estats d'EUA i que ha anat narrant a La Vanguardia sota la columna Postals americanes, en una conversa amb un xèrif a Mississippí, quan li preguntava si veia algun risc de conflicte civil entre nord americans avui en dia, la resposta que va rebre va ser, no. Que l'únic que notava era més enuig entre la gent i menys generositat en les opinions sobre els altres. Igual que a casa nostra.

Per això, si volem construir futur, si volem engrescar-nos i engrescar a les noves generacions, hem de començar per compartir Actituds, com la convivència.

Ara estem davant d'un nou Govern, una nova consellera de Salut i una nova consellera de Drets Socials i Inclusió que ens mereixen tot el respecte, i amb els que hem de conviure per treballar plegats entorn un projecte i propòsit compartit que és garantir la sostenibilitat i la solvència del sistema públic de salut i de serveis socials. I això només ho podem fer des del respecte i el rigor, amb visió i ambició sistèmica. I sobretot recuperant confiances entre tots.  

Des de La Unió, des de la nostra independència política, des de la contribució social del bon govern i la bona gestió de les entitats associades, i des del rigor i compromís amb les polítiques públiques, traslladem al nou Govern la nostra voluntat de col·laboració per a fer front als reptes i oportunitats de present i de futur, apel·lant a la convivència efectiva, i dient Ja n'hi ha prou quan calgui.

Comencem doncs aquest nou curs escolar amb energies i actituds renovades, de posar-nos-ho fàcil des de l'entesa, el respecte, la generositat, i l'empatia. Amb això també n'hem de ser resilients i exigents. Així arribarem més lluny, i ens farem més feliços i constructius tot plegats.

“Una societat no viu sense utopies, és a dir, sense un somni de dignitat, de respecte a la vida i de convivència pacífica entre les persones i els pobles. Si no tenim utopies ens empantaneguem en els interessos individuals i grupals i perdem el sentit del bon viure en comú” Leonardo Boff

Helena Ris, exdirectora de la Corporació Sanitària Parc Taulí i membre del Consell Consultiu de La Unió, i Joan Anton Gallego, exdirector de la Corporació Sanitària Parc Taulí.

Ha mort el Sr. Pere Fonolleda i Prats (1941 -2024), que va ser durant 10 anys president de la Corporació Sanitària del Parc Taulí de Sabadell, entre els anys 2003 i 2013.

El Sr. Fonolleda era un empresari del tèxtil que va voler aportar a la comunitat; contribuir, prendre part, transcendir. Entre moltes d'altres coses, durant 16 anys havia estat president de la Caixa d'Estalvis de Sabadell; sobre el paper que hi va fer, us refereixo a l'article d'en Joan Brunet i Mauri, publicat al 9 Nou de 24-10-94: Pere Fonolleda. L'encant de la discreció en el poder. El descriu tal com el recordem molts que el vàrem conèixer. Feia molta feina sense fer gaire soroll.

El Sr. Fonolleda era un home intel·ligent, treballador, que s'estimava Sabadell; considerava un plaer i un honor presidir el Parc Taulí. Va anar al despatx cada dia durant tots els anys que va exercir la presidència. Li agradava dir que venir cada dia era una manera d'acostumar les organitzacions, en aquest cas el Taulí, a tenir president i consell de govern.

T'escoltava atentament amb el seu somriure murri i després feia el que pensava que era millor per a la institució. Molts en vam aprendre moltíssim: sobre relacions humanes, sobre l'exercici del poder, sobre la importància de la resistència davant de decisions que pensàvem que no convenien a la institució -sempre amb educació, però amb tenacitat i “saber estar”, sigui qui sigui el polític o l'alt càrrec que tens al davant.

Sovint parlem en abstracte de la implicació de la societat civil en el govern de les institucions. En aquest cas, en tenim un exemple il·lustre: un empresari de Sabadell que va acceptar presidir una institució tan rellevant com la Corporació Sanitària del Parc Taulí, i que la va liderar protegint-la de la inevitable confrontació política, exercint la seva autoritat amb bonhomia i ànim participatiu. Eren molts els professionals del Taulí que eren conscients de la tasca que feia i li agraïen.

El Parc Taulí de Sabadell no seria allò que és ara sense el lideratge dels seus consells de govern, és a dir, sense l'exercici dels seus presidents. Sense menystenir la importància del paper dels directors generals i dels equips directius, cal assenyalar que un bon instrument de governança (aquest, a més, enriquit durant molts anys amb les reflexions, els ensenyament i els debats amb l'Albert Oriol Bosch, que en va formar part) és imprescindible per a la constitució i desplegament d'un consorci complex que, a més, va esdevenir patrimonial.

El Sr. Fonolleda era una persona estimable i admirable. Va ser un gran president i un model excel·lent d'un membre destacat de la societat civil al servei de la comunitat.

Que descansi en pau.

Helena Ris, exdirectora de la Corporació Sanitària Parc Taulí i membre del Consell Consultiu de La Unió
Joan Anton Gallego, exdirector de la Corporació Sanitària Parc Taulí 
 

Rosa Vidal, Directora de l'Àrea Econòmica i de Sistemes de Pagament de la Unió; Sílvia Calvo, Cap d'infraestructures, Serveis i Medi Ambient de la Fundació Institut Guttmann i referent del Consell Tècnic d'Infraestructures i Equipaments de La Unió; i Carme Carmona, Cap d'Estudis de la Direcció d'Infraestructures i Bio-Enginyeria de l'Hospital Clínic i referent del Grup Salut i Clima de La Unió.

Dirigit pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), el Dia Mundial del Medi Ambient, que se celebra cada 5 de juny, va ser establert per primera vegada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 1972. En els darrers 50 anys, la celebració ha esdevingut una de les plataformes mundials amb més ressò a favor de les causes ambientals[1].

El Dia Mundial del Medi Ambient 2024 se centra a restaurar les terres, aturar la desertificació i enfortir la resiliència a la sequera sota el lema «Les nostres terres. El nostre futur. Som la #GeneracióRestauració». No podem retrocedir en el temps, però sí que podem fer créixer els boscos, revitalitzar les fonts d'aigua i restaurar els sòls. Som la generació que pot fer les paus amb les terres.

D'altra banda, durant els últims anys també, la salut ha entrat en força a l'agenda climàtica. D'aquesta manera, a la Conferència de las Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP28),celebrada al desembre del 2023 a Emirats Àrabs Units, es va presentar la "Declaració de la COP28 sobre el Clima i la Salut" per situar la salut al centre de l'acció climàtica i accelerar el desenvolupament de sistemes de salut resilients, sostenibles, resistents al clima i equitatius. Signada per més de 120 països, la Declaració marca una primera fita en la que els governs reconeixen els impactes creixents del canvi climàtic sobre la salut de les comunitats i dels països. També reconeix els grans beneficis per a la salut de les persones d'una acció climàtica més forta, inclosa la reducció de la contaminació de l'aire i la reducció dels costos sanitaris[2].

El Projecte Salut i Clima de La Unió, Associació d'Entitats Sanitàries i Socials, s'inclou en el marc del Compromís Social i el Manifest “Una nova Societat, una Unió més compromesa”, i neix a partir de la premissa que el canvi climàtic és una de les amenaces més greus que afronta la humanitat. Els seus efectes són tangibles i, en moltes ocasions, devastadors. Avui, el binomi salut i clima esdevé indissociable. Com a sector sanitari i social atenem la salut de les persones sobre la qual el canvi climàtic esdevé un determinant molt rellevant, i alhora som generadors d'emissions de carboni i d'altres impactes negatius. Aquells que vetllem per la salut de les persones han de deixar de ser els responsables d'aquells elements que hi impactaran negativament. En el context d'allò que s'ha convingut a denominar “One Health”, la Salut del Planeta és, com mai, la salut de les persones. 

A banda de les accions que tenen com a propòsit la mitigació del canvi climàtic, cal bastir una estratègia robusta d'adaptació dels models assistencials a l'emergència climàtica. Sabem que cada cop som més vulnerables a la irrupció de malalties emergents arran de l'increment global de la temperatura, especialment rellevant a la conca mediterrània, però també que les onades de calor, cada cop més freqüents i intenses, tenen un impacte contundent en persones amb malalties cròniques prevalents altament fragilitzats. Hem de ser capaços d'anticipar-nos-hi i dotar-nos dels mecanismes per fer-hi front. La resiliència davant del canvi climàtic ha de ser el motor del sector sanitari i social. 

Des de La Unió assumim, sense matisos, un rol de lideratge actiu i proactiu per fer front a aquest repte global i millorar la nostra capacitat de servei a les persones, que són la raó essencial de ser de la nostra activitat assistencial. I ho fem posant el valor l'autoritat moral dels professionals sanitaris per ajudar a sensibilitzar el conjunt de la ciutadania del canvi que, plegats, hem d'afrontar, alhora que n'hem de ser activistes per millorar la qualitat de vida, la salut  i el benestar de les persones.

El Manifest Una nova Societat, una Unió més compromesa, l'adhesió de La Unió al Pacte de les Nacions Unides, a l'Agenda 2030 i als 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible, i a la Cimera pel Canvi Climàtic expressen el compromís per de La Unió i les entitats associades a promoure i liderar polítiques de sostenibilitat mediambiental a nivell local, nacional i internacional.

Amb aquest propòsit s'ha constituït el Grup Salut i Clima de La Unió, grup motor i impulsor del Projecte Salut i Clima de La Unió per a:

• promoure iniciatives per a la sensibilització a les organitzacions i als seus grups d'interès 
• informar dels marcs normatius i promoure el coneixement 
• monitoritzar indicadors de resultats i d'impacte transversals i compartir bones pràctiques 
• estar presents i ser portaveu en representació dels associats de La Unió amb l'Administració i els grups d'interès, i en els organismes i iniciatives nacionals i internacionals.

El Manifest Salut i Clima de La Unió ens uneix en aquest propòsit i esdevé en el  full de ruta del nostre compromís en l'impuls, l'acció, l'avaluació, la formació, la recerca i la innovació, la sensibilització i la difusió de les bones pràctiques per encomanar i generar corresponsabilitat, mb dues finalitats: sensibilitzar de l'impacte del canvi climàtic en la Salut de les persones i, ser activistes en la protecció del mediambient des de les organitzacions sanitaris i socials.

El tret de sortida de l'estratègia de La Unió es va donar el passat 10 de maig amb la celebració de la I Jornada Salut i Clima de La Unió.

Avui, 5 de juny, Dia Mundial del Medi Ambient i els altres 364 dies de l'any, com a Unió considerem que és el moment que tots, organitzacions i professionals del sector, demostrem amb accions que estem compromesos en i avançar plegats, amb esforços tangibles i mesurables, en relació a la sostenibilitat mediambiental.

Tenim per endavant l'oportunitat de completar les grans transformacions necessàries socials, ecològiques, digitals, assistencials, que des d'una bona gestió intergeneracional, ens han de permetre sumar propòsit, fent present i construint un futur millor per a les persones i per al planeta.

Abans de l'esclat de la pandèmia, l'àmbit de la transformació digital en salut presentava una situació paradoxal en la majoria de sistemes de salut del nostre entorn. Així, mentre existia un consens majoritari al voltant del paper cabdal que havien de jugar les noves tecnologies a l'hora d'afrontar les reformes necessàries i del seu potencial com a palanca de canvi cap a una prestació de serveis més eficient i equitativa, els processos d'adopció de les TIC eren més lents que a d'altres sectors, com la banca o la indústria aeronàutica, on aquestes tenien un caràcter disruptiu i havien aconseguit transformar els sectors en pocs mesos o anys[1].

Tanmateix, les mesures de confinament i restriccions de mobilitat derivades de la pandèmia van posar de manifest que, dins dels processos assistencials, la presencialitat no era tan necessària com es pensava. En efecte, ràpidament es van poder posar en marxa mecanismes per a garantir la continuïtat assistencial evitant al màxim possible els desplaçaments dels usuaris als centres de salut, com les eines de teleconsulta i telemedicina o la substitució de pautes de medicació intravenosa per oral, entre molts d'altres[2].

Ara sabem, perquè cada vegada hi ha més evidència disponible, que la transformació digital dels sistemes de salut té potencial per a contribuir a la millora de la salut i el benestar de les persones, i també que aquesta transformació ha anat més enllà de la digitalització dels processos a l'interior de les organitzacions, i ha implicat el desenvolupament de nous serveis digitals per a la ciutadania. Així doncs, l'assoliment d'aquest potencial de millora es pot donar, per una banda, gràcies als canvis en les formes de treballar, interactuar i pensar de les organitzacions i, de l'altre, a causa de la transformació dels models d'atenció existents, que faciliten la transició cap a un abordatge de la salut i la malaltia més preventiu, predictiu, participatiu i personalitzat.  

És també veritat, tanmateix, que assolir aquest potencial no és una tasca senzilla. Per a que la transformació digital generi els efectes desitjats i ho faci, a més, sobrepassant els costos vinculats amb la seva adopció, s'han de donar una sèrie de condicions que no sempre són fàcils de trobar[3]:

• Visió estratègica clara a nivell sectorial.
• Existència de consensos amplis per a dur a terme els canvis.
• Processos de gestió del canvi empàtics amb els professionals, a qui es modifica la seva manera de treballar, i la ciutadania, que es veu obligada a canviar les pautes de relació amb els seus centres de referència i confiança, independentment de la seva capacitat i predisposició per a assumir aquest canvi.
• La comprensió de que la transformació digital és molt més que la compra de tecnologia, ja que inclou l'actualització dels marcs normatius i la modernització de les institucions per a que sàpiguen fer un bon ús de les eines que ara tenen a l'abast.

El principal afegidor de valor de La Unió en aquest procés rau precisament en l'habilitat per a facilitar que aquestes condicions es produeixin, gràcies al nostre coneixement del sectors salut i social, la capacitat per a impulsar espais relacionals de qualitat entre centres que tenen una necessitat i potencials oferents de solucions, les competències en matèria d'avaluació de resultats i processos d'implementació, i l'escolta activa a professionals i ciutadania. Tot això ho fem, a més, des del convenciment de que la transformació digital té sentit si, i només si, està al servei de les persones i compromesa amb una sèrie de valors com l'humanisme, l'accessibilitat, l'ètica o l'equitat. En definitiva, si posa el pacient al centre de les decisions i entén que el disseny de les solucions tecnològiques s'ha d'adaptar a les seves necessitats i no a l'inrevés.  

En aquest sentit, recentment hem tingut l'ocasió d'explicar com es pot traslladar aquesta visió estratègica a la realitat en dues ponències celebrades durant l'última edició del Mobile World Congress (MWC-4YFN) al Catalonia Health Innovation Pavilion, pavelló coordinat per la Fundació TicSalut i Social i Biocat. La primera d'aquestes xerrades va servir per a presentar quatre projectes transformadors que coordinem en l'actualitat, i que aborden temàtiques com la gestió de cures d'infermeria, l'hospitalització a domicili, la integració assistencial de serveis de salut i social i els models d'atenció pal·liativa, iniciatives que exemplifiquen com la introducció de tecnologia no pot implicar un menysteniment del vessant humanista de l'atenció. D'altra banda, la segona presentació va girar al voltant de models d'atenció no presencials i com aquests poden ajudar a promoure l'autonomia funcional de pacients especialment vulnerables.

Tot plegat ha servit per a posar de relleu que la visió de posar la transformació digital al servei de les persones impregna les nostres actuacions no només en matèria de transformació digital, sinó d'innovació en el seu sentit més ampli, i és el compromís que assumim per avançar cap el futur. Des de La Unió treballem i treballarem per a seguir facilitant l'aparició del context més propici per aquests canvis i acompanyarem a les nostres entitats associades en el seu afany de millorar la salut i el benestar de les persones.

El 21 de març, va tenir lloc el Plenari de Comunicació Responsable i Saludable: nous valors, necessitats i respostes, en el qual es va compartir la Guia i unes Recomanacions per avançar en una comunicació responsable i transparent, resultat d'un encàrrec del Consell d'Ètica i Bones Pràctiques al Consell Tècnic Assessor de Comunicació sobre els valors ètics que interpel·len les organitzacions, en aquest cas, com a actors de primera línia en la lluita contra la pandèmia.

La Guia destaca la vessant humanística i innovadora de la comunicació corporativa actual. Una transformació de la disciplina i alhora un actiu al servei de la transformació de les pròpies entitats cap a estils de lideratge i de relació cada vegada més conscient i responsable. Un actiu que suma en el paper que tenen les organitzacions com a motor de canvi i de valor compartit en la necessària transformació social.

Per assolir aquesta transformació, la cultura interna és clau a l'hora de presentar una proposta de valor convincent per als grups d'interès, en especial els professionals. Pel que fa a la transformació interna s'ha de fonamentar sobre els vincles amb els professionals i també obrint focus i fil amb la ciutadania. I aquesta relació es teixeix i creix a partir de l'honestedat, del rigor i de la coherència, que són la base de la confiança.

Segons l'estudi Marcas con Valores: 2024 de la consultora 21 Gramos, el 86% dels ciutadans valoren el que fan les marques no el que diuen. Una dada interessant tenint en compte que cada vegada hi ha més possibilitats per arribar a la diversitat de professionals i persones dels diferents àmbits que configuren la visió holística de les entitats.

Bona part de la legitimitat i del valor d'entitats com les sanitàries i socials rau en la confiança que generen des de la consolidació del seu propòsit com a pilar essencial en la transformació i en la connexió amb els diferents grups d'interès en un context amb expectatives socials i regulatòries cada vega més grans. Per ajudar a gestionar aquestes expectatives, la comunicació corporativa humanística i de proximitat és una oportunitat per fer i promoure comunitat, per generar compromís cap a les entitats i també cap al sistema sanitari i social.

La Junta de Govern del Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC) m'ha atorgat el Premi de Reconeixement a l'Economista d'Institucions 2023,  juntament amb  la secretària d'Hisenda de la Generalitat de Catalunya, Marta Espasa Queralt.

Fins ara el reconeixement era només per a economistes d'empresa o de despatxos, i enguany han creat aquesta nova línia per reconèixer també l'aportació dels economistes a l'administració pública i a institucions.

En aquest blog només vull compartir dues coses, aquest reconeixement, i els principals aprenentatges com a economista de la salut i del sector públic durant aquests anys.

Sincerament és un reconeixement que vull fer extensiu als referents que he tingut a l'àmbit acadèmic, que em van introduir i despertar l'interès en l'economia de la salut i en l'economia del sector públic; als referents directius que m'han donat confiança i aprenentatge, i als equips de treball amb qui he compartit i comparteixo projectes en la meva trajectòria professional, al Col·legi d'Economistes de Catalunya i a la Comissió d'Economia de la Salut on fa 35 anys que hi estic vinculada i, molt especialment a la meva família pel seu suport i respecte a la meva dedicació professional.

Més enllà del reconeixement personal és rellevant que la primera vegada que es dona el premi d'Economista d'Institucions és a una economista de la salut i a una economista d'una institució sanitària i social, La Unió. Per això vull compartir aquest reconeixement amb tota la família Unió, i amb tots els economistes i gestors del sector de salut i social que hem fet possible que el nostre sector sigui considerat com un sector estratègic per a la bona gestió de serveis públics i a les persones.

I si hagués de resumir molt sintèticament els aprenentatges que m'he emportat fins ara en l'exercici de la meva professió com a economista en el sector salut en quedaria amb  aquests cinc:

• La bondat d'utilitzar el criteri cost oportunitat i el rigor en la presa de decisions com a expressió de l'exigència ètica en l'ús eficient dels recursos públics
• La rellevància de la qualitat en la governança pública dels models de col·laboració publicoprivada i de concertació com a expressió de la contribució i aportació de la societat civil en la prestació professionalitzada dels serveis públics, un valor de país
• El valor de les organitzacions, del seu bon govern i bona gestió, per activar coneixement, inversions, talent i capacitat d'innovació entorn un propòsit compartit.
• El valor de la gestió responsable de les expectatives en els serveis públics per garantir la sostenibilitat de les polítiques socials sense hipotecar a les futures generacions. Fer polítiques socials és fer-les sostenibles.
• La necessitat de superar la confrontació entre economia productiva i economia social si volem ser un país referent de progrés econòmic i cohesió social.

Tanmateix el principal aprenentatge que vull compartir és el de les actituds. El compromís amb la professió i amb la societat per fer escolta activa i dedicar temps personal a enfortir el valor de la societat civil. La coherència i rigor, que legitimen els arguments i l'acció. L'entusiasme, encomanar i deixar-se encomanar. La resiliència en allò que creus. I el compromís amb un nou contracte social intergeneracional.

Permeteu-me doncs, compartir amb tots vosaltres aquest reconeixement, que és de tots i per a tots!

Net zero, el sector salut  “n'és art i part “

El 8è Aniversari de l'Agenda 2030 ens interpel·la a actuar !!!!

El proper 25 de setembre se celebrarà el 8è aniversari de l'aprovació de l'Agenda 2030 i els 17 objectius de desenvolupament sostenible. El Pacte Mundial de les Nacions Unides ens interpel·la a tots els sectors a ser més ambiciosos i en intensificar els esforços en realitats innovadores. Ara mateix, el binomi salut i acció climàtica es indissociable i requereix visió per tots els actors del sistema. 

Darrerament, el convenciment col·lectiu que el sector de la salut no només està en risc pels impactes del canvi climàtic sinó que també és un important contaminador (responsable del 5,2% de les emissions globals[1]) ha impulsat un moviment internacional que promou una atenció sanitària universal “verda”, amb baixes emissions de carboni, incloent-hi l'eliminació de pràctiques ineficients i innecessàries, vinculant la reducció de carboni i la qualitat de l'atenció, i reforçant la resiliència. 

S'està esgotant el temps per frenar l'augment de la temperatura global en conformitat amb l'Acord de París[2], el consens intergovernamental per mitigar l'escalfament global de la segona meitat del segle on es conclou que les emissions netes globals de diòxid de carboni (CO2) per al 2050 es mantingués consistent amb 1,5 °C. L'escalfament global és proporcional a les emissions acumulades de CO2, la qual cosa significa que el planeta es mantindrà escalfant mentre les emissions globals es mantinguin més de zero. El net zero es refereix a un estat en què els gasos d'efecte hivernacle que entren a l'atmosfera s'equilibren mitjançant l'eliminació fora de l'atmosfera. Aquest terme és important perquè, almenys per al CO2, aquest és l'estat en què s'atura l'escalfament global. Perquè el net zero sigui efectiu, ha de ser permanent. Això implica que els danys climàtics, causats per l'escalfament global, continuaran augmentant mentre continuïn les emissions. Mentrestant, mantenir-se per sota de l'objectiu inferior d'1,5 °C, requereix una reducció transformacional del 50% en les emissions per al 2030, assolint el net zero per al 2050. En aquest sentit, entenem que per tenir alguna possibilitat d' assolir aquests objectius, totes les organitzacions, en tots els sectors i arreu, han de fer la seva part; el sector salut no n'és una excepció[3].

Com es va establir en el programa de salut de la COP26[4], el ràpid desenvolupament d' una atenció sanitària amb baixes emissions de carboni pot ajudar als països a adaptar-se als efectes del canvi climàtic i evitar trobar-se atrapats en una prestació de serveis amb ús intensiu de carboni, la qual cosa requereix solucions de modernització molt costoses en el futur. En concret hi ha indicis que la descarbonització de l'atenció sanitària pot proporcionar un ràpid retorn de la inversió[5], i comprendre millor les barreres que enfronten els decisors en tots els nivells dels sistemes de salut [6]  pot ajudar a accelerar l'agenda de descarbonització del sector salut. Per exemple, a Anglaterra, el NHS ha afirmat que els costos associats a la reducció del 80 % de les emissions es poden recuperar en tres anys i mig [7]. 

Vull subratllar que les emissions a l'atmosfera relacionades amb el canvi climàtic agreugen els efectes de la contaminació de l' aire sobre la salut de les persones, no només directament per l impacte en els fenòmens meteorològics, sinó de manera immediata, pels efectes directes dels contaminants per a la salut. A més, altres efectes del canvi climàtic sobre la salut poden repercutir sobre la qualitat i anys de vida. L'OMS a la 7a Conferència Ministerial sobre Medi Ambient i Salut (7MCEH) a Hongria (juliol 2023) alerta que la contaminació del medi ambient i el canvi climàtic causen 1,4 milions de morts prematures a Europa.

Constatem  que avui ja hem iniciat el camí de reconeixement que el canvi climàtic afecta la salut de la població, i especialment de les persones més vulnerables, amb estat de fragilitat, persones grans i aquelles amb malalties cròniques. Centrar-se en la prevenció, maximitzar l'ús de la telemedicina i estar preparats per a emergències va més enllà d'una convicció. També comença a evidenciar-se el compromís de les institucions a ser els primers a advocar i contribuir en la lluita contra el canvi climàtic, i a protegir la salut dels ciutadans. Cal però treballar intensament com a sector en la sensibilització i implicació dels professionals en el dia a dia de les seves decisions, integrant la sostenibilitat en els objectius d'atenció de salut universal creant el concepte “d'atenció sanitària universal verda”.

Seguint aquest fil, n'és un bon exemple  l'aliança  per a l'Acció Transformadora en Canvi Climàtic[8] i Salut recomana 7 accions d'alt impacte per una prestació d'assistència sanitària sostenible pot millorar la salut i el medi ambient.

Es defineixen les SET ACCIONS D'ALT IMPACTE que es poden fer des del sector salut:

1. Garantir que l'atenció sanitària funcioni amb un 100% d'electricitat neta i renovable. Assegurar que l'atenció sanitària sigui alimentada per electricitat sense emissions en les tres àrees.
2. Invertir en edificis i infraestructures sense emissions. Assegurar que tots els edificis sanitaris i les instal·lacions de fabricació de productes sanitaris i les seves infraestructures promoguin l'eficiència energètica, les zero emissions i la resiliència climàtica.
3. Fer la transició cap a la mobilitat sostenible i sense emissions. Fer la transició cap a una flota de vehicles i una infraestructura de transport amb zero o baixes emissions, alhora d'encoratjar els viatges actius i el transport públic per a pacients i personal sempre que sigui possible.
4. Proporcionar aliments sans, produïts de manera sostenible. Oferir aliments sans, produïts a localment i de manera sostenible, frescos i de temporada, amb zero residus.
5. Incentivar i produir medicaments de baixes emissions de carboni. Reduir l'ús innecessari de medicaments, substituir productes amb altes emissions per alternatives més respectuoses amb el clima i incentivar la producció de medicaments verds, assequibles i intel·ligents des del punt de vista climàtic.
6. Implementar un sistema sanitari circular i una gestió sostenible dels residus sanitaris. Aplicar principis d'economia circular per a la compra de material, desplegar tecnologies netes, reduir el volum i la toxicitat dels residus sanitaris i gestionar-los de manera sostenible.
7. Establir una major eficàcia del sistema sanitari: Reduir les emissions millorant l'eficàcia del sistema, incloent-hi l'eliminació de pràctiques ineficients i innecessàries, vinculant la reducció de carboni i la qualitat de l'atenció, i reforçant la resiliència.

En definitiva, el concepte d'atenció sanitària universal “verda” va més enllà de la descarbonització,  incorpora l'objectiu d'assolir la resiliència climàtica per tal que la societat es prepari per afrontar i recuperar-se dels impactes ambientals, socials i sanitaris de les crisis climàtiques. El moviment global per descarbonitzar l' atenció sanitària presenta nous reptes i oportunitats per als responsables de les polítiques de salut. Un camí just cap a una atenció sanitària neta zero hauria de ser progressiu, no pla; ha de tenir en compte el canvi demogràfic i les necessitats bàsiques i garantir que els majors contaminadors assoleixin ràpidament el nivell zero net per deixar espai per a d' altres. Accelerar l'agenda d'atenció sanitària net zero té el potencial no només de reduir l'impacte climàtic d'aquest sector, sinó també d'inspirar la transformació social que es necessita amb urgència per complir amb l'Acord de París. En aquesta dècada crucial per a l'acció climàtica, el sector de la salut ha d'exercir el seu paper.

Conscients del doble repte que suposa cuidar del planeta i de les persones, La Unió i les entitats associades, volen ser part de la solució,  i per això, impulsem el compromís de fer un pas més enllà i ser exemple per sensibilitzar, conèixer i minimitzar els efectes sobre el Canvi climàtic.

El que sovint anomenem políticament correcte no sempre és honestament correcte. 

Busquem l'origen del moviment del políticament correcte. Va sorgir en la dècada dels 60 i 70 als EUA, però no va ser fins als 80 que va agafar popularitat en els sectors més progressistes de la societat americana. Apostava pel llenguatge, idees, polítiques i comportaments que minimitzessin l'ofensa social i institucional en els contextos relacionats amb el treball, el gènere, l'ètnia, la cultura, l'orientació sexual, la creença religiosa, la discapacitat, l'edat.

Les primeres manifestacions d'aquest moviment van arribar a l'Estat espanyol als anys 90, en unes circumstàncies culturals i polítiques diferents. A l'Estat espanyol, no hi ha unanimitat a l'hora de determinar què volem dir quan parlem del terme políticament correcte. Hi ha qui proposa substituir el terme anglès Politically Correct per socialment respectuós, i per a molts és sinònim de quedar bé.

Si ens quedem amb el terme quedar bé, es comença a entendre, si ens quedem amb el terme socialment respectuós se'ns fa més difícil. Hom entendria socialment respectuós dir la veritat i respectar la diversitat, no menysprear la intel·ligència de la gent amb populismes intencionats.

S'és políticament correcte quan es fan programes electorals per quedar bé, fer content a tothom i després fer el que et convingui? S'és políticament correcte quan es confon governar amb activisme? S'és políticament correcte quan per estar en el poder tirem de llibertinatge i ens aparellem encara que sigui amb el contrari, i ni ens immutem quan es tira d'hemeroteca que posa en evidència l'engany i la incoherència? 

S'és políticament correcte quan es generen expectatives de serveis públics que no es poden acomplir? S'és políticament correcte quan es confronten les polítiques públiques amb les polítiques econòmiques i fiscals necessàries per a generar riquesa per després redistribuir-la? S'és políticament correcte quan es fan polítiques expansives amb endeutament sabent que estàs hipotecant a les generacions futures, i que en breu algú haurà de fer irremeiablement polítiques d'austeritat que ja veus que països del nostre entorn, referents de la socialdemocràcia, ja han hagut de començar a fer?

S'és políticament correcte quan renegues de la col·laboració público-privada per ideologia encara que això suposi segrestar al ciutadà en l'accés universal a uns serveis públics de qualitat? És políticament correcte crear ofertes públiques paral·leles en comptes de sumar i dedicar els recursos limitats que tenim a reduir llistes d'espera en atenció sanitària i social, i a atendre a les noves necessitats emergents? És políticament correcte prioritzar el destí dels fons NGEU a inversió pública no sempre de primera necessitat, que generarà una despesa corrent no finançada per Europa i que competirà amb el finançament necessari per atendre a necessitats bàsiques, en comptes d'aprofitar per establir un full de ruta de model de creixement sostenible que permeti reindustrialitzar el país i generar un model d'economia productiva orientat al progrés social?

I d'aquest examen de consciència no ens en podem escapar ningú. És políticament correcte despertar-nos per la preocupació pel canvi climàtic només quan veiem que tenim a sobre onades de calor, sequeres, inundacions desmesurades que ens afecten de prop? És políticament correcte preocupar-nos només per la guerra d'Ucraïna perquè la tenim a prop i ens afecta en l'increment de preus? És políticament correcte quan som conscients que estem davant canvis transformacionals com la IA que poden ser de gran valor en molts àmbits, i ens resistim a canviar, a reconvertir-nos, amb arguments aferrats en el passat per preservar statu quo i corporativismes?

Mentre ser políticament correcte serveixi per arribar o mantenir-se  en el poder no hi tenim res a fer. Per això tots en som corresponsables. Despertem-nos. Siguem més exigents els uns amb els altres, i amb nosaltres mateixos. Posem la veritat i el servei públic per endavant. Superem i posem difícils els populismes no sustentats amb dades i realitats. Exigim retiment de comptes. 

Estem en un moment clau. Amb moltes amenaces i crisis de tot tipus, bèl·liques, climàtiques, socials, econòmiques, demogràfiques, polítiques. I també amb moltes oportunitats de canvi i transformacions que hem de saber aprofitar incorporant a les noves generacions, amb un nou contracte social intergeneracional centrat en la persona i l'ètica. No tinguem por de posar humanisme raonat i honest a la política, i a les nostre vides. Si comencem, si encomanem, si il·lusionem a que les coses poden ser d'una altra manera, si reconeixem aquesta nova manera de fer i de servir, si diem prou a aquest malentès políticament correcte, el canvi serà inevitable.

Des de La Unió, el 27 de juny, ens hem adherit al "Manifest per una Economia amb propòsit", una crida al món empresarial impulsada per Respon.cat amb un conjunt d'entitats promotores com La Cambra de Comerç de Barcelona, PIMEC, Foment, CECOT, i La Unió, entre d'altres, per avançar en el desenvolupament actiu i compromès de la responsabilitat de les empreses envers la societat i orientat al triple impacte: econòmic, social i ambiental per innovar i crear impactes positius per a les persones i el Planeta.

Actualment, més de 200 empreses que ens hi hem apuntat ja tenim un propòsit i estratègia de sostenibilitat, i altres que volen iniciar aquest camí s'hi han sumat amb el  compromís de definir un propòsit i un pla d'acció abans de 2030.

La Unió, amb gairebé 50 anys d'història, aplega a més de 115 entitats i 70.000 professionals arreu del territori català, i respectant la diversitat compartim un propòsit,  contribuir a la millora de  la Salut i el Benestar de les persones, en totes les etapes de la seva vida, des del compromís amb la societat, la qualitat del treball,  la sostenibilitat econòmica i medi ambiental i, des del bon govern i la bona gestió de les organitzacions. El desembre de 2019, en l'Assemblea General que vam celebrar a Girona, vam promoure el Manifest, “Una nova societat, una Unió més compromesa”, que encaixa plenament amb el "Manifest per una Economia amb propòsit”, i hem enfocat línies d'acció concretes com la de Salut i Clima  o el Perfil de Compromís Social que permet a les entitats disposar d'una pauta de progrés per avançar en els principals reptes del compromís social.

A l'acte del 27 de juny, amb més de 250 representants del tot el sectors de l'economia, La Unió va tenir l'oportunitat d'expressar el perquè del compromís, i ho va fer amb tres reflexions:

• És important que totes les empreses incorporem en el nostre full de ruta estratègic el compromís per la Salut Global, per la Salut Planetària. L'impacte que té en la salut i el benestar de les persones, i en l'economia del país és evident. Apostem per la prevenció i la promoció de la Salut en el seu sentit més ampli, i ens hem de sentit interpel·lats des de la corresponsabilitat empresarial, individual i col·lectiva, d'avui i per a les futures generacions.
• Som organitzacions de persones que treballem per a les persones, i serem motors d'aquest canvi si aconseguim alinear aquest propòsit des del govern de les entitats, l'equip directiu, els professionals, les persones i famílies i, l'entorn comunitari i local. I sobretot si avalem aquest propòsit amb l'acció i la coherència amb fets i actituds. El compromís social és la base d'un nou contracte social intergeneracional basat en valors, i és clau per a fidelitzar i captar nou talent i nous lideratges.
• Cal posar en valor la contribució social de l'empresa superant la populista confrontació entre economia productiva i social. Sense empreses solvents i compromeses que generi valor no es podran sustentar les polítiques socials.

Per tot això La Unió ens sentim compromesos amb el Manifest per una Economia amb Propòsit i encoratgem a les entitats associades a sumar-vos-hi i ser-ne testimonis.

Amb motiu de la jubilació de la feina, no de la de vida, d'en Josep Fusté, el Pep, director de l'Àrea Tècnica i de Participació de La Unió, ens afloren molts sentiments personals i professionals de reconeixement i estima autèntica a una persona que sense sentir-se líder, que sense utilitzar mai la primera persona del singular, ha deixat petjada.

Darrerament, sentim parlar de nous lideratges, lideratges transformadors, lideratges col·laboratius, lideratges democràtics... i pensant amb el Pep em quedo amb el valor del "lideratge humil".

Amb motiu de la jubilació de la feina, no de la de vida, d'en Josep Fusté, el Pep, director de l'Àrea Tècnica i de Participació de La Unió, ens afloren molts sentiments personals i professionals de reconeixement i estima autèntica a una persona que sense sentir-se líder, que sense utilitzar mai la primera persona del singular, ha deixat petjada.

La Fundació Factor Humà el setembre del 2021 va publicar un informe sobre el Lideratge Humil, aquell que sap reconèixer les seves limitacions, que es preocupa per aprendre de forma contínua, que fomenta l'autonomia de les persones col·laboradores i reconeix la seva vàlua. Un lideratge que algú pot associar a feblesa, servilisme, i precisament és al contrari, és un lideratge inspirat en el coneixement, la generositat, el compromís, la solidaritat, l'autoexigència, i la coherència, que inspira autoritat moral i confiança.

El Pep, un company de viatge equilibrat, amb coneixement, habilitats i actitud, amb visió sistèmica i de país, que exerceix la qualitat humana per sobre dels comportaments èpics, que ho posa fàcil, que com un autèntic savi utilitza el coneixement amb intel·ligència i noblesa. La persona amb qui pots confiar i saps que sempre hi és, n'és un referent.

L'enyorança que ens acompanya és el preu per haver-lo conegut essent com és. Tanmateix, no és un comiat. Continuarà formant part dels bons moments i dels bons records i aprenentatges que ens acompanyen.

Pep, sé que t'agradaria passar desapercebut i començar aquesta nova etapa que tant esperes i et mereixes deixant les coses ben fetes i ben lligades, i prou.

En canvi, sense saber-ho, sense voler-ho, has esdevingut en un autèntic testimoni del lideratge humil, aquell que va més enllà de les grans gestes, aquell que no s'aprèn només des de la formació acadèmica, aquell que va de valors i actituds que sumen i multipliquen, que no fa remor, però que queda en el més profund dels que hi hem conviscut.

Pep, en nom de tota la comunitat Unió, gràcies per tot, per ser com ets, per ser-hi sempre!

"Un gran líder és abans que res un servent, i aquest simple fet és la clau de la seva grandesa!" Rovert K. Greenleaf

Roser Fernández