Des del 23 de desembre de 2015, data en què va entrar en vigor el Decret de prescripció infermera, fins avui, l'Estat Espanyol ha disposat de 58 oportunitats per canviar la seva decisió, per gestionar el conflicte originat. Però no ho ha fet. S'ha mantingut en aquesta actitud de superioritat que el caracteritza, provocant una indigestió del Decret en el sistema sanitari, que avança cap a una situació d'emergència per garantir, malgrat la inseguretat jurídica, el dia a dia de l'atenció sanitària.
Tant el Consejo General de Enfermería i el Sindicat d'Infermeria SATSE, com 9 governs de comunitats autònomes (Illes Balears, País Basc, Extremadura, Cantàbria, Canàries, Catalunya, Navarra, Astúries i Andalusia) han presentat al Tribunal Suprem un recurs contenciós-administratiu, en el qual demanen també la suspensió cautelar mentre es resol el recurs.
A Catalunya, s'ha creat una Comissió de Crisi liderada pel Consell de Col·legis d'Infermeres de Catalunya, constituïda per més de 50 entitats responsables de contribuir a la garantia d'unes bones cures infermeres a la població (col·legis oficials d'infermeria, facultats i escoles d'infermeria, associacions i societats científiques, sindicats, patronals i altres organitzacions sanitàries i socials), entre les que es troba La Unió. Aquestes entitat han manifestat el rebuig al Decret i han signat un Manifest en el qual s'alerta de la greu situació que es deriva del seu compliment.
En aplicar el Decret, es bloqueja l'assistència sanitària tal com la coneixem avui, es burocratitza l'activitat dels metges sense valor afegit i es perjudica greument el ciutadà, qui ha de rebre una atenció centrada en les seves necessitats, no en l'interès corporatiu d'uns quants que estan ancorats en el passat i que tenen capacitat d'influència en un Govern en funcions.
Per tant, les conseqüències d'aquesta decisió del Govern d'Espanya afecten tant els professionals i els malalts, com l'eficiència del sistema i la societat en general. Nosaltres, per il·lustrar l'impacte del Decret a Catalunya, mostrem algunes dades. Posem música a la lletra!
Les infermeres catalanes fan, aproximadament, en un dia:
Aquests números posen de manifest que hi ha un espai de treball en equip interdisciplinari, de respecte i compromís professional, que de facto, avui funciona amb eficiència i seguretat demostrada i que el Decret, si no es deroga, malmetrà.
Però les infermeres no volem quedar-nos en aquest de facto, volem que l'activitat de cures que implica la indicació de medicaments o productes sanitaris tingui empara legal. Per això demanem a l'Administració, des de fa més d'onze anys, un Decret que reguli la prescripció infermera en l'aplicació del pla de cures de les persones a qui prestem atenció, d'acord amb la nostra qualificació professional, no un Decret que limiti la nostra capacitat d'intervenció i que ens exposi a la inseguretat jurídica, tant si fem com si no fem. Perquè cal tenir en compte que en l'exercici de la nostra professió tenim l'obligació de complir el Codi Deontològic, que entra en contradicció amb l'obligació de respectar aquesta nova norma jurídica.
Els impulsors del Decret, lluny de fer un pas enrere, en aquests 58 dies de vida de la norma jurídica, des del 8 de febrer se senten recolzats pel primer dictamen judicial emès pel Tribunal Suprem, en resposta a la petició de suspensió cautelar del Consejo General de Enfermeria i el SATSE, que desestima la suspensió cautelar del Decret per “manca d'arguments vàlids”(!).
És decebedor comprovar que estem sotmesos a les decisions d'uns i altres, que desconeixen la realitat assistencial, el bon funcionament dels equips interdisciplinaris i, és més, s'atreveixen a qualificar “d'hipotètiques” les conseqüències per al sistema sanitari que es deriven de l'aplicació del Decret, tal i com ha fet el Tribunal Suprem.
Malgrat aquest àrid paisatge, confiem que el nou Govern d'Espanya abolirà el Decret i legislarà per preservar el bon funcionament del sistema sanitari actual, regulant la prescripció infermera d'acord a la pràctica quotidiana que desenvolupem les infermeres. Un terç de les formacions que ara composen les Corts, s'han pronunciat a favor d'aquesta línia d'actuació. Del Govern català no en tenim dubtes. Així ho ha expressat el conseller de Salut en les seves declaracions públiques.
Mentrestant, només podem apel·lar al senti comú. Que és el que fem servir les infermeres en defensa de la salut dels ciutadans.
Podeu consultar altres entrades a Apunts, el blog de La Unió, sobre la prescripció infermera: