El convenio socio sanitario: presente y retos de futuro

El passat mes de juliol tots vam assistir a l'extinció, al vèncer la ultraactivitat, dels dos convenis col·lectius del sector sanitari concertat català.

Un agredolç desenllaç després d'un llarg procés negociador, iniciat en un ja llunyà mes de juny del 2009, que es va desenvolupar enmig de la més dura crisi econòmica i social que ha conegut el país en dècades i que va culminar en un desafortunat procés de referèndums. En aquestes consultes als centres de treball, els sindicats van sotmetre a votació una proposta de mediació realitzada per la Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat del Departament d'Empresa i Ocupació. Les parts ens vam sotmetre a la mediació de la proposta, en un darrer intent per desbloquejar la situació. Però la proposta es va veure malbaratada en el procés, ja que va ser refusada pels professionals de les diferents de línies d'activitat, excepte per la sociosanitària.

És a partir d'aquí que les organitzacions patronals i els sindicats CCOO i UGT ens vam posar a treballar per assolir un acord, que aquest cop sí que va culminar amb èxit. Aquest acord, signat el passat mes de novembre, s'ha bastit al voltant de la proposta mediadora del Departament d'Empresa i Ocupació que es veu concretada sobre l'articulat de l'extingit Conveni de la XHUP. Sobre aquest, s'han incorporat les modificacions legals que el legislador ha realitzat en el decurs d'aquests anys, així com els acords que les parts hem anat assolint en comissió paritària des de l'any 2006.

Aquest I Conveni col·lectiu dels centres sociosanitaris de Catalunya amb activitat concertada amb el Servei Català de la Salut dóna cobertura a desenes de centres sociosanitaris i, també, a les entitats d'atenció especialitzada, d'atenció primària, així com a les institucions de salut mental que s'hi han adherit. Aquestes organitzacions ocupen més de 15.000 professionals i conformen una quarta part dels efectius del sector sanitari concertat català.

Una vegada assolit l'acord que empara una part del sector, cal plantejar-se els reptes de futur i el camí a seguir, ja que som conscients del fet que han quedat nombrosos aspectes per ser tractats i matèries per ser negociades. 

En primera instància, caldrà fer una profunda reforma de l'actual sistema d'enquadrament professional, tenint en compte i assumint la responsabilitat que la solució que donem condicionarà el sector durant molts anys. En aquest sentit, és necessària l'adaptació de la classificació professional a l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (comunament conegut com Pla de Bolonya). A més, cal incorporar i desenvolupar les noves especialitats d'infermeria i adaptar-se al Reial decret-llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, que va eliminar el rígid sistema de classificació de treballadors per categories i va generalitzar el sistema de grups professionals.

En segon lloc, també es necessari analitzar detingudament altres aspectes fonamentals per a la gestió de persones, com són la retribució variable i el desenvolupament professional. En aquest cas, cal repensar el sistema de retribució variable en funció de l'assoliment d'objectius, ja que és imperatiu cercar un lligam més directe i estret amb els resultats econòmics i productius de les institucions. Pel que fa al desenvolupament professional, cal formular les estratègies perquè esdevingui un veritable sistema de millora contínua de les competències professionals.

Finalment, la implicació i la participació estructurada de les diverses disciplines que conformen les institucions en la pressa de decisions esdevé, també, una d'aquestes temàtiques que serà necessari tractar en els propers mesos.

L'abordatge d'aquests temes requerirà per part de tots els signants del Conveni un exercici de talent, ja que el debat es donarà en un context limitat de recursos econòmics i limitat, també, en l'àmbit funcional (sector sociosanitari). Així mateix, aquests són uns elements que tenen la seva vigència i impacte en la resta de línies d'activitat del sistema. És per això que és imprescindible conèixer l'opinió i demanar la implicació d'aquests altres sectors, així com també la d'aquells sindicats representatius que no han format part de l'acord de Conveni per al sector sociosanitari.

Amb l'objectiu de donar resposta a tots aquests desafiaments i a d'altres que aniran apareixent, seran necessàries elevades dosis de generositat per part de tots els agents implicats, així com establir els mecanismes per a un diàleg directe i honest, i tenir una gran predisposició per tal d'assolir acords. No podem perdre de vista que l'objectiu final és facilitar que les institucions i els professionals desenvolupin la seva activitat i el seu acompliment en les condicions més òptimes per mantenir i millorar els serveis a la societat a la qual, tots plegats, donem servei.