‘Historias con piel’ y ‘gallina de piel’

Al plenari de comunicació corporativa i periodisme després de Twitter que es va fer el passat 13 de juliol, el director de RAC 1, Eduard Pujol, animava els directors de comunicació de les entitats associades a explicar històries amb pell; Georgina Ferri, sotsdirectora de l'Ara, deia que entre els continguts que més interessen hi ha els vinculats a la salut, en concret, amb el càncer i l'alimentació saludable; Albert Sáez, sotsdirector d'El Periódico, assenyalava que la confiança en les organitzacions va a l'alça i Toni Piqué, cap de projectes d'El Nacional.cat, animava l'auditori a crear continguts propis.

Ara, el que ens agrada és que ens expliquin la informació a través d'històries personals, en canvi, fa uns anys la tendència, en periodisme, era explicar-ho tot a partir de l'estadística. La conjunció tecnologia prêt-a-porter i la distorsió entre intimitat i el que fem públic fa que aflorin multitud d'històries. Qualsevol amb un mòbil a la mà pot narrar o ser protagonista d'una història viral i tots, en un moment donat, som susceptibles de convertir-nos en periodistes-ciutadans.

És evident que en l'àmbit sanitari i social les històries personals tenen molta força i comunicativament funcionen molt bé. En canvi, aquesta força comença a diluir-se quan volem abordar aspectes de gestió o de política sanitària, segurament perquè aquests temes no generen tanta empatia com el primer i perquè la informació és especialitzada i, sovint, molt tècnica.

La gestió no té l'emoció pròpia de les històries personals però, d'alguna manera, hem de començar a posar-hi sal. I explicar-se amb gràcia no vol dir caure en la simplificació i, ja que hi som, en la demagògia, si convé. Les explicacions poden ser senzilles però rigoroses.

Si parlem de vivències personals, em permetreu que us expliqui una de pròpia. El primer panorama del sistema sanitari me'l va pintar la meva mare quan feia EGB per entretenir-me de camí al metge. De l'explicació infantil, la gran conclusió era que érem uns afortunats i que gràcies als impostos de tots, independentment de l'economia de cadascú, gaudíem d'un sistema sanitari molt bo. Ara, ja de gran, sempre penso en aquesta anècdota quan, després d'un argumentari tècnic sobre el sistema sanitari del nostre país, la conclusió és que funciona raonablement bé i que ens hauríem de sentir orgullosos com quan els anglesos van mostrar el National Health Service al món durant la presentació dels jocs olímpics, tal com deia l'expresident de La Unió, Manel Jovells.

Davant els tires i afluixes partidistes i la dificultat del tema, ens hauríem d'esforçar en apel·lar com a sector a la consciència col·lectiva i intentar posar una mica de gallina de pell, com deia el Cruyff. Potser així, com a consumidors d'informació i com a ciutadans, pararem més atenció a la informació i actuarem en conseqüència.

Podeu ampliar la informació sobre el Plenari de comunicació fent clic aquí.