L'Hospital del Mar ha centrat un reportatge emès recentment al programa Sense Ficció, de TV3, en el qual s'explica l'evolució del centre al llarg dels seus 100 anys d'existència. El documental “L'hospital que mira al mar” és un bon exemple de la importància de la implicació de la societat civil en el desenvolupament de les entitats sanitàries a Catalunya.
És precisament per la importància que ha tingut la societat civil al sector sanitari que des de La Unió veiem amb preocupació la renúncia del Consell Rector del Parc de Salut Mar, presidit per Josep M. Via. Aquest fet és una mostra del que està passant al sector i evidencia un allunyament de la societat civil en els òrgans de govern de les entitats sanitàries, històricament clau per al desenvolupament dels centres i la sanitat del nostre país.
Sempre hem defensat que als òrgans de govern hi participin persones provinents de la societat civil amb una sincera vocació de servei públic, avalades per un reconegut prestigi i una sòlida trajectòria. El que els mou és la confiança i no un interès pecuniari; la confiança en poder exercir les seves funcions de governança i aportar una visió estratègica a les organitzacions. Fins ara, aquestes organitzacions s'han caracteritzat per regir-se pel principi de l'autonomia de gestió basat en la responsabilitat social i la cerca dels millors resultats, de manera transparent i retent comptes permanentment dels resultats i dels recursos emprats.
Des de fa un temps, el sector observa amb neguit la minva de l'autonomia de gestió en els centres a causa, segurament, de diversos factors: un cert involucionisme a l'hora d'interpretar la norma i un mal entès control polític que fiscalitza més que avança i orienta prioritats en les polítiques sanitàries que necessita el país.
Aquests dos factors que comentava estan limitant la capacitat d'actuació d'aquestes persones de reconeguda vàlua que han acceptat situar-se desinteressadament al capdavant dels òrgans de govern. La manca d'un clima de confiança, que no de professionalitat o de dedicació, està impedint que puguin desenvolupar en condicions adequades la seva feina.
Aquesta crisi de confiança, sumada a la radicalització en els posicionaments ideològics i polítics, que demagògicament recorre a la privatització, està posant en perill un dels pilars del nostre sistema sanitari universal i de qualitat, basat en l'autonomia de gestió i l'avaluació pública i transparent de resultats.
En posar en dubte la participació de la societat civil en els òrgans de govern de les entitats sanitàries, el que s'està qüestionant és un model de col·laboració publicoprivada en el qual la societat civil ha tingut un paper rellevant. Quan països del nostre entorn s'emmirallen en aquest model, nosaltres, que hem comprovat que obté bons resultats de salut i eficiència, ens el deixarem perdre?