La salud y la atención a la dependencia en Europa

El pròxim 25 de maig, els ciutadans de la Unió Europea (UE) estan cridats a renovar el seu Parlament. Cal tenir en compte que durant la setena legislatura (2009-2014), aquest òrgan ha exercit més poder que mai i ha decidit, per exemple, amb relació al conjunt del pressupost de la UE, en grans acords comercials internacionals i sobre la gran majoria de legislació de la UE.

Malgrat que els diferents Estats i regions conserven les responsabilitats en assistència sanitària i social, serà necessari estar atents al rumb de l'Europa comuna. El dret a l'assistència sanitària és reconegut a la carta de Dret fonamental de la UE. En els pròxims anys, caldrà veure com es desenvolupa en un entorn de lliure circulació i mobilitat de pacients sense provocar un desequilibri per la manca de reemborsament entre les institucions sanitàries.

Creiem que és indispensable una col·laboració tant en la coordinació entre els Estats i regions, com entre les institucions. En aquest sentit, les eleccions al Parlament europeu representen una oportunitat per veure quines propostes fan els diferents partits polítics a la ciutadania.

Segurament perquè l'assistència sanitària i social és un aspecte competència d'Estats i regions, en general, els diversos partits no s'aturen a fer una anàlisi en profunditat ni a plantejar propostes concretes.

Sorprèn que l'Europa que es vol per als pròxims anys no posi damunt la taula grans debats socials que suposen conflicte de valors com l'avortament o el dret a una mort digna. Però encara sobta més que, en un entorn de disminució dels recursos públics, no s'aprofundeixi en com i quin ha de ser el finançament dels sistemes de salut i atenció a la dependència, quins serveis han d'incloure o com es mantenen i milloren les quotes de qualitat. Què en farem de l'estat del benestar?

Més enllà d'aquests aspectes, tampoc no es dóna resposta als veritables desafiaments dels pròxims 20 anys, com la cronicitat.

Sent fidel als orígens de la Unió Europea, em sembla que recuperar la idea de l'estat del benestar, actualitzar-ne el debat i fer propostes per a la seva sostenibilitat estimularia l'interès i la participació dels ciutadans en la construcció d'una esfera política comuna.

Des de cada Estat es fan importants esforços per mantenir i millorar la sostenibilitat i la qualitat dels sistemes públics de salut i atenció a la dependència, però seria desitjable que aquests esforços i els debats al seu voltant es traslladessin al Parlament europeu. Esperem que, independentment del resultat de les eleccions, se sumin esforços en aquesta línia. La salut i l'atenció a la dependència no poden ser menystingudes a Europa, ja que són una peça fonamental, no només per la naturalesa dels serveis que presten, sinó, també, com a generadors de riquesa, d'innovació i coneixement i com a factor de cohesió social.

Des de La Unió hem demanat reiteradament que la salut i l'atenció a la dependència surtin de la picabaralla política. Sobta, però, que no s'esmenti quan els nostres diputats parlen de “política en majúscules”.