L'esperat decret de la prescripció infermera ha decebut a les infermeres i ha sobtat als organismes oficials. Ens referim al Real Decreto de Indicación, Uso y Dispensación de Medicamentos de Uso Humano, aprovat en Consell de Ministres, el proppassat 23 d'octubre. Aquest Decret havia de servir per dotar a la professió d'un marc legal per a la prescripció infermera, amb l'acord previ dels organismes oficials. Però, per sorpresa, tres dies abans d'elevar-lo al Consell de Ministres es va modificar l'article 3, obviant el principal objectiu i l'acord previ del Consejo Interterritorial de Salut: el reconeixement de la prescripció infermera que es correspon amb la seva responsabilitat professional.
Tant per la forma com pel fons, aquesta modificació ha aixecat ampolles entre les infermeres, que vèiem el Decret com una oportunitat per normalitzar una rutina que s'arrossega des de fa molts anys, prescriure sense marc legal, i que fins ara ens han deixat fer d'amagat. Si aquest Decret veu la llum amb el text modificat, tant la professió infermera com el sistema de salut hauran perdut l'oportunitat de regular i operativitzar una competència infermera adquirida en la formació universitària i que, sens dubte, contribueix a l'eficiència del sistema. Però, sobretot, serà una oportunitat perduda per millorar la qualitat de l'atenció que ha de rebre el ciutadà. En aquest sentit, estarem tots d'acord que en una visita domiciliària, per exemple, seria més beneficiós per al malalt o el cuidador que la infermera pogués prescriure els medicaments, materials i productes que són de la seva exclusiva responsabilitat (bolquers, pomades per a cures de nafres, cures d'ostomies etc.), evitant un tràmit bàsicament burocràtic: anar a buscar la prescripció mèdica al centre de salut.
Convé dir que les infermeres estem vivint aquest Decret com una manca de respecte per l'exercici de la nostra professió, perquè ens limita poder desenvolupar competències pròpies quan precisament, com a col·lectiu professional, ens caracteritzem per l'assumpció d'intervencions de cures cada cop més complexes i amb més responsabilitat, d'acord amb la nostra qualificació professional. A la pràctica, el Decret no reconeix la capacitat prescriptora de la infermera ni tampoc criteris de bona pràctica i judici clínic infermer. I, per acabar-ho d'adobar, el Decret assenyala que les infermeres titulades haurem d'obtenir una acreditació per poder indicar o autoritzar medicaments, materials i productes que utilitzem en la nostra pràctica diària. Ens estant demanant que ens acreditem per indicar o autoritzar tot allò que la nostra pròpia titulació universitària ja acredita. Ens exigeixen que fem 180 hores de formació per realitzar una pràctica clínica quotidiana per la qual ja estem acreditades. Incomprensible!
Si s'aplica aquest Decret, farem una regressió en la professió infermera i es provocarà un col·lapse en el sistema sanitari, sobrecarregant-lo amb més burocràcia, sense millorar-ne la qualitat assistencial i injectant-li, això sí, unes elevades dosis d'ineficiència. Per tant, considerem que aquest Decret és inacceptable per a la professió infermera, insostenible per al sistema de salut i injust per al ciutadà, al qual se suposa que hem d'oferir una atenció centrada en la persona, objectiu del qual ens allunyem amb aquest Decret.
D'altra banda, ens preguntem, és així com s'ha de respondre als reptes actuals i de futur del sistema? Per què els que tenen la responsabilitat d'introduir millores en el sistema desaprofiten el talent i la capacitació dels professionals infermers?
En un to esperançador, volem afegir que cal tenir present que, a més de la legislació estatal, el desplegament d'aquest Decret requereix el compromís dels sistemes de salut de les Comunitats Autònomes i que a Catalunya es va aprovar el passat mes de setembre el desplegament de la indicació, ús i autorització de medicaments d'ús humà i productes sanitaris i medicaments no subjectes a prescripció mèdica.
Des de La Unió i des del Consell Tècnic Assessor d'Infermeria donarem suport a les iniciatives que contribueixin a fixar el marc legal de la prescripció infermera en benefici de l'exercici de la professió, fent més eficient el sistema i, sobretot, en benefici d'una millora en l'atenció al ciutadà.