Seguretat del pacient: una prioritat mundial

En la 72ena Assemblea Mundial de Salud del passat mes de maig, l'OMS va adoptar el 17 de setembre com a Dia Mundial de la Seguretat dels Pacients, per tal de recordar a tots els agents implicats (persones ateses, professionals de la salut, responsables polítics, professors, investigadors, xarxes professionals) l'objectiu de mobilitzar-nos i continuar els esforços en favor de la seguretat del pacient. Enguany, sota l'eslògan “Defensem la seguretat del pacient”, la Unió vol sumar-se avui a l'esforç diari dels professionals de totes les institucions sanitàries per tal de millorar la seguretat del pacient, pilar bàsic de la qualitat de l'assistència a totes les persones a les que servim.

Sabem que la seguretat del pacient és una dimensió de la qualitat que busca conèixer, reduir i prevenir els riscos inherents a l'actuació sanitària, que impacten negativament en les persones ateses. Segons l'informe de la OMS (WHO 72ª Asamblea Mundial de la Salud (2019). Medidas mundiales en materia de seguridad del paciente; http://apps.who.int/gb/ebwha/pdf_files/WHA72/A72_26-sp.pdf), encara avui dia, i malgrat tots els esforços esmerçats, els danys causats als pacients per incidents relacionats amb la seguretat és una de les principals causes mundials de mort i discapacitat. S'estima que contribueix a la mort de 2,6 milions de persones. Un de cada 10 pacients rebrà algun dany derivat de l'atenció hospitalària degut a errors en la medicació, infecció nosocomial, procediments quirúrgics poc segurs, errors diagnòstics o pràctiques de transfusió insegures, entre d'altres.

Adquirir conscienciació, compromís públic per la seguretat i contribuir a fomentar una cultura de seguretat, aquest és el gran repte que tenim tots entre mans. Una cultura que faciliti adoptar per part dels professionals les bones pràctiques de seguretat, que es permeti parlar obertament dels errors en els sistemes, processos i mètodes dins de cada departament, equip assistencial i servei de cada institució sanitària. Una cultura que valori la notificació dels errors en comptes d'amagar-los, sempre amb una finalitat honesta i transparent d'aprendre. Una cultura que sigui sensible a no admetre petites desviacions de les bones pràctiques establertes, que persegueixi els zero defectes, que no només no culpabilitzi sinó que premiï la detecció, anàlisi i millora dels actes insegurs. Una cultura en que les institucions donin suport a les segones víctimes, els professionals que es veuen implicats en un incident, i que obertament i transparent comuniquin els errors a les persones que els pateixen, amb sensibilitat, comprensió, acompanyament, acceptant que ens equivoquem, acollint la nostra fal·libilitat.

Què difícil sembla aquesta cultura contra-corrent, on el prestigi i l'excel·lència es troba en el cantó d'aquells que s'equivoquen, però aprenen dels seus errors, preocupats com equip en fer sistemes més robustos i segurs, sense culpabilitzar les persones. I és que només així, intolerants a les pràctiques poc segures, reforçant els sistemes de treball assistencial, entenent i acceptant humilment els riscos inherents a l'assistència, sabent-nos fal·libles, però amb la curiositat de qui sempre vol aprendre a fer les coses millor, serem capaços d'avançar per a prevenir els problemes de seguretat evitables, Ens ho devem, per respecte, per ètica professional, per dignitat, per compromís amb la societat. Defensem la seguretat del pacient fomentant aquesta cultura.