Someterse a la mirada de los otros

El passat 10 de febrer vam organitzar una jornada sobre el projecte de Benchmarking La Unió, en la qual es van donar a conèixer casos concrets de diverses experiències dels grups de benchmarking  i es va presentar la publicació “Benchmarking Unió. Compartim, aprenem, actuem”. Hi han participat 40 entitats, 200 indicadors i més de 400 usuaris.

Aquest és un projecte que es va iniciar l'any 2006 en el marc del Consell de Sector de Salut Mental de La Unió, quan un grup de gerents i directius d'entitats proveïdores de salut mental van estructurar un seguit d'indicadors per aprendre dels resultats de gestió de les entitats. A aquest primer grup després se n'han afegit cinc més. Aquests grups, un mínim de dues vegades l'any, apleguen professionals del sector per analitzar conjuntament els indicadors i compartir les millors pràctiques.

Avui en dia, quan parlem de fer benchmarking ens referim a comparar productes, serveis o  processos,  amb l'objectiu d'identificar les millors pràctiques, per després fer-ne difusió i estendre'n la seva aplicació.

Aquesta és una metodologia que es pot aplicar dins d'una organització, buscant les bones pràctiques en el si de l'entitat, acció que es coneix com a benchmarking intern. Alhora, es pot fer benchmarking extern, és a dir, comparar-nos amb altres organitzacions del nostre sector.

A data d'avui podem dir que l'àmbit sanitari i social català és un alumne avantatjat en benchmarking extern, doncs des de fa uns 10 anys existeixen diverses iniciatives i plataformes, tant públiques com privades, que permeten compartir i comparar indicadors. L'informe de la Centrals de Resultats, la plataforma MSIQ o els grups de Benchmarking de la Regió Sanitària de Barcelona en són alguns exemples, entre d'altres.

Amb aquesta mateixa filosofia i sumant-se  a aquest moviment, fa anys que des de La Unió s'ha treballat per crear espais en els quals els nostres associats s'hi sentin còmodes, en un ambient de confiança mútua, en el què el més important és compartir més que comparar-se.

Aquests espais actuen com una mena de xarxa col·laborativa, ajuden a fer aflorar el coneixement valuós dipositat en el nostre sistema sanitari i social, identificant el que es fa bé, el que no funciona i fent emergir les bones pràctiques.

L'exercici de fer benchmarking ens obliga a deixar el nostre entorn habitual de feina, a sortir de  la nostra zona de confort, ens porta a posar a disposició de tercers dades clau que mostren el rendiment de la nostra organització i a sotmetre'ns voluntàriament a la mirada d'altres. Aquest és, sense dubte, un acte de generositat.

Com en tot procés d'adopció de nous hàbits, en aquests anys hem vist com s'ha passat d'un cert escepticisme inicial a veure de manera natural el fet de compartir en benefici mutu.

En aquest procés evolutiu, des de La Unió creiem que hi ha diversos aspectes en els quals s'ha de seguir treballant. Per una banda, en fer més difusió per donar a conèixer aquelles àrees en les quals les nostres entitats destaquen. D'altra, en generar els mecanismes que incentivin la translació d'aquestes bones pràctiques a altres organitzacions.

Finalment, considerem que cal evolucionar d'un benchmarking d'indicadors o resultats, que bàsicament ens aporta un rànquing, a un benchmarking de processos, que aprofundeixi més en entendre els processos que hi ha darrera d'uns bons resultats. Des de La Unió seguirem treballant en aquesta direcció.