El valor de la convivència, el futur va d’actituds

Convivència segons l'ONU consisteix en viure amb altres, acceptar les diferències i tenir la capacitat d'escoltar, reconèixer, respectar i apreciar a l'altre, així com viure de manera pacífica i unida. El secret de la convivència és la llibertat, el respecte, la tolerància, la justícia, la solidaritat i l'empatia.

I la serenor de les vacances és un bon moment per reflexionar-hi i practicar-la a nivell familiar i social, i encarar nou propòsit per a la convivència en l'àmbit laboral i democràtic, en el sentit més ampli de la paraula.

Recomano llegir l'article Moderació d'Antoni Gutiérrez-Rubí publicat a La Vanguardia el 13 d'agost. “La moderació quan es combina amb pragmatisme i una dosi de resiliència adequada pot ser guanyadora. La moderació mostra i implica respecte, sensibilitat, empatia i valoració d'aquelles opinions i posicions que, tot i que poden ser molt diferents a les pròpies, mereixen ser escoltades amb receptivitat i intel·ligència. La moderació contribueix al combat contra la polarització i l'extremisme. I quan la comunicació política es torna massa apassionada i irracional, sortint-se de mare, corre el risc a desbordar-se i allunyar moltes de les persones que es podrien acostar amb interès per treballar junts en projectes compartits”.

Començar aquest nou curs escolar amb aquest esperit crec que és la clau. Haig de reconèixer que el que volia expressar just abans de marxar de vacances era el Ja n'hi ha prou. A Les Santes de Mataró quan anem a tancar als gegants cridem fort el No n'hi ha prou  per expressar que gaudim del moment i no volem que s'acabi ràpid. Just aquells dies vam poder conèixer els acord d'investidura del PSC amb ERC i amb Comuns en els quals en Salut es parla de la prioritat de republificar la sanitat i es qüestiona la concertació. Tornem-hi! Hem de saber expressar el Ja n'hi ha prou de confondre a la població i traslladar-li l'angoixa que el model sanitari català és un model de privatització. Com deia algú “Per crear dret o anar a la guerra, els líders no necessiten tenir raó, només l'autoritat que afirmen amb paraules que tant poden dir veritats com mentides”.

La concertació és sistema públic de salut, i ara és el moment d'enfortir-lo, de sumar capacitats, de recuperar accessibilitat i confiança, no d'excloure a entitats històricament compromeses amb el servei públic. No és el moment de generar confrontació fictícia en un model propi de convivència que professionals i ciutadania aprecien. No és el moment de desviar l'atenció al problema de fons. És el moment de sumar esforços per fer sostenible el nostre sistema nacional de salut i frenar la sanitat a dues velocitats amb uns nivells de doble cobertura que ens porten a generar més desigualtats.

El periodista  Josep Martí que aquest estiu ha fet una immersió social per diferents estats d'EUA i que ha anat narrant a La Vanguardia sota la columna Postals americanes, en una conversa amb un xèrif a Mississippí, quan li preguntava si veia algun risc de conflicte civil entre nord americans avui en dia, la resposta que va rebre va ser, no. Que l'únic que notava era més enuig entre la gent i menys generositat en les opinions sobre els altres. Igual que a casa nostra.

Per això, si volem construir futur, si volem engrescar-nos i engrescar a les noves generacions, hem de començar per compartir Actituds, com la convivència.

Ara estem davant d'un nou Govern, una nova consellera de Salut i una nova consellera de Drets Socials i Inclusió que ens mereixen tot el respecte, i amb els que hem de conviure per treballar plegats entorn un projecte i propòsit compartit que és garantir la sostenibilitat i la solvència del sistema públic de salut i de serveis socials. I això només ho podem fer des del respecte i el rigor, amb visió i ambició sistèmica. I sobretot recuperant confiances entre tots.  

Des de La Unió, des de la nostra independència política, des de la contribució social del bon govern i la bona gestió de les entitats associades, i des del rigor i compromís amb les polítiques públiques, traslladem al nou Govern la nostra voluntat de col·laboració per a fer front als reptes i oportunitats de present i de futur, apel·lant a la convivència efectiva, i dient Ja n'hi ha prou quan calgui.

Comencem doncs aquest nou curs escolar amb energies i actituds renovades, de posar-nos-ho fàcil des de l'entesa, el respecte, la generositat, i l'empatia. Amb això també n'hem de ser resilients i exigents. Així arribarem més lluny, i ens farem més feliços i constructius tot plegats.

“Una societat no viu sense utopies, és a dir, sense un somni de dignitat, de respecte a la vida i de convivència pacífica entre les persones i els pobles. Si no tenim utopies ens empantaneguem en els interessos individuals i grupals i perdem el sentit del bon viure en comú” Leonardo Boff