Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (Idescat), actualment, un 18 % de la població a Catalunya té més de 65 anys i aquesta xifra arribarà al 23% el 2030. Aquesta dada és un èxit de la nostra societat així com el fet que l'increment de l'esperança de vida en néixer a casa nostra se situï als 83 anys, una de les més elevades del món.
Si, com prediuen les estadístiques, viurem més, hem de treballar per dotar-nos d'una atenció de qualitat i de futur centrada en la persona. Més quan estem instal·lats en una transformació permanent de la qual és difícil albirar les conseqüències. En aquesta tessitura, l'onada de cronicitat i envelliment afecta totes les esferes socials i suposa un repte gegantí, tant pel volum com per la complexitat.
Per aquest motiu, el model assistencial necessàriament s'haurà de centrar en la persona i no en la provisió del servei, promovent una visió humanística que aposti per una atenció personalitzada i individualitzada, respectant els valors i l'essència de la persona. Una de les claus serà la coordinació de l'àmbit sanitari i social per tal de garantir una atenció continuada, segura i de qualitat.
En aquest camí, organitzacions i professionals que atenen persones dependents hauran d'adequar les noves maneres de fer a les seves entitats, com, per exemple, pel que fa a la gestió d'equips multidisciplinars o les noves exigències de persones i familiars. Aquests són només alguns aspectes. Hi ha molta feina a fer i pocs recursos però, sobretot, manca reconeixement social i laboral de les persones que hi treballen, imprescindibles per al bon funcionament dels centres.
Si la societat valora en el seu conjunt l'atenció sanitària i social i està d'acord en que els professionals assistencials són l'actiu més valuós de les organitzacions, el compromís amb aquest col·lectiu hauria de partir de la pròpia societat, perquè aprecia valors inherents a la seva activitat, com ara la integritat, la confiança o l'altruisme. Així doncs, considerem que aquest compromís no hauria de tenir doble raser i que hauria de començar a esdevenir un contracte social, més enllà de condicions i aspectes laborals, tot i que també són molt rellevants.