El projecte de transformació i modernització de l'Institut Català de la Salut (ICS), des del qual es presta el 70% de l'atenció primària i el 30% de l'atenció hospitalària amb una plantilla de 35.000 treballadors, està aixecant polseguera. Es critica, per exemple, el fet de voler integrar alguns dels seus recursos sota la figura jurídica del consorci.
El 2007, l'ICS va deixar de ser un ens gestor de la Seguretat Social per convertir-se en una empresa pública. L'objectiu principal era la descentralització territorial, atorgant als centres més autonomia en la gestió dels recursos. Recentment, la institució s'ha integrat al Servei Català de la Salut -com la resta de consorcis i empreses públiques de la Generalitat- i, encara que, de moment, sembla aturat l'intent de convertir-la en diverses empreses públiques, la seva transformació segueix en marxa.
En qualsevol sector, i en especial en el sanitari, els gestors tenen l'obligació d'adaptar i orientar els sistemes d'organització de les institucions per oferir la millor resposta a una demanda canviant i, alhora, cercar l'eficiència que els ciutadans exigim en la gestió dels recursos públics. En aquest sentit, la nova etapa que es planteja per a l'ICS preveu autonomia de gestió en el territori, la integració de l'atenció primària i els hospitals, i la promoció d'aliances amb altres proveïdors assistencials propers. Aquests paràmetres obligaran a repensar el seu centre corporatiu, que, a més de vetllar per les decisions territorials, haurà de gestionar les seves sinergies en logística, central de compres, d'informació, etc. En aquest marc, és perfectament factible la convivència del personal estatutari (funcionaris de l'ICS) amb el personal laboral.
Tot gestor del sector sanitari és conscient de les dificultats que comporta modificar estructures o incorporar canvis en la jornada laboral, per posar alguns exemples. És normal, afecta les persones i sempre resulta complicat. Tot i així, últimament en el sector concertat s'han introduït, amb acord dels sindicats, modificacions salarials, canvis en la jornada laboral i en el règim d'atenció continuada (guàrdies), entre d'altres, que han permès una millor adequació de la demanda i fer viables les institucions.
En el cas del personal estatutari, aquestes qüestions són pràcticament inabordables, ja que qualsevol modificació de les condicions del treball implica una crítica cap al sistema en general i, darrerament, s'acaba amb l'afegitó de “la privatització”. Caldria fer un esforç per tal que els interessos generals estiguin per damunt dels individuals i plantejar-se per què és tan difícil arribar a acords en el règim estatutari. Però, en canvi, sí ha estat possible assolir-los en el sector concertat, per no esmentar altres sectors d'activitat.
Per continuar millorant en resultats i garantir la sostenibilitat del sistema sanitari català, són necessàries diverses reformes estructurals i la transformació de l'ICS és una d'elles. La integració d'alguns dels seus recursos sota la figura jurídica del consorci és una opció legítima, ja que aquesta fórmula s'ha demostrat vàlida i, en més de tres dècades, ha donat una resposta satisfactòria a la població atesa en el marc dels recursos disponibles. Cal, per damunt de tot, apostar per la bona gestió, la transparència i el retiment de comptes, independentment de la figura jurídica i la titularitat de les entitats.