Què hem après de la COVID-19? Dia Mundial de les Cures Pal·liatives

La commemoració del dia mundial de les Cures Pal·liatives és una excel·lent ocasió per a reflexionar breument sobre l'experiència viscuda en els darrers mesos en el context de la crisi sanitària de la COVID-19, i molt especialment sobre algun dels aspectes ètics que ha posat sobre la taula. Des de la necessitat imposada de prioritzar els recursos limitats entre les persones que necessitaven ser ateses fins a com hem gestionat el final de vida dels que malauradament no han superat la malaltia.

La priorització dels recursos, que anaven des de la negació d'una derivació a llit hospitalari fins a un respirador o l'accés a fàrmacs, va ser durant els dies-setmanes crítics de la pandèmia un malson per a molts professionals que havien de decidir no només de cara a la persona atesa sinó pensant també en la col·lectivitat, potser privant d'un recurs vital a més d'un per a que el pogués aprofitar un altre amb més possibilitats de sobreviure.  Calia passar de la mirada individual a la mirada global i decidir en conseqüència, i això generava molt patiment emocional a tots els implicats, afegit a l'element de la incertesa, amb el que tan malament ens movem.

Un altre element que va generar gran angoixa va ser el fet de veure morir a diari a les persones sense cap acompanyament ni suport, soles, i sense tenir tampoc un confort adequat com seria el propi d'un final de vida ben atès, moltes vegades per manca de recursos o desbordament assistencial. Allò que tots voldríem al final de la vida i que les cures pal·liatives ens procuren, com és l'adequació del tractament, l'atenció al patiment físic i psicològic, l'acompanyament dels nostres essers estimats i el respecte als nostres valors i preferències, va esdevenir un desideràtum impossible.

Vàrem superar aquelles setmanes tan dures amb molt d'esforç de tots, en especial dels professionals de la salut, gestors i ciutadania. Ara convé preguntar-nos si hem après de l'experiència, si estem preparats per a fer-ho diferent i millor si mai ens hi tornem a trobar i si podrem garantir als nostres ciutadans uns mínims èticament correctes i respectuosos amb la dignitat de la persona.

La pandèmia ha fet evident la importància de tenir en compte l`ètica de l'atenció a les persones, en context de crisi sanitària, però també en el dia a dia. Tant de bo que serveixi de lliçó i que una nova manera de fer les coses hagi vingut per quedar-se.