Reconeixement compartit i aprenentatges

La Junta de Govern del Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC) m'ha atorgat el Premi de Reconeixement a l'Economista d'Institucions 2023,  juntament amb  la secretària d'Hisenda de la Generalitat de Catalunya, Marta Espasa Queralt.

Fins ara el reconeixement era només per a economistes d'empresa o de despatxos, i enguany han creat aquesta nova línia per reconèixer també l'aportació dels economistes a l'administració pública i a institucions.

En aquest blog només vull compartir dues coses, aquest reconeixement, i els principals aprenentatges com a economista de la salut i del sector públic durant aquests anys.

Sincerament és un reconeixement que vull fer extensiu als referents que he tingut a l'àmbit acadèmic, que em van introduir i despertar l'interès en l'economia de la salut i en l'economia del sector públic; als referents directius que m'han donat confiança i aprenentatge, i als equips de treball amb qui he compartit i comparteixo projectes en la meva trajectòria professional, al Col·legi d'Economistes de Catalunya i a la Comissió d'Economia de la Salut on fa 35 anys que hi estic vinculada i, molt especialment a la meva família pel seu suport i respecte a la meva dedicació professional.

Més enllà del reconeixement personal és rellevant que la primera vegada que es dona el premi d'Economista d'Institucions és a una economista de la salut i a una economista d'una institució sanitària i social, La Unió. Per això vull compartir aquest reconeixement amb tota la família Unió, i amb tots els economistes i gestors del sector de salut i social que hem fet possible que el nostre sector sigui considerat com un sector estratègic per a la bona gestió de serveis públics i a les persones.

I si hagués de resumir molt sintèticament els aprenentatges que m'he emportat fins ara en l'exercici de la meva professió com a economista en el sector salut en quedaria amb  aquests cinc:

• La bondat d'utilitzar el criteri cost oportunitat i el rigor en la presa de decisions com a expressió de l'exigència ètica en l'ús eficient dels recursos públics
• La rellevància de la qualitat en la governança pública dels models de col·laboració publicoprivada i de concertació com a expressió de la contribució i aportació de la societat civil en la prestació professionalitzada dels serveis públics, un valor de país
• El valor de les organitzacions, del seu bon govern i bona gestió, per activar coneixement, inversions, talent i capacitat d'innovació entorn un propòsit compartit.
• El valor de la gestió responsable de les expectatives en els serveis públics per garantir la sostenibilitat de les polítiques socials sense hipotecar a les futures generacions. Fer polítiques socials és fer-les sostenibles.
• La necessitat de superar la confrontació entre economia productiva i economia social si volem ser un país referent de progrés econòmic i cohesió social.

Tanmateix el principal aprenentatge que vull compartir és el de les actituds. El compromís amb la professió i amb la societat per fer escolta activa i dedicar temps personal a enfortir el valor de la societat civil. La coherència i rigor, que legitimen els arguments i l'acció. L'entusiasme, encomanar i deixar-se encomanar. La resiliència en allò que creus. I el compromís amb un nou contracte social intergeneracional.

Permeteu-me doncs, compartir amb tots vosaltres aquest reconeixement, que és de tots i per a tots!