A l'Assemblea General d'Associats del passat 11 de desembre, el president de La Unió, Manel Jovells, identificava tres aspectes que amenacen la sostenibilitat del sistema sanitari català: el subfinançament històric, algunes disposicions normatives poc ajustades a la realitat del sector i la situació política i social. Voldria dedicar aquest espai a reflexionar sobre la primera qüestió, especialment quan aquests dies s'està abordant l'avantprojecte del pressupost que ha presentat la Generalitat al Parlament, tot i que fins al gener no es debatrà per àmbits específics. Semblaria que Salut creixeria el 2,1% i que Benestar Social i Família ho faria en un 1,7%. Aquests increments anirien destinats en la seva majoria a cobrir les pagues extres dels funcionaris que el Govern s'ha compromès a tornar a abonar.
Arran d'aquests fets voldria fer èmfasi en dues qüestions cabdals. La primera, que la sanitat pateix un subfinançament històric que, sumat a la davallada d'ingressos dels últims 4 anys, ha deixat el sector al límit. La segona, que la sanitat és un tema de país i els recursos que s'hi destinen no haurien de veure's afectats pels moviments o, fins i tot, per la picabaralla política.
Pel que fa al subfinançament històric, el conseller de Salut, Boi Ruiz, ha demanat que el Govern central assumeixi el dèficit sanitari objectivable (a causa del subfinançament) de les comunitats autònomes, per aportar d'aquesta manera una mica d'oxigen a la sanitat en el seu conjunt.
La història i també els últims anys han estat poc generosos amb la sanitat catalana des del punt de vista econòmic. Vull fer notar que, des del 2010, el sector sanitari ha vist reduïts els ingressos al voltant d'un 18%, mentre que els costos han augmentat aproximadament un 10%. A més, a partir de l'1 de gener els productes sanitaris tindran un 21% d'IVA en lloc del 10%.
Els nivells de qualitat i eficiència s'han mantingut gràcies, sobretot, a gestors i treballadors del sector que han perdut al voltant d'un 20% del seu poder adquisitiu. Els pressupostos del 2015 haurien de servir per retornar als funcionaris la seva paga extra però també perquè els treballadors de la sanitat concertada puguin recuperar la seva capacitat salarial. És de justícia.
I tot això s'hauria de fer amb l'acord econòmic, polític i social. Un sistema sanitari com el nostre, reconegut internacionalment i que obté uns bons resultats de salut i d'eficiència, l'hauríem de salvaguardar entre tots. Segurament compartim la reflexió, no demorem l'acció.