Black Friday

Fa una parell de divendres, quan estàvem pendents de les solucions al problema dels impagaments als centres sanitaris i sociosanitaris, van aparèixer en roda de premsa un ministre i una vicepresidenta:

- Vaig demanar al Ministre –diu ella– que tornés a revisar les dades que tenim, especialment pel que fa al dèficit de Catalunya.
- Em vaig posar a llegir els informes acadèmics –explica el Ministre– i vaig veure que el dèficit fiscal de Catalunya amb el sector públic estatal (allò que rep respecte el que aporta) és de 15.000 milions d'euros l'any. Repassant els números, resulta que això és molt superior a les necessitats de finançament de Catalunya, els 8.000 milions d'euros del FLA ordinari i els 3.000 del FLA extraordinari pel dèficit no finançat del 2014. No m'ho podia creure!– diu el Ministre.
- Però hi ha més maneres de mirar-ho –continua el Ministre–. Veiem què passa en termes de percentatge del PIB. Aquest saldo de les balances fiscals és el 7,7% del PIB de Catalunya, també molt superior al dèficit públic permès del 0,7% i, fins hi tot, del real.
- Jo li vaig dir –interromp la vicepresidenta–: per què no vas a mirar-ho a aquell Informe del Sistema de Cuentas Públicas Territorializadas, que per alguna cosa el vam encarregar?
- Sí, sí. Amb aquest informe el saldo del que aporta Catalunya per sobre dels diners que s'hi destinen baixa al 3,75% del PIB. Però encara és superior al dèficit públic de Catalunya. Arribats a aquest punt, els números ja no podien donar més de si i li vaig demanar a la vicepresidenta com volia que ho expliquéssim i quina decisió havia de prendre la Comisión Delegada de Asuntos Económicos.
- Nosaltres som valents i reconeixem les situacions reals –pren la paraula la vicepresidenta–. Som conscients que, si Catalunya disposés dels tributs que paguen els seus ciutadans i les seves empreses, no tindria dèficit i encara podrien tenir uns serveis millors. El FLA que els estem transferint, en realitat, hauria de ser un pagament a compte per allò que els devem. Volem demanar disculpes per haver retardat fins ara l'aprovació del FLA (una part important per deutes del 2014).
- És més –continua la vicepresidenta–  això ens ha fet reflexionar i muntarem un sistema per informar mensualment a Catalunya sobre en què ens gastem els milions d'euros de més que ens passen cada any i puguin decidir si ens ho transfereixen i quan.

El divendres següent, tant o més preocupats que l'anterior perquè no acabàvem de veure com s'aplicaria el FLA a Catalunya, apareix de nou en roda de premsa la vicepresidenta. Explica amb “gran respecte” que, repassant les normes, s'havien adonat que l'Estat no estava complint les condicions marcades a la Llei de finançament de les comunitats autònomes, ja que s'havia d'haver revisat  en acabar l'exercici del 2013. En conseqüència, anuncia que en lloc de fer les liquidacions amb dos anys de retard com fins ara, han decidit transferir immediatament els saldos pendents a favor de les comunitats autònomes i avancen la distribució de l'increment de recaptació tributària del 2015.

Llegeixo les notícies dels dies següents i veig que no he entès res, que el conte que havien explicat era just al revés. Han estat dos divendres de confusió. Potser té a veure que un era un 20-N i deixava anar un tuf a temps passats. L'altre, un nou divendres negre.

Dit això, estem en una situació d'emergència pel manteniment dels nostres serveis bàsics i cal fer el que sigui perquè no puguin retenir el finançament ni un segon més. Sense oblidar, és clar, que són els nostres diners i els necessitem per als serveis que es mereixen els nostres conciutadans i els professionals que treballen a les nostres organitzacions. També és de justícia no oblidar que les rialletes de la vicepresidenta són insultants per a les persones i organitzacions que s'han esforçat aquests anys per intentar que la crisi repercuteixi el mínim possible en els serveis bàsics per a la nostra població.