Carta oberta al vicepresident d’ACES

Benvolgut Dr. Lloveras,

Vull expressar la meva sorpresa i malestar per les teves declaracions, recollides en un suplement de El Periódico de Catalunya el passat cap de setmana. El sector sanitari català, amb la característica de la convivència publicoprivada, ha configurat  un model del qual, com molts ciutadans, me'n sento orgullosa. No cal dir que aquest model necessita reformes i millores per poder-se enfrontar adequadament als reptes de salut i socials, i, alhora, ser sostenible en el temps. Per avançar i aprofundir en el nostre model calen arguments objectius i tècnicament robustos. Malauradament, en els teus arguments no vaig saber trobar cap tipus d'idea constructiva encaminada a preservar-lo o a dotar-lo de més eficiència i qualitat.

Però el que trobo més fora de lloc i que més em va doldre és l'acusació de corrupció del model sanitari de finançament públic, centrada en la figura dels consorcis, per no dir el fet que acusis de manca d'ètica als metges que fan activitat privada en els centres públics, encara que això sí, hipotèticament. Tirar la pedra i amagar la mà, ni just ni ètic.

La primera acusació em dol perquè la corrupció no és patrimoni del model, sinó que és inherent a les persones, cosa que segur que també penses. Em permeto fer-te notar que la justícia està investigant un únic cas de presumpta irregularitat administrativa, que no de corrupció, que existeix en un consorci i que, en 30 anys, no hi ha hagut cap condemna per corrupció en un consorci sanitari. La segona acusació també em dol i, sincerament, no l'entenc, perquè assenyales, hipotèticament,uns col·legues de professió, que també ho són meus, per fer xantatge a les persones que atenen. Això ho trobo gravíssim.

Tenim opinions diferents sobre l'activitat privada en els centres del SISCAT. És conegut que a nivell personal i també des de l'entitat que tinc l'honor de representar defensem aquesta pràctica sempre des d'una regulació ètica i de mercat, sota el prisma de la competència lleial. Podríem debatre els arguments i arribar a una entesa o no. Però fent servir arguments.

Resulta del tot injust acusar els metges que fan activitat privada en els centres públics de manca d'ètica, ni que sigui hipotèticament. És que els metges que fan aquesta pràctica aborden de diferent manera l'exercici de la professió que pugui fer un metge que presti serveis mèdics en un centre de titularitat pública?

Assenyalar amb el dit sense arguments o proves no és tolerable. També trobo reprovable i del tot il·lícit fer servir arguments opacs i, en definitiva, atemorir el ciutadà.

Comparteixo amb tu que la manca de recursos ens obliga a ser més eficients i, també, afegeixo, a preservar un sistema de salut de finançament públic que crea cohesió social i que s'ha adaptat a aquests temps tan difícils d'una manera admirable. Per fer-ho possible, és imprescindible la convivència i la participació tant del sector públic com del sector privat. D'aquesta manera, el ciutadà pot triar lliurement entre la medicina pública i la privada. Els països del nostre entorn ja han vist que l'única manera de blindar els sistemes de protecció social, amb qualitat i eficiència, és precisament a través de la cooperació publicoprivada, de la qual som un exemple. La medicina exercida sota el règim públic, el règim privat o sota la col·laboració publicoprivada és la nostra història i, sobretot, el nostre futur.

Des de la reflexió i la serenor, espero a títol personal i per descomptat des de La Unió, contribuir a fer realitat aquest futur intercanviant arguments i propostes tècniques amb tots els actors del sector. Perquè els moments que vivim fan més necessàries que mai mirades constructives, allunyades del soroll polític, la demagògia i la polarització de les idees.