Envelliment, treball i salut: conceptes antagònics?

Amb aquest títol, la Societat Catalana de Salut va celebrar recentment la XX Jornada de Prevenció de Riscos Laborals en l'Àmbit Sanitari, que posa damunt la taula un tema punyent per a les entitats. En general, l'edat laboral no ha de suposar un problema si les organitzacions estan preparades per abordar aquesta situació, però és necessària una reflexió a nivell de sector per establir actuacions similars a tots els centres.

La demanda de la població ha significat un increment de feina per a les organitzacions sanitàries i socials que s'ha vist augmentada notablement a les institucions d'aguts per la disminució de l'estada mitjana, que repercuteix directament en les càrregues de treball, especialment en la infermeria. A més feina, cal afegir que les formes de treball convencional –com per exemple els circuits estables o els sistemes d'informació de primera generació (papers)– es troben en canvi permanent, motivat per les noves tecnologies de la informació, de diagnòstic i d'adaptació a la demanda.

Tots aquests elements de canvi, que normalment es produeixen a molta velocitat, generen, a vegades, una situació d'estrès per als professionals més grans que és difícil d'assumir, ja que no compten amb una base informativa/formativa suficient.

Altres sectors que han passat per les mateixes circumstàncies, com el financer, han resolt la problemàtica amb jubilacions anticipades, amb condicions més que acceptables. Actualment, al sistema sanitari aquesta solució, ni altres menys exigents, no són viables a causa de la situació econòmica que patim.

Però és que, a més a més, és bo i és eficient per a un país desprendre's del capital que representa l'experiència acumulada d'aquests professionals? No sembla un bon plantejament.

Per tant, tots els agents del sistema: gestors, sindicats, administracions i professionals hauríem de buscar alternatives que contemplin aquesta realitat i la incorporin als sistemes d'organització i gestió. Aquesta visió contribuiria a un millor funcionament del sistema sanitari i dels seus nivells d'eficiència i qualitat.

Per tancar aquesta reflexió, vull fer notar que els professionals en les circumstàncies anteriorment descrites poden aportar l'experiència d'una bona pràctica professional en entorns de menys càrrega laboral i, també, coneixement expert en molts àmbits no directament assistencials. Ho hauríem de tenir previst i adaptar-ho amb flexibilitat a les nostres organitzacions.