Estructuralitzant la contractació

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha dictat una sentència, en Sala General (tots els Magistrats reunits), relativa a la contractació temporal a l'Hospital Clínic (però extrapolable a qualsevol altre hospital). En aquesta sentència, estableix que, encara que els contractes temporals d'un treballador siguin formalment ajustats a dret, si aquests estan encobrint una situació de cobertura de necessitats estructurals perfectament previstes (com sembla que és el cas), aleshores, també hi ha un abús de dret. I, per tant, la relació d'aquest treballador no és temporal, sinó indefinida.

En aquesta ocasió, es tractava d'una treballadora amb 268 contractes en un període de 3 anys i mig, la immensa majoria, per substitució, i tots celebrats correctament. Però, tot i així, la Sala conclou que hi ha abús de dret en mantenir una plantilla paral·lela de substituts a l'Hospital per cobrir necessitats estructurals, actuant com si fos una bossa permanent de treball, i perpetuant, així, un doble tipus de plantilla, la permanent fixa i estable, i la de substitució temporal i precària.

De fet, aquesta és una línia que alguna sentència ja va començar a establir, si bé en l'àmbit del personal estatutari (sentència Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 14/09/2016 en el cas Peréz López vs. Servicio Madrileño de Salud).

De les situacions exposades, i si finalment es consolida aquesta doctrina, se'n deriven algunes conclusions, que sense ànim de ser exhaustius, les plantegem succintament:

Les entitats hauran de minimitzar al màxim possible les contractacions per suplències per motius que periòdicament es produeixin, com per exemple les vacances, que majoritàriament esdevindran contractacions estructurals. Caldrà analitzar i cercar mitjanes de contractacions per permisos maternals, de conveni o altres contemplats en l'Estatut dels Treballadors i generar una plantilla estructural que doni resposta a aquets tipus de necessitats. Per gestionar aquesta situació, els centres hauran de disposar d'acords de flexibilitat que els permetin optimitzar i gestionar en el dia a dia la incorporació d'aquesta contractació estructural.

No voldríem acabar sense posar de manifest la contradicció que es genera per a les entitats de titularitat jurídica pública, al estar afectades per la tassa de reposició, per la disponibilitat pressupostària i per tots els entrebancs que la Intervenció de la Generalitat de Catalunya els posarà, entrant en confrontació amb les possibles sentències judicials que poden derivar-se de la situació inicialment exposada.