Prescripció infermera, recepta imprescindible per a l’assistència de futur

L'exercici de la pràctica infermera, en els diferents àmbits d'actuació, implica necessàriament la utilització de medicaments i productes sanitaris. Per tant, la capacitat de seleccionar i indicar tècniques, productes sanitaris i fàrmacs sota criteris de bona pràctica i judici clínic infermer és una capacitat que s'atorga a la professió per les seves pròpies competències i que, a nivell internacional, disposa d'un ampli reconeixement i evidència científica que ho avala. 

Després de molts esforços per obtenir el reconeixement de la prescripció infermera, tant des del rol autònom (desenvolupament de la funció de tenir cura de les persones) com des del rol col·laborador (desenvolupament de la funció de col·laborar en l'exercici de les funcions d'un altre professional), l'any 2009 la modificació de la Llei de garanties i ús racional  dels medicaments i productes farmacèutics reconeix la indicació, utilització i autorització de dispensació de tots els medicaments i productes sanitaris no subjectes a prescripció mèdica,  que de manera autònoma pugui fer la infermera.

El 2015, sis anys desprès, el Ministeri de Sanitat, presenta el projecte del Real Decret que ha de regular la prescripció infermera, document que ha estat en un calaix tot aquest temps, i s'alcen les veus dels que històricament dificulten el desenvolupament competencial oficial i normatiu de la professió.

D'altra banda, el model assistencial evoluciona i evolucionarà en consonància amb l'aplicació del principi d'atenció sanitària integral, en el qual conviuen espais compartits per diferents professions i on l'element clau són els professionals. En aquest sentit, la necessitat del treball en equip, fonamentada en criteris de coneixement i competència professional, també ha d'evolucionar.

En el context d'una relació assistencial interdisciplinària, el rol de la infermera és fonamental i la prescripció infermera és una necessitat imperativa per donar resposta a tenir cura de les persones, que es la raó de ser de la professió.  

Per tant, en el moment actual, als professionals infermers ens sorprèn com la posada en pràctica de les competències professionals que ens capaciten per prescriure fàrmacs i productes sanitaris en consonància amb les intervencions que afecten a la realització de les activitats de la vida diària pugui entrar en contradicció amb la legalitat, com diuen algunes veus.

S'han d'obrir nous camins –la prescripció infermera n'és un dels ells– per fer front als reptes assistencials actuals i de futur, amb la participació interdisciplinària com a eix fonamental per contribuir a la sostenibilitat del sistema i oferir a la població una atenció assistencial de qualitat alineada amb el major grau de benestar possible.