Salut mental, a cobert dels canvis polítics

Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), una de cada quatre persones patiran un problema de salut mental al llarg de la seva vida. Parlem dels nostres amics, dels nostres companys de feina, de la família... I –per què no?– de nosaltres mateixos. L'estadística assenyala que un 15% dels catalans patirem un episodi de depressió major al llarg de la nostra existència. Una altra dada rellevant ve determinada per l'augment de l'esperança de vida, la qual cosa implica una prevalença de la demència entre majors de 65 anys del 5% i, entre majors de 80, del 20%. Són dades a tenir molt en compte i que ens obliguen a reflexionar.

Altrament, l'OMS també ha estudiat que la malaltia mental esdevé la segona causa dels anys viscuts amb discapacitat per invalidesa, preveient que el 2030 sigui la primera en països del nostre entorn. Actualment, els trastorns mentals generen uns costos que suposen al voltant del 3,4% del PIB. A Catalunya, només el cost de la depressió ja suposa 736.003.083 euros per any, combinant els costos sanitaris, pèrdues de treball o de disminució de la qualitat de vida.

Per aquest motiu, la Unió Europea ha declarat la salut mental una prioritat dins de les polítiques públiques i promou un abordatge sanitari però també social que ajudi les persones afectades a tenir un ple desenvolupament dins de la societat.

Es tracta d'una realitat molt antiga i molt present, la qual tristament no es deslliura dels prejudicis i encara s'amaga. Segons investigacions recents, un 28% de la població no realitzaria una entrevista laboral a persones afectades per malalties mentals, un 18% les considera perilloses i la meitat dels familiars no els llogaria un pis. Així mateix, més de la meitat de les notícies vinculades a salut mental s'associen amb assassinats. Per tant, la lluita contra l'estigma social és una necessitat i ens cal avançar molt en aquesta línia.

A Catalunya, hem fet passes importants gràcies tradicionalment a la labor de l'Església i de la societat civil. Recentment, persones afectades, familiars, les organitzacions proveïdores de serveis de salut mental i l'Administració, hem treballat conjuntament per aconseguir situar aquesta línia d'atenció com una qüestió essencial de país, preservant-la dels possibles canvis que puguin esdevenir en properes legislatures. Em refereixo a la declaració institucional sobre la garantia i estabilitat d'atenció integral a les persones amb trastorn mental i addicions que el Parlament de Catalunya va aprovar el passat 23 de juliol. Això significa que a casa nostra les persones afectades per una malaltia mental podran disposar d'una atenció integral i complementària que inclou dimensions de l'àmbit de la salut, social, educació, laboral, cultural i de lleure, així com de justícia.

La singladura, però, va començar abans. L'any 2006, es va impulsar el Pla Director d'Atenció a la Salut Mental i, el 2010, el Pla Integral d'Atenció a les Persones amb Trastorns Mentals i Addicions, també amb la participació de persones afectades, familiars, sector i administració. Actualment aquest Pla es desenvolupa sota el lideratge del Departament de la Presidència i expressa la voluntat del Govern de donar visibilitat a una política de país que ha de permetre avançar cap a una societat més desenvolupada, més inclusiva i que garanteixi els drets de totes les persones.

Millorar les condicions de vida de les persones amb trastorn mental i les seves famílies constitueix un imperatiu ètic que cap societat pot defugir i que l'acredita com a més justa, solidària i evolucionada. Per aquest motiu, des de La Unió desitgem i esperem que la declaració institucional del Parlament relativa a la salut mental es pugui fer extensiva en el futur a la garantia de la resta de línies d'atenció a la salut.

Nota: Per aquest blog s'han utilitzat dades de l'OMS i d'Obertament