Treballem perquè el Dia Mundial de la Salut Mental no sigui necessari

Quan es dedica un dia mundial a alguna malaltia o problema de salut, podem afirmar que es tracta d'un tema en el que encara queda molt per fer, que hi ha mancances. Aquestes mancances poden ser de progrés científic, de necessitat de recursos, de visualització o de lluita contra l'estigma. La salut mental és un àmbit en el qual totes aquestes mancances es poden observar. De fet, es podria considerar que ha estat, durant molt de temps, la germana pobra de la medicina, malgrat l'alta prevalença dels problemes de salut mental i el patiment associat. Tradicionalment, es feia poca recerca, hi mancaven recursos i les malalties mentals eren poc visibles i subjectes a un gran estigma. En aquest context, queda clara la necessitat d'un dia de la salut mental.

Cal reconèixer, però, que aquesta situació està canviant i molt durant aquests últims anys. 

Per una banda, la recerca s'ha multiplicat arreu del mon, així com els ajuts. A Catalunya també, com es pot evidenciar per les dues maratons de TV3 dedicades als trastorns mentals i la convocatòria PERIS de l'any passat. Tenim la sort, també, de tenir grups de recerca potents vinculats a les nostres institucions. 

A nivell de recursos, cal reconèixer el gran esforç fet a Catalunya per millorar i transformar els que ja existeixen, amb l'augment de recursos injectats al sistema, especialment dins l'àmbit sanitari, tot i que cal dir que encara hi ha recorregut per fer. 

Pel que fa a la visualització i a la lluita contra l'estigma, destaquen campanyes d'èxit com el programa Obertament. Aquest programa, de fet, és un exemple d'una manera de treballar. Associacions d'usuaris i de familiars actuen conjuntament amb les entitats i els professionals, amb el suport de les administracions i d'altres ajuts. Treball conjunt per tal de generar un coneixement comú, una única veu per tal d'intentar aconseguir canvis a les actituds i els comportaments de la població.

Estem molt millor ara que fa vint anys, cert. Amb tot, encara hi ha molt camí per recórrer, encara és aviat per deixar de celebrar el dia mundial. Encara manquen recursos, cal dignificar i reconèixer el col·lectiu professional dins aquest àmbit, i també cal continuar replantejant-nos el model, que, en qualsevol cas, tal i com planteja el pla integral, ha de ser integral més enllà de les competències de cadascú. Com deia Einstein, “si vols obtenir resultats diferents, no facis sempre el mateix”.

I, potser, més important que la meta és el camí. El camí que estem recorrent i el que encara ens queda per fer, per tal de millorar la vida de totes les persones que pateixen problemes de salut mental i de les seves famílies. 

Hi ha uns punts clau, millor finançament, treball en xarxa centrat en les necessitats de les persones ateses, desenvolupament del Pla Integral d'atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions, i treball conjunt entre associacions, entitats i els seus professionals, i administracions. Tots, cadascú des de la seva responsabilitat, volem el mateix. 

Des de La Unió, tant les entitats associades com els professionals que en formem part, donem suport als actes del dia mundial. De la mateixa manera, cada entitat associada de manera individual i els seus professionals ens continuem oferint i comprometent en fer camí conjuntament amb usuaris, familiars i administracions per tal que puguem, en un futur, eliminar la necessitat de commemorar un dia de la salut mental.