Una tercera part de les vistes a la Unitat de Joc Patològic d’Althaia són per problemes per un mal ús d’Internet i les xarxes socials

Un mal ús dels jocs de rol on-line o de les xarxes socials com el Facebook, el Twitter i el Whatsapp pot convertir-se en una addicció, especialment entre la gent més jove. Una problemàtica que la Unitat de Joc Patològic i altres Addiccions no Tòxiques de la Divisió de Salut Mental d'Althaia va detectar per primera vegada l'any 2009 quan un 10% dels casos que va atendre va ser per addiccions a jocs on-line. Des de llavors la tendència ha augmentat fins que aquest 2013 el 24,2% dels motius de consulta a la unitat han estat per problemes amb els jocs de rol on-line, un 4,8% amb les xarxes socials i un 4,8% amb jocs on-line amb apostes. En les dues primeres problemàtiques, la majoria dels casos es donen en menors de 20 anys.

Aquesta situació ha empès a programar de nou la xerrada “Com utilitzar les tecnologies de la informació i comunicación (TIC) sense perdre'n el control” que, organitzada pels Mossos d'Esquadra i la Fundació Althaia, està dirigida a pares i mares de nens, adolescents i joves, i també a professionals de l'àmbit educatiu i sociosanitari. L'objectiu és informar i aconsellar sobre les addiccions a les TIC i els signes d'alerta, oferir eines i pautes sobre el seu bon ús, i guiar sobre què fer davant un problema d'aquest tipus. Alhora, es donaran consells per saber com es poden minimitzar els riscos i garantir la seguretat a Internet.

La xerrada anirà a càrrec de la psicòloga responsable de la Unitat de Joc Patològic i altres Addiccions no Tòxiques de la Divisió de Salut Mental d'Althaia, Dominica Díez, i del Cap de l'Oficina de Relacions amb la Comunitat de Mossos d'Esquadra de Manresa, Pep Fuster. La Sala d'actes de l'Hospital Sant Joan de Déu serà l'escenari d'aquesta xerrada que tindrà lloc aquest dijous, 5 de juny, a les 19.00 hores.

Coneixement de les TIC i signes d'alerta
Què passa quan el nen, adolescent o jove deixa de fer activitats que abans li eren gratificants i es passa moltes hores connectat, jugant o xatejant? Hi ha una línia divisòria entre normalitat i patologia? De fet, hi ha diferents factors que predisposen a desenvolupar una addicció. Característiques de la personalitat com una baixa autoestima, la impulsivitat i la introversió, entre altres, poden facilitar la pèrdua de control sobre el joc o en l'ús de les xarxes socials. Un dels problemes és que la persona busca en el món virtual el reconeixement i l'èxit no obtingut en el món real.

Els jocs de rol on-line són, juntament amb els xats, el tipus de joc més addictius. En aquests jocs s'entra a formar part d'una comunitat on la persona pot aconseguir una reputació  i un estatus social generant efectes positius a nivell d'autoestima. El món virtual sempre està accessible i és infinit. Però necessita una gran inversió de temps per assolir els objectius que van apareixent en el joc. Així, cal estar alerta quan es comença a dedicar molt temps al joc en detriment del rendiment acadèmic o d'una pèrdua d'interès per fer altres activitats d'oci.

Pautes d'ús
Els experts en aquest àmbit consideren important que pares i mares es mostrin interessats pel joc amb una actitud oberta, però mantenint unes normes respecte al seu ús. Cal atendre primer les obligacions escolars i després valorar quan és el moment més adequat pel joc. A més, cal estar al cas del contingut de cada joc i de les edats recomanades.

Respecte a les xarxes socials és bo que els pares estiguin informats dels diferents fenòmens en què es poden trobar els infants. Algunes situacions, com l'assetjament escolar, amb Internet (ciberbulling) i les xarxes socials poden esdevenir cruels i persecutoris i viure's amb culpa i d'amagat dels pares.

Els professionals proposen posar límits tant en l'ús de l'ordinador com amb el telèfon mòbil, preservant un temps sense connexió. L'ús que fan els pares de les tecnologies es converteix en una altra peça clau ja que manté una important influència sobre els infants. Mantenir una bona comunicació amb ells pot tenir una funció protectora de possibles patologies futures.

Judit Martí
Servei de Comunicació de la Fundació Althaia
93 873 36 76