XVI workshop de l'àmbit de salut mental dedicat als trastorns obsessivocompulsius

L'Hospital de Terrassa ha acollit, avui 9 de novembre, el Workshop anual organitzat per l'Àmbit de Salut Mental del Consorci Sanitari de Terrassa (CST). L'edició d'enguany ha estat dedicada a l'actualització del diagnòstic del Trastorn Obsessivocompulsiu (TOC) i als seus tractaments: psicològics, farmacològics, i altres abordatges tant en població infantil com adulta.

La convocatòria, amb més de 200 assistents, ha comptat amb ponents del Parc de Salut Mar de Barcelona, l'Hospital de Bellvitge, el King's College London Institute of Psychiatry, Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, Corporació Sanitària Parc Taulí, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Consorci Sanitari de Terrassa. Degut a l'èxit de la convocatòria s'ha habilitat una segona sala on s'ha seguit en directe tota la jornada.

La taula rodona sobre Actualitzacions en el tractament cognitivoconductual del TOC, moderada per la Sara Cardona, psicòloga clínica de l'Àmbit de la Salut Mental del CST, ha inclòs un espai dedicat al Trastorn d'Acumulació (TA), a càrrec de la Lorena Fernández de la Cruz, ex-resident del CST, que actualment està realitzant investigacions sobre el TA al King's College London Institute of Psychiatry . Actualment, el trastorn d'acumulació no està inclòs com una categoria diagnòstica al Manual de Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM), però es previst que en la nova edició del DSM-5  s'inclogui, fet que suposa una gran novetat. La Dra. Fernández ha explicat amb detall en què consisteix aquest trastorn: “persones que acumulen objectes diversos a casa seva i no se'n saben desfer fins a l'extrem de provocar problemes higiènics o de convivència o d'espai”.

La conferència de cloenda “Obsessions i compulsions neuronals” ha anat a càrrec del catedràtic de psiquiatria i Director del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la Universitat Autònoma de Barcelona, Dr. Adolf Tobeña.

El Trastorn Obsessivocompulsiu (TOC) és un trastorn d'ansietat que afecta el 1-2% de la població general i que constitueix, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS) la dècima causa mèdica de patiment i incapacitat. Es caracteritza per la presència d'obsessions- pensaments, imatges o impulsos indesitjats i repetitius-, habitualment relacionats amb la por a cometre un error del que se'n derivin conseqüències negatives per al pacient o els seus éssers estimats; la necessitat d'ordre i simetria o qüestions de contingut sexual o religiós. Aquests pensaments generen una intensa ansietat que el pacient tracta de reduir a través de la realització de compulsions o rituals, com l'excessiu rentat de mans o de cos, la desinfecció d'objectes, les conductes de comprovació i l'ordre dels objectes, o la repetició de certs actes.

El TOC és una malaltia d'inici infanto-juvenil, amb un primer pic d'aparició entorn als 10 anys i un segon al voltant dels 20 anys, que afecta per igual a ambdós gèneres. El tractament del TOC té dos pilars fonamentals: la teràpia de la conducta i l'abordatge farmacològic. Aquest segon es basa inicialment en el maneig de fàrmacs que actuen modificant els nivells de serotonina del cervell, amb els que se solen aconseguir reduccions dels símptomes entorn al 50-60%. A aquest tractament se li afegeixen fàrmacs, antipsicòtics – utilitzats habitualment en el tractament de l'esquizofrènia o el trastorn bipolar-, a dosis reduïdes, el que permet millorar la resposta en més d'un 30% dels pacients.

Un petit percentatge dels casos- al voltant del 5%- presenta un TOC molt sever i resistent als tractaments farmacològics i psicoterapèutics, i pot beneficiar-se d'un tractament quirúrgic. Tradicionalment, es practicaven intervencions mitjançant cirurgia estereotàxica- però en els últims anys ha començat a utilitzar-se, amb un èxit significatiu, la implantació d'electròdes d'estimulació cerebral profunda com els utilitzats en pacients amb la malaltia de Parkinson. Amb aquesta tècnica els pacients mostren resultats al cap de poc temps.

Referent al tractament, els professionals han volgut destacar la necessitat d'insistir en la utilitat del tractament cognitivoconductual en el trastorn obsessivocompulsiu. En aquest sentit, s'han mostrat les dades d'un estudi científic, publicat el passat mes de juliol, que demostra canvis estructurals en els cervells dels nens i adolescents que pateixen aquest trastorn i són tractats amb teràpia cognitivoconductual. També s'han comentat estudis de neuroimatge que fan pensar que un diagnòstic i tractament precoç es relaciona amb una millor evolució clínica dels pacients a mig i llarg termini.


Per a més informació:
Oficina de Comunicació
Consorci Sanitari de Terrassa (CST)
Tel. 93 700 36 44
comunicacioexternaipremsa@cst.cat