Els continus retards i els impagaments en la facturació deixen en una situació crítica les institucions sanitàries i d’atenció a la dependència

La Unió Catalana d'Hospitals veu amb molta preocupació el fet que no es podrà fer efectiva la factura del concert del mes de juliol, per al centres sanitaris i d'atenció a la dependència. La situació d'impagament del concert d'aquest juliol ve precedida d'una sèrie de problemes per fer efectius els concerts i de retards en els pagaments o pagaments parcials que es remunten al 2011. Entenem que això forma part d'un problema greu que afecta a la insuficiència financera del conjunt del país. I que això comporta que hi hagi problemes de tresoreria que dificulten fer front al total de les obligacions del Govern.

L'impagament del mes de juliol té un impacte directe en la tresoreria de les entitats, que ja es troben al límit de disposició de les seves línies de crèdit i tenen moltes dificultats per a ampliar-les. Les traves de les entitats per aconseguir crèdit i l'alt cost financer està directament relacionat amb la situació del país que dificulta i encareix en finançament. L'impagament suposa també un increment del cost financer de les entitats, al qual s'hi afegirà l'impacte de l'increment de l'IVA en els costos, que s'estima serà d'un 1,5%.

Les declaracions del Govern sobre el fet que la nòmina dels “seus” funcionaris està assegurada i que mirarà de solucionar el problema per a les empreses públiques i consorcis generen la nostra disconformitat perquè estableixen diferències allà on no hi haurien d'haver.

Des de la Unió Catalana d'Hospitals, davant de tot això, volem manifestar que:

1.- El sector sanitari concertat està integrat per més de 100 institucions que donen feina a més de 50.000 professionals. El sector d'atenció a la dependència també ocupa més de 50.000 professionals que atenen més de 150.000 usuaris.

El sector sanitari concertat a Catalunya, està format tant per entitats de titularitat pública (50%) com de titularitat privada (50%) que conformen un sector ÚNIC en la prestació pública de serveis sanitaris als ciutadans. El sector d'atenció a la dependència està format tant per entitats de titularitat pública (20%) com per entitats de titularitat privada (80%).  Per això, no s'haurien d'establir diferències de tracte: una actuació parcial va en contra de la pròpia concepció del model sanitari a Catalunya, format per una xarxa d'utilització pública única. I el mateix passa amb les entitats que formen part del sector d'atenció a la dependència.

Quan s'han demanat esforços de contenció de la despesa, el sector concertat, ha estat el primer en assumir l'esforç corresponent, amb ajustos servers, mantenint l'activitat assistencial i la qualitat de la mateixa. El sistema sanitari i d'atenció a la dependència representa més del 40% del pressupost de la Generalitat i els serveis sanitaris i socials són serveis essencials, que no poden deixar de prestar-se.

2.- Cal abordar la solució a aquest problema per a tothom, amb la mateixa contundència i sensibilitat que es té cap a una part (treballadors públics i empreses públiques i consorcis) i, en aquest sentit, calen actuacions decidides en favor de tots els tipus d'entitats del conjunt del sector per igual. Els esforços s'haurien de distribuir amb equitat. Cal recordar que la factura de concerts és, en més del 60%, nòmines directes i la resta són proveïdors que, a la seva vegada, també tenen nòmines per pagar. I això és igual per a qualsevol entitat.

És en aquest sentit que, des de La Unió, reclamem que el sistema sanitari i social sigui considerat, tractat i salvaguardat com un tot.

3.- La Unió ha recollit la casuística i molts centres sanitaris i d'atenció a la dependència es trobaran amb serioses dificultats per a fer front a la nòmina de juliol. Molts intentaran implementar mesures de desplaçament de despesa per preservar les nòmines, però algunes no podran i requeriran mesures de suport del CatSalut i de l'ICASS.

Des de La Unió estem treballant per recolzar a totes les entitats, sanitàries i socials, tant aquelles que a hores d'ara no poden pagar, com aquelles que ho poden fer parcialment i també a les que, per poder fer front a les nòmines de juliol, hauran de deixar de pagar altres compromisos.

Si al mes d'agost es repeteix aquesta situació, totes les entitats del sector sanitari i social es trobaran en una situació de col·lapse i les dificultats per al pagament de les nòmines dels treballadors serà majoritària. Per aquest motiu, també, demanem que es duguin a terme les mesures necessàries per a poder restablir aquest pagament pendent del mes de juliol, durant el mes de setembre-octubre, amb l'abonament dels interessos corresponents a aquests i altres endarreriments per a compensar l'esforç financer han hagut de fer les entitats afectades.

Reconeixem l'esforç del Departament de Salut i de Benestar Social per tal de trobar una solució puntual pels centres en situació més crítica.

Entenem que aquest país, Catalunya, té un problema greu, que afecta a la seva supervivència i el problema concret del sector sanitari i social és un reflex d'aquesta situació general. Per això exigim als nostres representants polítics el diàleg i la cerca d'una solució global que permeti encarar el futur, no ja del sector, sinó de tot el país. En tot cas, és necessari que hi hagi un horitzó de previsió per als propers mesos.