Hans Kluge anuncia el tractament per als sistemes sanitaris d’arreu del món després de la pandèmia: “Cal més inversió, accelerar la digitalització i millorar les condicions dels professionals”

Dimarts 09/11/2021

Consens entre gestors i professionals sanitaris a l'hora d'enfortir els sistemes de salut per prevenir noves pandèmies
Aposta per lideratges més col·laboratius, empàtics i horitzontals
Acord per facilitar l'accés als tractaments als països amb menys recursos

Risto Miettunen, Ada Colau, Enric Mangas i Jaume Duran

(Barcelona, 9 de novembre). El segon dia del 44è Congrés Mundial d'Hospitals ha arrencat amb la inauguració oficial a càrrec de personalitats polítiques i institucionals. Hans Kluge, director regional per Europa de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), ha protagonitzat el primer acte del dia, al costat d'Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, Pere Aragonès, president de la Generalitat de Catalunya, Risto Miettunen, president de la IHF, Enric Mangas, president de La Unió, i Jaume Duran, comissionat d'afers internacionals de La Unió.

Per Ada Colau “és simbòlic que un dels primers congressos internacionals que se celebren a Barcelona, després de la pandèmia, té la salut com a protagonista” i ha destacat que “la humanització de les cures és una part central del congrés” i que “hem de promoure un sistema sanitari preparat per als reptes que comporta la crisi climàtica”.

Enric Mangas ha recordat que “alguns dels objectius principals del congrés són la transformació del sistema de salut, oferir un abordatge integral a les persones i revertir les desigualtats que ha deixat la pandèmia”. I ha afegit: “Com a país hem de ser capaços de tenir cura de les persones, però també d'impulsar la recerca i crear llocs de feina estables”.

Per a Jaume Duran “els sistemes sanitaris d'arreu del món, els professionals, les entitats sanitàries i la ciutadania han de caminar junts per afrontar les conseqüències de la pandèmia”. Risto Miettunen ha agraït l'organització del congrés, que havia de celebrar-se a Barcelona l'any passat, però que la Covid-19 va obligar a ajornar. Finalment, Pere Aragonès ha assenyalat que “cal abordar la històrica insuficiència pressupostària que ha determinat el sistema de salut de Catalunya” i ha ressaltat la necessitat de tenir en compte “tots els aspectes relacionats amb la salut mental”.

A continuació, Antoni Trilla, president del 44è comitè científic del Congrés Mundial d'Hospitals, i Víctor Grífols, codirector general de Grífols, han encapçalat l'acte d'obertura científica, en què Hans Kluge ha pronunciat el discurs central de la cerimònia.

“Les persones, amb la solidaritat mostrada durant la pandèmia i el compliment de les mesures, els professionals sanitaris treballant en equip, i la recerca, que en temps rècord ha assolit vacunes contra la covid-19, han estat els tres pilars que han permès afrontar la pandèmia”, ha assegurat el doctor Trilla. Víctor Grífols ha agraït la invitació del congrés i ha recordat que, Barcelona, va ser on el seu oncle va crear la plasmafèresi l'any 1951 (tècnica que permet separar el plasma de la resta de components de la sang).

Hans Kluge ha iniciat la seva intervenció “reten tribut als professionals del sistema sanitari pels dos últims anys de feina, pel seu compromís i per haver estat al peu del canó”. Tot seguit ha enumerat les lliçons principals que s'han après de la pandèmia:

“Cal una atenció primària forta”
“Cal invertir en infraestructures sanitàries preparades per als reptes que poden venir, amb un finançament adequat per garantir l'atenció integral de les persones”
“Cal reforçar els equips sanitaris i tenir cura dels professionals: protegir-los, invertir-hi i fer que treballar en salut sigui més atractiu”
“Cal accelerar la digitalització dels hospitals i dels sistemes de salut. Digitalització és una oportunitat que significa una assistència millor”

Davant els aprenentatges postcovid, Kluge ha explicat que, a Europa, “és temps d'invertir en salut, d'acabar amb la desigualtat per accedir a la sanitat, fer un nou contracte amb les empreses i actuar conjuntament per millorar el benestar dels europeus”.

Salut amb lideratge femení

El lideratge femení en l'àmbit de la salut ha centrat el primer plenari del dia, amb intervencions de Deborah J. Bowen, professora del departament de Bioètica i Humanitats de la Universitat de Washington, Sara Berbel Sánchez, psicòloga i gerent de l'Ajuntament de Barcelona, i Lucy Nugent, infermera i directora executiva de l'Hospital Universitari de Tallaght (Irlanda).

“El 70% dels treballadors de la salut són dones, però aquesta xifra no es trasllada als òrgans de gestió”, ha apuntat Deborah J. Bowen. Berbel ha reconegut que “la pandèmia ens ha fet adonar que la col·laboració és millor que la competitivitat” a l'hora de gestionar emergències. “Els lideratges clàssics, jeràrquics i autoritaris, no han funcionat amb la covid-19”. I ha explicat com és el nou model de lideratge basat en les 3C: col·laboració, cocreació i cures.

Lucy Nugent ha compartit la seva experiència com a gestora, en què ha posat en valor un lideratge conjunt i compartit: “He fet la meva carrera aprenent dels errors i demanant ajuda. I he après a ser autèntica, valenta i a tenir la meva veu pròpia”.

Europa i nord Amèrica comparteixen demandes

Les perspectives europea i nord americana a l'hora d'afrontar les pròximes crisis sanitàries que poden arribar després de la Covid19 ha estat el motiu central de la tercera sessió del dia. Una taula en què han participat Risto Miettunen, president de la IHF, Natasha Azzopardi, directora de l'OMS, Josep Maria Campistol, director de l'Hospital Clínic de Barcelona, Bechara Choucair, coordinador de vacunacions de la Casa Blanca (Estats Units), Wright Lassiter III, president i director executiu del Henry Ford Health System (Estats Units), i Bertrand Levrat, director executiu de l'Hospital Universitari de Ginebra (Suïssa).

Entre els ponents hi ha hagut consens per demanar més i millor inversió per als sistemes sanitaris i per als seus professionals “per poder respondre millor quan arribi la pròxima pandèmia”, en paraules de Natasha Azzopardi. Han constatat que cal augmentar la xifra de persones vacunades contra la covid-19, fer arribar el medicament contra el coronavirus als països amb menys recursos, lluitar contra la desinformació i treballar conjuntament més enllà dels interessos de cada país. També han posat èmfasi en la necessitat d'accelerar la digitalització de la salut i l'aplicació de big data per millorar la qualitat assistencial.

“Hem superat cinc onades” gràcies a “la bona preparació mèdica, la generositat, la solidaritat, el treball en equip, la confiança i la gratitud” dels professionals. Així ha resumit l'impacte de la pandèmia a l'Hospital Clínic Josep Maria Campistol. També s'ha sumat a les demandes dels seus companys de taula i ha afegit una petició: “Consens polític i bona comunicació a la societat”.

Què ha après el món de la pandèmia?

L'última sessió del matí, sobre les lliçons apreses arran de la pandèmia per Covid19 en recerca i desenvolupament, ha comptat amb les intervencions de Natasha Azzopardi, directora de l'OMS, Carmen Cabezas, subdirectora general de Promoció de la salut del departament de Salut, César Hernández, cap del departament de Medicaments d'ús humà de l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, Siff Malue Nielsen, tècnica d'acceptació i demanda de vacunes a l'EURO de l'OMS, John Nkengasong, director dels centres d'Àfrica per al Control i la prevenció de malalties (Etiòpia), i Greg Perry, subdirector general de la Federació Internacional d'Associacions i Fabricants de productes farmacèutics.

S'ha traçat un recorregut cronològic de la pandèmia al món, amb atenció als casos d'Itàlia i d'Espanya. César Hernández ha explicat que “l'estratègia de la Unió Europea és accelerar el desenvolupament i la producció de vacunes, compartir riscos, aconseguir una accessibilitat equitativa al sistema sanitari i garantir l'accés del tractament a tercers països”.

“Àfrica ha viscut tres onades i només té un 7,5% de la població vacunada”, ha advertit John Nkengasong, perquè l'accés al medicament és més complicat que a Europa o als Estats Units. “Hi ha hagut una producció massiva de noves vacunes”, ha destacat Greg Perry, que ha afegit: “La indústria està compromesa a facilitar-ne l'accés a tothom”.

En aquest sentit, Carmen Cabezas ha assenyalat que “és important que la població del nostre territori rebi la vacuna. Però també s'ha de tenir la visió més àmplia i col·laborar amb altres països”.

La International Hospital Federation (IHF) i La Unió Catalana d'Hospitals, membre de l'associació internacional, organitzen aquest fòrum mundial que tractarà com la pandèmia de la COVID19 ha accelerat la necessitat de transformar els sistemes de salut per millorar l'atenció de les persones a tot el món i donar resposta a nous reptes comuns que es plategen a la majoria de països. Sota el lema People on board: transforming healthcare by blending agility, responsiveness and resilience té la voluntat d'incidir i transformar els sistemes de salut amb una visió de canvi, centrada en l'atenció a la persona.

Web del Congrés: https://worldhospitalcongress.org/

Aquest esdeveniment representa una gran oportunitat per debatre i compartir experiències de tot el món sobre aspectes clau com la necessitat d'adaptar els sistemes de salut al nou perfil de població amb malalties cròniques, de quina manera es dona resposta a l'impacte de casos de la COVID19 aplicant alhora una estratègia mundial o quines són les millors fórmules per garantir l'equitat d'accés als sistemes de salut o la salut digital, entre altres.

Sobre La Unió

La Unió és l'associació d'entitats sanitàries i socials que amb més de 45 anys és referent de la singularitat del model sanitari i social català. Des de la pluralitat, la diversitat i la territorialitat, aplega a més de 114 entitats, amb més de 750 dispositius assistencials sanitaris i socials i més de 65.000 professionals, amb presència a tot Catalunya i en totes les línies assistencials: primària, hospitals, sociosanitaris, salut mental, rehabilitació, gent gran, discapacitats.

És una associació d' organitzacions de persones que treballen per a les persones, que des del respecte a la diversitat comparteixen el compromís social per a la millora de la salut i el benestar, contribuint en les polítiques públiques a través de la gestió ètica professionalitzada, la innovació i l'avaluació de resultats orientada a la millora contínua. La seva visió l'expressen els seus dos lemes Mirem el futur amb una mirada oberta al món i Ens Movem per les Persones.

Sobre La IHF

La Federació Internacional d'Hospitals (IHF) és una organització internacional no governamental formada per hospitals i organitzacions d'atenció mèdica de tot el món que troben l'associació una plataforma per a l'intercanvi de coneixements i experiències estratègiques, així com oportunitats de col·laboracions internacionals amb diferents actors de el sector salut.